Ahir al vespre, l’amfiteatre del Mundial de la Bisbal es va omplir de gom a gom per escoltar Joaquima Pellicer, voluntària lingüística al municipi, que va presentar el seu primer llibre de poemes, titulat Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat (poemes, històries per al record).
(Imatge extreta de: totbisbal.com)
Aquest matí hem tingut l’oportunitat d’entrevistar-la i això és el que ens ha dit:
Com va ser que et decidissis a escriure?
No havia escrit mai ni en tenia cap intenció. Van ser els sentiments percebuts per l’absència del meu pare, el 2008, que em van empènyer a escriure aquest llibre, fet amb tota senzillesa i ple de nostàlgia.
L’obra és fruit de quasi dos anys de feina. Tots els temes que s’hi tracten fan referència als seus costums, els seus entreteniments i feines, tots ells esdevinguts de fets reals i de records.
El fet d’escriure aquest llibre m’ha despertat la inquietud literària i he començat a escriure altres coses, com el conte El coc-coc de la gallina.
Hi ha algun motiu perquè et decantessis per escriure poesia i no un altre gènere?
De poesies, n’havia fet alguna per a casaments, aniversaris… i m’hi vaig sentir còmoda. Com a anècdota, puc explicar que l’obsessió per recordar el pare i el que feia, van provocar que portés sempre fulls i llibretes a sobre i que, quan em venia una paraula precisa, aturés el que feia per apuntar-la. Llavors vaig ordenar totes aquelles paraules que donarien títol als poemes, les vaig guardar a l’ordinador i, finalment, vaig omplir aquells títols.
Per què el vas escriure en català?
El català és la meva llengua materna. Sóc de família catalana: la meva mare és de Sant Climent de Peralta i el meu pare, de la Bisbal. No vaig dubtar que el llibre havia de ser en català.
Aquest any has participat per primera vegada en el “Voluntariat per la llengua”. Com valores l’experiència?
És fantàstic, gratificant i enriquidor. Amb la meva aprenenta ens sentim molt còmodes: parlem del temps, m’explica coses del seu país. Passegem per l’entorn de la Bisbal: el convent, l’escola de ceràmica de la Bisbal, els carrers empedrats… Li explico com és la Bisbal i la seva història.
Ahir va venir a la presentació del llibre i li ho agraeixo molt.
Us deixem un fragment del poema número 27, que tanca el llibre i que la Joaquima va decidir que fos especial. En el moment d’escriure’l va recordar que “el pare molt sovint ens parlava d’un indret de les Gavarres que ell considerava meravellós, molt especial; un indret assolellat, envoltat de ginesta. Aquest record em va inspirar el poema titulat ‘Un racó de vida’, el qual és un petit homenatge que em permeto fer-li, per la seva estima a les Gavarres”.
“Un racó de vida”
Enmig d’aquell turó al qual tan digna estima tenies,
una arbreda hi ha en creixença,
una arbreda novella que l’omple de goig,
que li dóna vida.
Article complet
Voluntaris, aprenents i alumnes dels cursos de català de Palafrugell formen part de la coral que aquest divendres cantarà a l’acte de commemoració dels 20 anys de l’Oficina de Català del municipi, que tindrà lloc a les 20.30 h al Teatre Municipal.
