Vaig arribar a l’Alt Empordà fa 21 anys; hi vaig venir de vacances, a visitar el meu pare, i ja m’hi vaig quedar. Aleshores no hi havia problemes amb el visat, de manera que de seguida em vaig posar a treballar; vaig començar en la construcció, i després vaig fer feines molt diverses, des de pastisser fins a pintor. Al principi vaig viure a Castelló d’Empúries i, des de fa vuit anys, m’estic a Figueres.
Com qualsevol persona que ve de fora, en arribar a Catalunya vaig descobrir que, a més del castellà, s’hi parlava un altre idioma! Per mi va ser positiu, encara que en l’àmbit laboral tothom parlava castellà. Durant una temporada, vaig compartir pis amb companys de la meva edat i sovint teníem discussions sobre el que miràvem a la televisió: jo volia mirar TV3 i els altres la primera… Recordo que m’agradava molt la periodista Àngels Barceló, que llavors presentava els informatius, i l’enfocament que donava a les notícies. Jo sóc del nord del Marroc, conretament d’una ciutat que és diu Nador i allà parlem amazic, de manera que em sentia identificat amb els catalans i atret per la seva llengua.
Parlar un idioma no és només això, sinó que implica accedir a una cultura; el fet del català és fonamental per a la identitat catalana. A més, saber la llengua et fa sentir bé, però també t’obre portes; per exemple, per accedir a la feina que faig ara demanaven el nivell C. D’altra banda, aprendre l’idioma és la mostra més clara que estàs arrelat al país d’acollida.
Per mi, que ja parlava francès i altres idiomes, aprendre català no va ser gaire complicat. Ara bé, en diverses ocasions m’he trobat que a les botigues se’m dirigeixen en castellà. De fet, sóc conscient que ho fan amb l’objectiu de posar les coses fàcils a les persones estrangeres o ser acollidors, però és un error, perquè limiten la possibilitat de practicar el català en situacions reals.
Justament pel que fa a l’ús del català en la quotidianitat, trobo que una iniciativa molt positiva és la del Voluntariat per la llengua. Aquest programa permet treballar no només el tema lingüístic, sinó també aspectes d’interrelació, de coneixement d’altres persones i cultures…
Com a professional de l’àmbit de la immigració, trobo que a l’Alt Empordà hi ha bona convivència entre cultures, però sí que falten espais de trobada. El VxL és una bona eina, com també ho són les AMPA, per exemple, però n’hi hauria d’haver més. Per exemple, estaria molt bé que els nouvinguts entressin a les entitats locals i hi poguessin participar activament.
Quant al futur de la llengua, trobo que sempre se’n parla, es fan moltes enquestes per mesurar-ne l’ús, i també es discuteix molt sobre identitat catalana. Personalment, crec que s’ha d’evitar l’alarmisme; fa vint anys, quan vaig arribar, ja es parlava d’aquest tema, el català continua ben viu. És més, crec que, d’aquí a deu anys, la llengua encara es parlarà més que ara, en part gràcies a la nova immigració. La llengua amaziga, per exemple, ha estat molt discriminada, com el català, però encara es continua parlant.
