PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL
A finals de novembre, vam estar molt pendents de Nairobi, en sentíem a parlar tant que semblava que s’hi podia anar amb un cop de cotxe. Teníem la impressió que aquesta vegada s’atorgava més importància al nomenament dels nous inscrits a la llista de béns de Patrimoni Cultural Immaterial. Potser va ser una impressió personal degut al fet de saber que hi teníem candidatures molt properes: els castellers i el cant de la Sibil·la. En saber-se que ambdues havien estat admeses, des de Girona ens va semblar que ens trèiem una mica l’espina que duguem clavada des que en aquest llunyans anys 80 vam veure rebutjada la candidtura perquè la ciutat fos admesa a la llista de Patrimoni de la Humanitat. Passats més de vint anys, potser seria hora de tornar-ho a demanar.
A les comarques de Girona tenim actualment quatre colles castelleres: els Marrecs de Salt, la Colla castellera de Figueres, els Xoriguers de la UdG i els Xerrics d’Olot. A més la plaça del Vi de Girona llueix dues plaques que l’acrediten com a plaça castellera. Enhorabona a tots plegats!
I què vol dir ser un bé de patrimoni cultural immaterial? Durant la Conferència General de la UNESCO del 2003 es va aprovar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, i el 2006 va entrar en vigor. La Convenció posa l’accent en el “reconeixemenet amb criteris d’igualtat de les expressions i les tradicions sense distincions jeràrquiques”. És “una resposta a la necessitat vital de protegir el patrimoni viu en el context d’una consciència general de la possible amenaça que plantegen els estils de vida actuals i el procés de globalització”. A l’Article 2 trobem la definició de “patrimoni cultural immaterial”: els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural (…)”. Es manifesta en particular en tècniques artesanals tradicionals, usos socials, rituals i actes festius, arts de l’espectacle, coneixement i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, tradicions i expressions orals, incloent-hi la llengua com a vehicle del patrimoni cultural immaterial. Acabarem havent de demanar a la UNESCO que reconegui la nostra llengua, el català, com a patrimoni cultural immaterial?
Cap comentari
Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
Escriu un comentari
RSS dels comentaris