Som a mitjan maig, la primavera avança, tot brota… i els dubtes floreixen. Són dies de repàs, dies per mirar de consolidar el que heu après al llarg del curs i resoldre els dubtes que encara apareguin. Alguns d’aquests dubtes ens els heu anat fent arribar i es refereixen sobretot a les funcions sintàctiques que fan determinats pronoms febles. Per això, hem pensat que el millor és compartir amb tothom un dels dubtes més habituals i la resposta corresponent. Som-hi.
- La Mireia es burla de tothom.
- En Joan es renta les mans.
Pregunta: per què el pronom es a la frase 1 no fa cap funció sintàctica i, en canvi, a la frase 2 el mateix pronom fa de complement indirecte?
Resposta
- A la frase 1, La Mireia es burla de tothom, el pronom es forma part d’un verb pronominal i aleshores no fa cap funció sintàctica determinada. Aquest seria el cas de verbs com abstenir-se, adonar-se, afanyar-se, arriscar-se, assemblar-se, complaure’s, dedicar-se, desdir-se, despertar-se, emportar-se, entossudir-se, exercitar-se, exposar-se, interessar-se, morir-se, oblidar-se, pensar-se, queixar-se, recordar-se, riure’s o vantar-se.
Així doncs, el verb burlar-se sempre va acompanyat del pronom (no podem dir *burlar de…). Tenim el subjecte (La Mireia), el verb (es burla) i el complement preposicional (de tothom).
El pronom es també pot donar un valor impersonal o passiu a la frase i aleshores no té cap funció sintàctica. Es diu que el núvol de fum del volcà arribarà a Catalunya ben aviat. / Es lloguen bicicletes.
Finalment, els pronoms següents tampoc tenen funció sintàctica si formen part de certs modismes amb verbs com anar-se’n (En Carles ja se n’ha anat), sentir-hi (No hi sent: és sord), sortir-se’n (Era un problema difícil, però me n’he sortit), tocar-hi (No en facis cas; no veus que no hi toca?), buscar-se-la (Fent això, te la busques), carregar-se-la (Fes bondat; si no, te la carregaràs) o fer-la (bona) -Alça! L’hem feta bona!
- En canvi, a la frase 2, En Joan es renta les mans, el pronom es acompanya un verb transitiu, que pot ser reflexiu o no (aquí ho és: l’acció del verb recau sobre qui la fa), i aleshores sí que té una funció sintàctica determinada (complement indirecte o complement directe). Com que en aquesta frase ja hi ha un complement directe (les mans), el pronom feble es ha de fer la funció de complement indirecte. Així, Va cordar-se (CI) l’abric; en canvi, Fa temps que no se (CD) saluden.
Més exemples:
Rento el cotxe (CD) – El rento.
Em rento (CD)
I evidentment també pot portar un CI:
Rento les mans al meu fill (CD+CI) – Li rento les mans – Les hi rento
Em rento les mans (aquí, em és CI i les mans és CD)
Si el pronom es forma part d’un verb recíproc (l’acció del verb és donada i rebuda per les mateixes persones que la fan), també té funció sintàctica (complement directe o indirecte): Cada dia s’estimen (CD) més.
Espero que a partir d’ara aquest dubte hagi quedat resolt!
