És més fàcil que els alumnes segueixin el seu procés d’aprenentatge si estan motivats?
Fruit d’un treball que s’inicia al Consorci per a la Normalització Lingüística sorgeixen reflexions com:
1- Cal tenir present el llibre de Z. Dörnyei, Estratègies de motivació a l’aula de llengua, dóna moltes pistes i estratègies sobre com plantejar tasques motivadores a l’aula.
2- Gardner proposa que la motivació és la suma de desig, actitud positiva i esforç. És interessant posar-nos en el lloc dels aprenents (perquè també en som) i reflexionar sobre què ens motiva a aprendre més, què és el que ens engresca a fer les nostres tasques formatives, autoformatives, de treball…
- Les CREENCES davant d’un aprenentatge són essencials perquè provoquin o no el DESIG d’aprendre: si l’aprenent pensa que una tasca és interessant, si pensa que l’ajuda a aprendre, que li permet fer millor la seva feina, que cobreix les seves inquietuds, que li suposa un repte, etc.
- Si a més adopta una ACTITUD POSITIVA perquè hi posa il·lusió, ganes, fins i tot passió…
- I a més hi dedica un temps de pràctica, fa els materials o activitats corresponents, fa propostes, etc. és a dir hi posa VOLUNTAT i ESFORÇ
- Aquest aprenent estarà molt MOTIVAT!
3- Les creences del professor, les actituds i el compromís lingüístic i de l’aprenentatge envers l’alumnat són fonamentals (Mallart). Dörnyei insisteix que l’habilitat del professorat per motivar els seus alumnes és la clau de l’èxit.
4- El professor té el paper de liderar el grup, ha de procurar que tots els alumnes aprenguin, que se sentin part d’un equip, que se sentin rellevants en el projecte, perquè tots aportin el millor d’ells. El professor ha de gestionar el millor de cada alumne.
A partir de les conclusions sobre la fidelització dels alumnes de la reunió de l’octubre de 2010, hem continuat debatent diferents estratègies per millorar la nostra tasca.
Resum de la reunió del 10 d’octubre de 2010
La motivació dels alumnes de llengua
Aportació de l’estudi que va fer Maria Gassiot en el Postgrau “Immigració i Acollida” de la UB.
- 27 FEBRER
2011 - No hi ha comentaris
Com gestionem l’allau d’informació per afavorir el procés d’aprenentatge?
Un dia després de la II Jornada d’aprenentatge de llengües: entorns, eines i recursos didàctics encara intercanviem piulades al voltant de l’aprenentatge formal i de l’aprenentatge no formal… Sembla que compartim força que l’aprenentatge formal és necessari tant en l’etapa inicial de la vida, la dedicada a la formació, com en qualsevol altra etapa d’aprenentatge, però el que compartim PLEnament és que per poder tenir un entorn personal d’aprenentatge (no formal) cal haver après a ser autònoms… Tenir la competència necessària per prendre les decisions que ens guien per aconseguir els objectius que ens hàgim proposat… Entenem l’aprenentatge informal com un nivell baix de formalitat i, per tant, entenem que també es pot treballar informalment en el marc de l’aprenentatge formal. Aprenentatge no formal no és el mateix que aprenentatge informal. Aprenentatge no formal és el que fem fora del sistema, és dinàmic i adaptat totalment a les nostres necessitats, al nostre ritme, al nostre objectiu… és a la nostra mida!
Deixem la nostra presentació: Com gestionar l’allau d’informació per afavorir el procés d’aprenentatge?
Carme Bové i Joan Vilarnau
- 30 GENER
2011 - 4 comentaris
“Llegir per escriure, escriure per llegir”
Arran d’una piulada al Twitter, aquestes vacances de Nadal vaig veure que l’ICE de la UAB organitzava la II Jornada per a docents de Llengua i Literatura. Vaig mirar el programa i tot i que anava clarament adreçada al professorat dels instituts, hi vaig trobar l’agradable sorpresa que la conferència la feia el professor Felipe Zayas.
Fa temps que segueixo la pista de Felipe Zayas, professor de llengua i literatura castellana a l’IES Isabel de Villena de València . En el seu bloc Darle a la lengua hi trobareu un munt d’entrades, de mapes conceptuals, d’esquemes sobre què implica ensenyar i aprendre llengua, sempre des de la perspectiva comunicativa i per tant d’ús. Us recomano l’apunt El giro copernicano en la enseñanza de la lengua en el que reflexiona sobre els canvis que s’haurien de produir en l’ensenyament de la llengua.
De la conferència de la Jornada, Llegir per escriure, escriure per llegir, vull destacar la importància que ha donat a la interrelació de les habilitats i a la necessitat d’acostar l’aprenentatge de la llengua a les activitats de la vida real. Si fem llegir un text als nostres alumnes podem fer que n’identifiquin el tema, les idees principals i que en facin un resum. Però tot això per a què? És important que el treball de la lectura serveixi de guia perquè els alumnes produeixin un text similar, un text que haurà de ser publicat i per tant, també haurà de ser llegit! Es tracta de donar sentit a la lectura amb objectius de producció escrita. No cal dir que ha defensat les TIC, perquè faciliten la publicació dels textos dels alumnes a blocs, wikis… i ajuden a donar sentit a la tasca que s’està fent i per tant, a l’aprenentatge. Llegir i escriure i al mateix temps saber observar, mirar la llengua per anar adquirint la competència metalingüística. També ha comentat la necessitat de construir seqüències didàctiques amb uns objectius d’aprenentatge que permetin dur a terme aquestes pràctiques i facilitar-ne l’avaluació. Els llibres de text han canviat i han passat de treballar la gramàtica a treballar la tipologia textual, però segueixen tenint una visió molt atomitzada dels aprenentatges i poc integradora… Cal trobar aquestes fórmules per donar sentit a la tasca que es fa a l’aula.
Les experiències que s’han presentat a la Jornada (algunes de molt interessants) són de secundària. Tota la documentació la podem veure si accedim com a visitants a l’aula Moodle que han creat. També podem seguir les piulades que s’han fet al Twitter amb l’etiqueta o hashtag #2jdll. Un altre bloc que n’ha fet un resum: A pie de aula, de Lourdes Domènech.
- 19 GENER
2011 - No hi ha comentaris
Metodologies competencials
M’ha agradat aquest vídeo realitzat per Guida Al·lés:
- 02 NOVEMBRE
2010 - No hi ha comentaris
Docs.cpnl.cat
Un exemple pràctic del google.docs
Al CNL d’Osona, en el nivell de suficiència 1,2 i 3 hem proposat una lectura als alumnes: Tretze tristos tràngols, d’Albert Sánchez Piñol.
Es tracta que els alumnes llegeixin en cada nivell uns capítols determinats del llibre i en treballin alguns aspectes. El professorat d’aquests nivells està repartit entre Vic, Manlleu i Torelló, per això ens va molt bé treballar sobre un mateix document sobre el qual anem proposant canvis i esmenes. Això ens facilita la feina i ens estalvia desplaçaments.
Una mostra d’una part del document:
VALORACIÓ
Compartir un mateix document a distància amb el professorat ens facilita molt la feina i la fa més eficaç. Es poden fer esmenes directes al full sense haver de necessitar missatges que ho notifiquin. En el moment de fer l’esmena, si hi ha un altre professor connectat, hi pots parlar a través d’un xat, la qual cosa et permet tenir-hi comunicació directa.
Compartir un mateix document amb els alumnes també és profitós. En primer lloc perquè tots tenen accés a un mateix document de treball, independentment de si han vingut a classe o no. Si es fa en grup, tots poden revisar, esmenar i fer propostes del document que han fet els companys, de tal manera que en resulti una activitat òptima, feta en grup, però a distància.
Finalment, el fet que alumnes i professors comparteixin un mateix document genera una interacció i una dinàmica que fa més fluid i real l’aprenentatge.
- 30 JUNY
2010 - 1 comentari
El con de l’aprenentatge (Edgar Dale)
M’agrada pensar que les tasques faciliten l’aprenentatge, una tasca és una simulació d’una experiència real, és de naturalesa activa i per tant, tendeix a facilitar el record del que aprenem un 90%.
- 12 FEBRER
2010 - No hi ha comentaris
Sobre la creació de material gramatical adaptat al context comunicatiu
Faig aquesta entrada al bloc aprofitant que el CNL del Vallès Occidental 3 ha compartit amb la resta de centres el dossier de nivell intermedi 1, en què la Montse Campoy i la Llibertat Blanes han fet el que precisament tots i totes hem estat esperant amb candeletes: un corpus d’activitats gramaticals i de comprensió oral i lectora adaptades al context comunicatiu que ens ajudin a relacionar context, text i continguts gramaticals.
En aquesta entrada al bloc voldria aportar una sèrie de reflexions, poc treballades, de moment, que m’estic fent a mi mateix aquests dies en què estic començant a preparar el taller que m’ha encomanat el CPNL per a la formació d’enguany, sobre la manera com s’hauria de treballar la gramàtica a l’aula en un enfocament comunicatiu per tasques.
Els dos tipus de relació que existeixen entre text i contingut gramatical són els següents:
• Relació directa: el patró discursiu que faig servir en un determinat text exigeix la utilització d’un contingut gramatical determinat. Per exemple, la utilització d’un patró directiu en una recepta porta inevitablement a l’aparició d’imperatius en la segona persona del plural o bé de perífrasis d’obligació.
• Relació indirecta: no hi ha una relació evident entre el patró discursiu utilitzat al text i el contingut gramatical. Per exemple, un patró directiu no té perquè exigir l’aparició de pronoms relatius en un text per convèncer la població de la necessitat de tenir cura de les seves mascotes (suficiència 2).
En el primer tipus de relació, personalment prefereixo treballar la gramàtica directament als textos dels mateixos alumnes forçant per mitjà de diversos procediments d’aula que l’alumnat utilitzi sense errors la màxima variabilitat d’estructures en un mateix patró discursiu. Els exercicis gramaticals d’omplir buits tenen, per mi, una utilitat molt secundària, ja que l’experiència em diu que no hi ha una relació directa entre fer exercicis gramaticals i utilitzar estructures complexes de forma gramaticalment correcta.
En el segon tipus de relació, cal fer adonar l’alumnat de l’enriquiment expressiu que suposa per al text la utilització de determinats components gramaticals i, sobretot, de les possibilitats expressives que et proporcionen. Molts alumnes no utilitzen pronoms relatius als textos perquè no saben com construir l’exponent lingüístic i/o perquè desconeixen les possibilitats de transmissió de significat que tenen com a recurs expressiu.
En aquest cas són molt útils activitats gramaticals adaptades a l’àmbit i al tema de la tasca per tal que l’alumnat construeixi el pronom i, alhora, vegi recursos expressius directament utilitzables al text que està produint a la tasca. La funció del professorat és també incentivar l’alumnat a fer-ho i a revisar els errors de construcció que pugui fer. Per exemple, seria molt útil treballar el pronom relatiu neutre per mitjà d’un exercici que fes ajuntar frases amb una relació de conseqüència en arguments per defensar o anar en contra de practicar amb patins i monopatins a la plaça del barri (suficiència 3).
Finalment penso que ens hem d’acostumar a programar l’aprenentatge gramatical a l’aula segons la incidència real que pot tenir en el text i segons els usos que se’n poden fer, i no pas, per exemple, segons la variabilitat morfològica de gènere i nombre en sentit exhaustiu que tenen els substantius. Ens adonarem aleshores que molts alumnes no cometen errors ortogràfics derivats del gènere o del nombre a l’hora de fer referència al mobiliari que ha de tenir una sala polivalent (suficiència 1), encara que no sàpiguen que índex no afegeix una o en fer el plural perquè és una paraula plana, a la qual cosa s’haurà d’enfrontar una persona que, precisament, n’hagi de redactar un o, més ben dit, dos! De moment, no és el cas dels nostres alumnes.
I això és tot de moment. M’ajudareu molt a preparar el taller si opineu sobre aquestes reflexions que he deixat anar aquí i aporteu les vostres experiències en aquest o un altre sentit.
Xavier Abelló
- 02 DESEMBRE
2009 - 4 comentaris
Aprenentatge cooperatiu
El divendres 27 de novembre vam tancar el curs de formació sobre aprenentatge cooperatiu. Crec que ha estat una experiència engrescadora i molt interessant amb l’aportació de moltes tècniques cooperatives per aplicar a l’aula de qualsevol nivell d’aprenentatge i especialment si apliquem la programació per tasques.
En aquest curs, els alumnes havien de treballar cooperativament (entre dos) per tal de dur a terme a l’aula una experiència cooperativa. Aquest divendres s’han presentat 10 experiències molt interessants i enriquidores que proposaven treballar cooperativament diferents continguts a les classes de català. Algunes han experimentat la tècnica de puzle, altres la de passa el problema, altres el treball entre iguals, altres el torn de paraula i algunes la suma de diverses tècniques. Totes molt interessants i amb valoracions molt positives.
Algunes de les reflexions finals que vaig anotar en aquesta sessió són les següents:
Pel que fa als docents:
- Els professors són agents de presa de decisions.
- Els bons docents planifiquen i després ajusten o regulen.
- És important conèixer els principis metodològics, però cal saber-los adaptar a les necessitats del grup, no s’han d’aplicar directament.
- Hem de trobar metodologies amb els mitjans que tenim i hem de trobar maneres per aprofitat i rendibilitzar el temps.
- Les aules són contextos imprevisibles i per tant, és probable que s’hagi de reajustar la programació inicial.
- Alguns tipus de tasques no tenen una solució única, cal ser-ne conscients.
- Els professors han d’aprendre a gestionar l’aula, els grups. Les interaccions.
- El professor acompanya, ajuda, dóna pautes i poc a poc les retira perquè l’alumne sigui cada vegada més autònom.
- Treballar amb una altra persona fa que s’hagin d’elaborar i argumentar els continguts i això ajuda a concretar els resultats.
- Treballar conjuntament amb una altra persona permet fer una reflexió post que millora la nostra tasca.
Pel que fa a l’alumnat:
- El treball cooperatiu exigeix la seriositat i el rigor dels alumnes pel que fa a la puntualitat i a l’assistència.
- Els alumnes perceben que confiem en ells i això fa que la seva actitud sigui més positiva.
- Els resultats del treball cooperatiu són el fruit de les ajudes mútues. El resultat amb les ajudes de tots és de més qualitat que el resultat individual.
- Ajudar els companys (o iguals) serveix per aprofundir, per tant, per aprendre.
- Els alumnes han d’aprendre a treballar cooperativament i això s’aconsegueix integrant el treball cooperatiu com una pràctica habitual a l’aula.
Bé, espero que aquestes reflexions també us ajudin a reflexionar i us temptin a provar les tècniques de l’aprenentatge cooperatiu en els vostres cursos. El professor del curs ha estat en David Duran, professor del Departament de Psicologia de l’Educació de la UAB i coordinador del Grup de recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI). Podeu trobar un munt d’articles, de bibliografia i de dades en el seu espai web Aprenentatge entre iguals.
- 05 NOVEMBRE
2009 - 1 comentari
Presentació de l’enfocament per tasques
És una presentació de com treballar amb tasques la llengua espanyola a ESO. Encara que l’àmbit de secundària no sigui el d’adults, algunes aportacions són interessants: