Comentaris per Motivació

Comentari de llorenc.comajoan@uvic.cat a Materials per al taller (juliol 2011)

llorenc.comajoan@uvic.cat — Tue, 26 Jul 2011 19:00:21 +0000

Ja està tot penjat. Merci a tothom per la vostra participació. I això queda obert, o sigui que si voleu continuar parlant-ne ho anem fent entre tots!

Comentari de cbernado a Materials per al taller (juliol 2011)

cbernado — Fri, 22 Jul 2011 10:18:31 +0000

Susanna,
No vas mal fixada… és que no hem tingut temps de penjar-ho, encara! A principis de la setmana que ve ho tindreu.

Comentari de Susanna Corcho a Materials per al taller (juliol 2011)

Susanna Corcho — Thu, 21 Jul 2011 09:52:54 +0000

Potser vaig malfixada, però, oi que encara no heu penjat la graella que vam elaborar el diarrer dia de classe sobre la motivació respecte a les habilitats lingüístiques com la CO, CL, EE, EO…?
Les espero per aprendre una mica reflexionar sobre la meva manera de fer.

Comentari de Imma a Presentar els objectius d’aprenentatge (del mes, de la setmana…) als alumnes

Imma — Thu, 14 Jul 2011 21:34:21 +0000

Em sembla que malgrat els anys que fa que m’hi dedico veig -pel que dieu- que encara n’he d’aprendre molt (de vosaltres, també). Segur que és una gran virtut ser metòdic, ordenat i seguir els programes (anuals, mensuals, setmanals i -fins i tot!- diaris) al peu de la lletra.

Potser arribarà el moment que en seré capaç, però el dia que pugui presentar un pla detallat del contingut (que vagi més enllà del famós “seguirem aquest llibre i aproximadament farem un tema per setmana”) als alumnes i seguir-lo fil per randa… de fet, ja no seré jo.

Mitges bromes a banda, tampoc dic que viure/intentar ensenyar en el caos (i sé de què parlo, només cal veure a quina hora escric!, em sap greu: encara hi ha algú?!) sigui la millor opció; només que -com ja es va avançar el 1r dia de taller- cal tenir molt i molt en compte l’estil i la manera de fer de cada professor. Amb el benentès que hi ha una matèria mínima que s’ha d’intentar assolir, per mi, preval la coherència i sentir-se bé fent classe davant d’ells -cosa que capten de seguida- per sobre d’encotillar-se i acabar sentint-te incòmode i comportant-te artificialment condicionat per un guió predeterminat, ja que el bon clima és essencial. I, a més, encara que prenguem camins que no sortien al mapa segur que acabarem arribant al final, i havent vist paisatges que ens hauríem perdut d’altra manera.

I ja acabo: com a alumna potser m’atabalaria que em presentessin objectius de segons quina magnitud; potser m’angoixaria la pressió i el dubte de si podria aconseguir-ho. No? Bé, hi ha d’haver opinions per a tots els gustos.

Comentari de Imma a Reduir l’ansietat lingüística a l’aula

Imma — Thu, 14 Jul 2011 21:01:40 +0000

No es pot estar en desacord amb cap de les aportacions anteriors, especialment amb el que es diu del pànic escènic (de què molts hem sigut ,i encara som!!!, víctimes alguna vegada, i sobretot en les classes de llengua) a l’hora de fer una exposició oral davant del grup.

També he arribat a la conclusió que cal evitar-les o, si més no, deixar-les per a ocasions o alumnes concrets, o com a col·lofó final en tot un procés. Les activitats per grups , en canvi, redueixen notablement l’ansietat i esdevenen una pràctica útil ,malgrat que no puguem sentir a tothom a cada sessió.

I, finalment, un exemple concret que també es podria incloure en altres estratègies (expectatives…). En nivells bàsics i elementals quan aprenem vocabulari va bé preguntar com es diu en la seva -o les seves!- llengua; fins aquí cap problema, la prova de foc arriba després quan ho intenta repetir el professor, i sobretot si es tracta de llengües amb pronúncia i entonació molt allunyades de la nostra o simplement que no dominem. No és cap novetat -gairebé ja ho han inventat tot, suposo- però a banda de compartir rialles, s’adonen que tots som semblants i que ens enfrontem a problemes similars en el camí de l’aprenentatge.

Comentari de Elisabet a Incidir en l’esforç i la perseverança per aprendre una llengua i relacionar-ho amb els resultats obtinguts

Elisabet — Thu, 14 Jul 2011 18:54:03 +0000

Sovint els alumnes senten que només ells s’han d’esforçar per aprendre, que això no passa a ningú més. Cal ser-ne conscient i parlar d’això abans que els sembli un problema irresoluble, i fer-los veure que tohom s’ha d’esforçar, que és inevitable i necessari. Situar-los davant una fita d’èxit és molt estimulant.

Comentari de Glòria a Donar dades sociolingüístiques reals als alumnes

Glòria — Thu, 14 Jul 2011 18:12:26 +0000

És un tema molt interessant i complex. Crec que moltes vegades els prejudicis determinen la motivació en l’aprenentatge. A l’aula es nota molt, per exemple, la diferència a l’hora de percebre el català segons la procedència i la vivència sociolingüística dels alumnes. Els alumnes africans que he tingut, per exemple, entenen perfectament la situació del català i respecten la llengua des del primer moment. Hi ha alumnat en canvi que no està disposat que el català sigui difícil o tingui “excepcions” perquè diguem que considera que ja fa prou d’intentar aprendre’l perquè a sobre ens entestem a complicar-li la vida. Ningú no sospira davant la complexitat de la morfologia verbal francesa i en canvi es protesta si el català és difícil.

El profe moltes vegades també té una mena de complex de culpa quan ensenya català. Sembla que haguéssim de demanar disculpes perquè aquí es parli una altra llengua que estigui complicant la vida a la gent.

Finalment, una altra dificultat vinculada amb la realitat sociolingüística és el fet que a l’alumnat li costa trobar contextos “purs” de pràctica de la llengua al carrer, sobretot a les ciutats grans i, a més, els catalanoparlants L1 canviem de llengua de seguida que percebem que a algú li costa. Això dificulta moltíssim el procés d’immersió i afavoreix que l’alumne pensi que en realitat el català no el parli ningú.

Coincideixo amb les companyes que cal donar dades sociolingüśitiques i que costa de tenir-ne d’actuals i clares. Per altra banda, potser incidir excessivament en la sociolingüística és enviar un missatge de llengua “problemàtica”, “rara”. Aquest és le meu dilema a vegades a l’hora de parlar del domini lingüístic, explicar la situació legal de la llengua, etc., com transmetre una imatge victimista o d’anormalitat que pot tenir efectes contraproduents.

Comentari de Glòria a Fomentar que els alumnes siguin autònoms en el seu procés d’aprenentatge

Glòria — Thu, 14 Jul 2011 18:02:38 +0000

En general quan penso en el meu paper a l’aula m’adono que són massa “intervencionista”. Em costa donar espai als alumnes perquè siguin ells els qui prenguin la iniciativa em demanin dubtes, dedueixin coneixements… Em fa por deixar buits i sempre tinc la tendència a omplir tots els silencis i a anticipar-me als problemes. Per exemple, de seguida corro ràpidament a la pissarra a escriure qualsevol paraula que em demanen els alumnes dels nivells bàsic i elemental, en comptes d’esperar que siguin ells qui provin d’escriure-la al quadern i que em preguntin dubtes de com s’escriu si és el cas.

En els nivells alts moltes vegades tenim el complex d’haver de demostrar que en sabem molt, els profes, i contestem com a lloros tot allò que ens pregunten en comptes d’acostumar-los que ho cerquin ells al diccionari o al llibre de text o que investiguin a casa. Òbviament hem de respondre els dubtes si al final l’alumne no hi arriba però hem de deeixar-los un espai propi i acostumar-los a ser autònoms en l’aprenentatge. No és fàcil si no hi estàs habituat…

Comentari de Glòria a Reduir l’ansietat lingüística a l’aula

Glòria — Thu, 14 Jul 2011 17:56:00 +0000

Jo amb el temps he anat reduint les activitats més “espectaculars”, de parlar davant de tot el grup, de representar diàlegs davant de tothom o de sortir a fer de portaveu, perquè m’he adonat que malgrat que va bé per a la dinàmica de la sessió, només funciona per a un tipus determinat d’alumne que és més extravertit. Si dónes l’opció, per exemple, que de cada grup en surti un portaveu, a l’últim sempre surten les mateixes persones i això també genera rols dins del grup. M’he adonat que activitats en grup petit amb una posada en comú molt guiada per preguntes meves o voluntàries dels altres grups funciona millor.

Les assemblees de grup també em funcionen molt bé. Seuen tots en cercle i han preparat aportacions en grup, per exemple, però poden parlar lliurement i quan se senten còmodes per intervenir. És més natural que una intervenció puntual i es mostren més relaxats i s’arrisquen més.

Estic d’acord amb l’Elisenda que les exposicions orals afecten molt algunes persones. Potser fer-les optatives i que els alumnes s’hi vagin “llançant” a mesura que avança el curs afavoreix que uns comencin i els altres s’hi vagin animant. Millor que no pas un claendari obligatori tancat des del començament. Per a aquells que no s’hi atreveixin caldrà cercar una altra manera d’avaluar-los-ho.

També utilitzo l’humor i la broma i fer el pallasso una mica jo mateixa per posar-me en el seu paper i que es relaxin. M’agradaria aprendre tècniques per treballar a partir del cos (alguns les heu anomenades com a manera de trencar el gel els primers dies) ja que no en conec i intueixo que és important.

Comentari de Elisabet a Fomentar que els alumnes siguin autònoms en el seu procés d’aprenentatge

Elisabet — Thu, 14 Jul 2011 15:38:27 +0000

Crec que fomentar l’autoaprenentatge i l’autoregulació és una de les nostres (múltiples!) feines com a professors. M’agrada molt una frase d’en David Duran (UAB): “la nostra feina és molt paradoxal, perquè treballem molt per als alumnes per aconseguir que no ens necessitin.” Tots tenim alumnes a qui veiem molt i molt lluny de la capacitat d’autoaprenentatge, normalment perquè no han après gaire habilitats acadèmiques, però tots sabem també que podem fer-la créixer, sigui al nivell que sigui. Primer ens necessitaran, com a guies, perquè els ensenyem “el camí”. Fer de guies, aquest és un altre dels nostres papers. Simplement, perquè no té cap sentit que un usuari d’una L2 necessiti sempre el seu professor, perquè llavors ja no és un usuari, és un estudiant en pràctiques.

Per descomptat, amb alumnes acostumats a estudiar no tenim perdó si no els oferim els recursos d’autoaprenentatge que coneixem.