Motivació

Penso que en el cas de nouvinguts dels nivells bàsics que no provenen de l’Estat espanyol és important que el professor tingui dades d’aspectes relacionats amb la seva llengua o la seva cultura per trobar-hi punts d’unió (sovint aquestes dades les hem obtingut d’alumnes de cursos anteriors).

Per exemple, quan algú arriba d’un lloc llunyà i li comentes alguna cosa del seu lloc d’origen, l’alumne es mostra sorprès i es deixa anar, s’adona que ell també té coses interessants per aportar al grup… i aquí comença la cohesió grupal (i l’empatia entre professor i alumnes).

Això també serveix d’estratègia per portar-los al teu terreny: si coneixes l’existència d’una llengua com el wòlof o el mandinga estàs reconeixent la importància de les llengües, independentment d’on siguin, del seu estatus o del nombre de parlants, i la reacció sol ser recíproca.

L’interès per la llengua i la cultura dels alumes és una actitud d’allò més motivadora. Potencia l’autoestima dels estudiants i enriqueix molt el grup.
Sovint, en nivells elementals, fem una activitat d’expressió oral, en què cada alumne s’ha de preparar un tema relacionat amb el seu país o regió (gastronomia, folklore, tradicions festivitats, costums, indrets dinterès, etc.).
Han de fer l’exposició oral davant dels companys i companyes. Poden ajudar-sa de mapes, plànols, fotografies o petits objactes per acompanyar i mostrar el que expliquen.
Finalment, la resta d”alumnes poden fer tantes preguntes com vulguin.
És una activitat que els agrada molt. Incideix en la motivació i en la cohesió del grup

Deixar que ells també aportin coses a la classe, enriqueix al grup i apropa les relacions entre ells i entre ells i la mestra.

Bé, crec que ja s’ha dit gairebé tot, per tant, explicaré una mica què faig jo per portar-ho a la pràctica. El primer dia d’un B1 els dono un mapa del món en català i els faig dir d’on són. Llavors tots els alumnes de la classe han de posar el nom de l’alumne al país que ha dit i així tots (jo inclosa) aprenem on són els seus països i com es diuen en català. A més, ells tenen un mapa en català que els pot servir per fer altres coses.

També faig activitats durant el curs en què hagin de parlar de festes típiques del seu país, gastronomia, etc., com a expressió oral.

Sovint pregunto com diuen alguna paraula i/o expressió concreta en la seva llengua, i tot el que vaig aprenent dels seus països ho poso en pràctica als cursos posteriors. D’aquesta manera he après algunes paraules i expressions en àrab (i “darija”), wòlof i espanyol llatinoamericà; i quan les dic als alumnes aquests es queden sorpresos positivament i els ajuda a trencar el gel. Crec que és una bona manera de crear motivació.