Motivació

És un tema molt interessant i complex. Crec que moltes vegades els prejudicis determinen la motivació en l’aprenentatge. A l’aula es nota molt, per exemple, la diferència a l’hora de percebre el català segons la procedència i la vivència sociolingüística dels alumnes. Els alumnes africans que he tingut, per exemple, entenen perfectament la situació del català i respecten la llengua des del primer moment. Hi ha alumnat en canvi que no està disposat que el català sigui difícil o tingui “excepcions” perquè diguem que considera que ja fa prou d’intentar aprendre’l perquè a sobre ens entestem a complicar-li la vida. Ningú no sospira davant la complexitat de la morfologia verbal francesa i en canvi es protesta si el català és difícil.

El profe moltes vegades també té una mena de complex de culpa quan ensenya català. Sembla que haguéssim de demanar disculpes perquè aquí es parli una altra llengua que estigui complicant la vida a la gent.

Finalment, una altra dificultat vinculada amb la realitat sociolingüística és el fet que a l’alumnat li costa trobar contextos “purs” de pràctica de la llengua al carrer, sobretot a les ciutats grans i, a més, els catalanoparlants L1 canviem de llengua de seguida que percebem que a algú li costa. Això dificulta moltíssim el procés d’immersió i afavoreix que l’alumne pensi que en realitat el català no el parli ningú.

Coincideixo amb les companyes que cal donar dades sociolingüśitiques i que costa de tenir-ne d’actuals i clares. Per altra banda, potser incidir excessivament en la sociolingüística és enviar un missatge de llengua “problemàtica”, “rara”. Aquest és le meu dilema a vegades a l’hora de parlar del domini lingüístic, explicar la situació legal de la llengua, etc., com transmetre una imatge victimista o d’anormalitat que pot tenir efectes contraproduents.