Atenció: Aneu a la Gimcana de les Llengües 2012

4 September de 2012

Aquest és el web de la Gimcana de 2011. Aneu a la

 
Nova edició de la Gimcana: V Gimcana de les Llengües a Osona

La Gimcana començarà el divendres dia 19 d’octubre i s’acabarà el 29 de novembre (6 setmanes).

Hi ha 7 categories de participants, 5 de les quals exclusives per a grups escolars:

A1: grups classe de 1r i 2n de primària

A2: grups classe de 3r i 4t de primària

A3: grups classe de 5è i 6è de primària

B1: grups classe de 1r i 2n d’ESO

B2: grups classe de 3r i 4t d’ESO

C: grups a partir de 16 anys

D: individual a partir de 16 anys

Per participar-hi no cal inscriure-s’hi, només s’han de respondre les preguntes que trobareu publicades al web cada divendres a partir del dia 19 d’octubre.

Engresqueu-vos-hi!

I els guanyadors són…

1 December de 2011

La IV Gimcana de les Llengües a Osona s’ha acabat amb més de 8.400 participants, entre els quals hi ha hagut alumnes de 56 centres diferents, entre primària i secundària.

En un acte presentat per Màrius Serra al Casal Francesc Macià de Centelles, es van fer jocs de llengua i es van donar premis als encertants d’aquests jocs. Els enigmes que va proposar l’escriptor van engrescar tot el públic, especialment el més menut.

Finalment, es van lliurar els premis i els diplomes als guanyadors d’aquesta IV edició de la Gimcana:

Categoria A1: 2n A, Escola Vedruna de Tona

Categoria A2: Blauets, CEIP La Monjoia de St. Bartomeu del Grau

Categoria A3: CS Comtes Lacambra, CEIP Comtes Lacambra de Vinyoles

Categoria B1: 1r d’ESO A, IES Cirviànum

Categoria B2: 3r d’ESO A, Escorial

Categoria C: Fina i companyia

Categoria D: Berta Solà i Sau

Enguany els alumnes de primària que han guanyat poden triar entre un taller al Museu d’Història de Catalunya o una visita al Museu del Barça; els de secundària, una visita al Museu Picasso; els grups d’adults, un circuit d’aventura de l’empresa Anigami, i els adults que hi ha participat individualment, un viatge en globus per a dues persones.

Enhorabona als guanyadors i als participants en general, perquè el nivell ha estat molt alt. Esperem que l’any que ve us hi torneu a esgrescar!

Cloenda amb Màrius Serra

25 November de 2011

Màrius Serra serà l’encarregat de fer l’acte de cloenda de la IV edició de la Gimcana de les Llengües, que es farà dimecres, dia 30 de novembre, a les 7 del vespre, al Casal Francesc Macià de Centelles. En aquest acte, obert a tothom, el filòleg i escriptor farà públic el nom dels guanyadors de cada categoria i també proposarà enigmes a les persones que hi assisteixin.

El balanç d’aquesta IV edició de la Gimcana, que organitza el Centre de Normalització Lingüística d’Osona, ha estat positiu, ja que s’ha acabat amb una xifra rècord de participants, 8.400. Pel que fa al nombre d’escoles que hi participen, també ha crescut. De fet, hi ha hagut representació de centres escolars de gairebé tota la comarca.

La Gimcana, però, no es limita a l’àmbit escolar i la participació d’adults, tant en grup com de manera individual, també ha estat remarcable.

Enhorabona a tots els participants i recordeu que el dia 30 us esperem a Centelles.

 

 

 

Respostes setmana 6

25 November de 2011

Jocs lingüístics

Categoria A1

Poble de la comarca d’Osona que gira i gira (4 lletres)
Roda

Categoria A2

Poble de la comarca d’Osona que, escrit d’una altra manera, fa plorar els ulls (4 lletres)
Seva

Categoria A3

Poble de la comarca d’Osona que sembla que s’hagi de trencar (5 lletres)
Vidrà

Categoria B1

Pot ser d’atleta, de pàgina o de porc (3 lletres)
Peu

Categoria B2

Pot ser de proves, de dades o de boira (4 lletres)
Banc

Categoria C

Barrejar per veure-ho ben transparent (7 lletres)
Mesclar

Aire de francès que se’n va (3 lletres)
Alè

Categoria D

Pedres de la muntanya que et fan arribar a misses dites (7 lletres)
Tartera / Tarters

Igual que Crist (6 lletres)
Clavat

Última setmana: jocs lingüístics

18 November de 2011

Ja podeu respondre les preguntes de l’última setmana.

Aquests darrers 10 punts establiran els finalistes definitius de la IV Gimcana de les Llengües.

Recordeu que el termini  per respondre les preguntes s’acaba el 24 de novembre a la nit.

Aquesta setmana està dedicada als jocs lingüístics.

Per resoldre els jocs de llengua, la majoria de vegades us serà útil buscar un sinònim de la primera part de la proposta. Després, cal que comproveu que el resultat té alguna relació amb la segona part de l’endevinalla. Aquesta connexió amb la segona part pot ser fonètica, semàntica, cultural… Si, efectivament, hi veieu una relació clara, voldrà dir que l’heu encertat.

Exemples:

Aroma de xemeneia (de 6 lletres)

  1. Sinònim d’aroma: olor, perfum
  2. Connexió amb xemeneia: perfum [ per fum]
  3. Solució: perfum

Qualitat de no dir res, però m’ho endreça tot (de 6 lletres)

  1. Definició : Qualitat de no parlar > mudesa
  2. Connexió amb (m’ho endreça tot) > mudesa (m’ho desa)
  3. Solució: mudesa

 

Aquesta setmana necessitareu posar en funcionament l’enginy. Esperem que us ho passeu bé, resolent els enigmes.

Recordeu, també, que la cloenda de la IV Gimcana de les Llengües es farà el dimecres dia 30 de novembre, a les 7 del vespre, al Casal Francesc Macià de Centelles. Presentarà l’acte Màrius Serra, que també posarà a prova l’enginy dels assistents. Us hi esperem a tots!

Respostes de la cinquena setmana

18 November de 2011

Categoria A1
Si diem que una persona “té pebrots”, què volem dir?
a)    Que ven pebrots
b)    Que és molt valenta
c)    Que és cara vermella

Categoria A2
Si diem que una cosa és “de pa sucat amb oli”, què volem dir?
a)    Que és greixosa
b)    Que és de mala qualitat
c)    Que és tova

Categoria A3
“Treure de polleguera” vol dir ‘posar nerviós’ o ‘fer enfadar’. Quin origen té, aquesta expressió?
a)    La frontissa d’una porta
b)    La picor que provoquen els polls
c)    La poda d’un pollancre

Una polleguera és una peça que té un forat on es fica l’eix sobre el qual gira una porta.

Categoria B1
D’on i quan va sorgir l’expressió ‘Visca la Pepa’?

L’expressió “Visca la Pepa” es refereix a la Constitució de Cadis de 1812, que es va aprovar el dia 19 de març, dia de Sant Josep. Especialment durant el període absolutista posterior, el crit “Visca la Pepa” servia als liberals per reivindicar la Constitució de Cadis.

Categoria B2
Quan una persona “no està per romanços” o “no està per cançons”, vol dir que no està per bromes ni per distreure’s amb coses sense importància. Per què us sembla que es van originar, aquestes expressions?
a)    Pel fet que els romans eren molt seriosos i no els agradava cantar
b)    Perquè antigament per entrar en una ciutat s’havia de pagar un tribut però els músics, en canvi, entraven gratuïtament perquè divertien els portalers
c)    Perquè durant un temps va estar prohibit cantar cançons i explicar històries banals

Categoria C
“Estar pelat” vol dir ‘no tenir diners’. En origen, sabríeu dir quina relació tenia el pèl amb els diners?

Antigament, només els senyors podien dur barba i els cabells llargs, que eren signe d’estatus social i de poder econòmic. Els esclaus, els vassalls i els servents, en canvi, havien d’anar pelats de cara i de cap. Per això quan no tenim diners diem que “estem pelats”.

De quina llengua ve i què volia dir la coneguda paraula ‘lavabo’?

Lavabo, en llatí, vol dir ‘rentaré’, és el futur imperfet del verb lavo.
És, a més, la paraula que encapçala la frase de Salm 25 Lavabo inter innocentes manus meas, amb la qual el capellà fa l’acte de rentar-se les mans a la missa. Això va fer que, amb el temps, lavabo passés a designar aquesta part de la missa i, posteriorment, ja descontextualitzat del fet religiós, el lloc on es renten les mans. Encara hi podem afegir una altra evolució semàntica, però, ja que posteriorment va passar a designar tota la cambra de bany.

Categoria D
Com s’explica que el color caqui no es correspongui amb el color de la fruita que duu aquest nom?

La raó és que el color i la fruita, tot i que es diuen igual, és a dir, són homònims, tenen orígens diferents.
D’una banda, el color caqui té l’origen en l’urdú haki i el persa hak, que vol dir pols. Arriba a Europa mitjançant l’anglès khaki.
La fruita, en canvi, ve del japonès kaki.

De quina llengua prové i què volia dir en origen la paraula ‘etcètera’?
És d’origen llatí i vol dir ‘i les coses restants’. Tot i que ara ha quedat fossilitzat en un sol mot, en origen era una conjunció, et i l’adjectiu ceterus, de manera que s’escrivia separat et ceterus. Avui dia s’utilitza per escurçar una relació de coses fàcilment deduïbles pel context. Per exemple, hi havia tota mena de fruita: pinya, aranja, préssec, meló, etc.

Comença la recta final: cinquena setmana

11 November de 2011

Ja podeu respondre les preguntes de la cinquena setmana.

Recordeu que el termini s’acaba el 17 de novembre a la nit.

Aquesta setmana està dedicada a Frases fetes, orígens i significats.

L’expressió “treure de polleguera”, per exemple, vol dir ‘posar nerviós’, però sabeu què és, una polleguera?

I “visca la Pepa”, sabríeu dir en quin context es va originar i què volia dir?

De vegades, si no estem per bromes, diem que “no estem per romanços” o que “no estem per cançons”. Per què creieu que s’esmenten els romanços i les cançons, en aquestes expressions?

Per què quan no tenim diners diem que “estem pelats”? Quina relació té, el pèl amb els diners?

I en el cas de la paraula ‘caqui’, sabríeu explicar com és que el color no es correspon al color de la fruita?

Tot això i molt més a les preguntes de la cinquena setmana.

Orientacions

Per respondre les preguntes d’aquesta setmana, recomanem, per a les categories de primària, consultar el Primer Diccionari.
Pel que fa a la resta de categories, són útils les obres de Joan Amades que teniu a la bibliografia, Històries i llegendes de Barcelona i Refranyer català comentat, així com el Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques de J. M. Escolà. En el cas que us pugui ser útil saber l’origen d’una paraula concreta, recordeu que el diccionari.cat conté informació etimològica.

Recordeu que podeu consultar les classificacions i que, si creieu que hi ha cap errada o teniu cap dubte, us podeu posar en contacte amb nosaltres.

Respostes de la quarta setmana

11 November de 2011

Categoria A1

Sabríeu dir què són els fríjoles?

Els fríjoles són mongetes seques. Juntament amb l’arròs, formen part de la dieta bàsica d’Amèrica Central. Són d’una varietat que sol ser vermella o negra.

Categoria A2

Sabríeu dir si a Amèrica Central i Amèrica del Sud les tortillas es fan amb ous?

Les tortillas, a Amèrica, no es fan amb ous, sinó amb blat de moro o, de vegades, amb farina de blat. De fet no són les truites que nosaltres coneixem, sinó una mena de coca rodona i molt prima que serveix per acompanyar els àpats, igual que aquí el pa.

Categoria A3

Un anorac és una peça de roba que abriga molt. Sabríeu dir de quina llengua ve aquesta paraula?
a)    Noruec
b)    Esquimal
c)    Rus
d)    Italià

Ve de l’esquimal ‘anorak’, que té l’origen en al paraula ‘anoré’ i vol dir ‘vent’.

Categoria B1

De les paraules següents, quina o quines no són d’origen americà?

Alvocat, cacau, canoa, hamaca, huracà, patata, petúnia, plàtan, orquídia i tomàquet.
Plàtan i orquídia són paraules d’origen grec.

Tota la resta  són d’origen americà. Així, alvocat, cacau i tomàquet són d’origen nàhuatl; canoa ve de l’aruac; hamaca, del taíno i patata, del quítxua.

Categoria B2

Sabríeu dir quants països americans tenen com a llengua oficial una de les que van dur els europeus (castellà, francès, anglès, portuguès i neerlandès)?
a)    Tots
b)    Cap
c)    11 països
d)    8 països

Tots els estats americans actuals tenen com a llengua oficial, o bé ho és de facto, el castellà, el francès, l’anglès, el portuguès o el neerlandès, és a dir, les llengües que van dur-hi els europeus.

De les llengües indígenes del continent americà, actualment, només el guaraní és oficial, juntament amb el castellà, al Paraguai. La resta, o no gaudeixen de reconeixement legal o són cooficials en una part del territori.

Categoria C

Comanxe, que vol dir ‘enemic’ o ‘foraster’, és el nom que van donar altres pobles a aquesta tribu indígena americana i a la seva llengua. Ells, en canvi, anomenen la seva llengua numu tekwapuha. Sabeu què vol dir?

Els comanxes s’autodenominen numunuu, ‘persones’, i anomenen la llengua numu tekwapuha, ‘llengua de les persones‘.

Quan va arribar a Amèrica, Cristòfor Colom va desembarcar a l’illa de San Salvador, que actualment pertany a les Bahames. Sabríeu dir quina va ser la primera llengua que va sentir?

El taíno va ser la primera llengua ameríndia que va sentir. El taíno es parlava al territori dels actuals Puerto Rico, Cuba, Jamaica, República Dominicana, Haití i les Bahames i ja fa més d’un segle que està extingit. En aquest primer contacte entre espanyols i amerindis, els espanyols van adoptar termes del taíno, com ara canoa, que es van difondre per tot el continent. El terme taíno significa ‘bona gent’.

Categoria D

A Austràlia, abans de l’arribada dels europeus, al s. XVII, hi havia unes 750 llengües. En aquest moment, quantes llengües indígenes diries que hi queden?
a)    Cap a 350
b)    Unes 200
c)    Prop de 100
d)    Una vintena

En queden unes 200. Oceania és el continent on més llengües indígenes desapareixen cada any.

De les llengües indígenes que encara es parlen a Xile, sabries dir quina és de la família polinèsia?

Fins que van arribar els europeus, al s. XVIII, a l’Illa de Pasqua només s’hi parlava rapanui. A més del rapanui, a Xile s’hi parlen cinc llengües indígenes més, el quítxua, l’aimara, el mapudungu, el kewésqar i el yagan.

El 1975 el govern xilè va decretar per primer cop que s’ensenyés de manera oficial la llengua rapanui i es va revocar la prohibició als nens rapanui de parlar la seva llengua a l’escola. A partir de 1976 es va començar a impartir el rapanui com a assignatura a l’ensenyament primari.

Encetem la 4a setmana!

4 November de 2011

Ja podeu respondre les preguntes de la 4a setmana.

Recordeu que el termini s’acaba el 10 de novembre a la nit.

Aquesta setmana està dedicada a les llengües d’Amèrica i Oceania.

Sabríeu dir què són els fríjoles? I les tortillas, a Amèrica, es fan amb ous?

Sabeu de quina llengua ve la paraula ‘anorac’?

Us heu demanat mai quina va ser la primera llengua que va sentir Cristòfor Colom quan va arribar a Amèrica?

Abans de l’arribada dels europeus, a Austràlia, s’hi parlaven unes 700 llengües. Quantes en deuen quedar, actualment?

Tot això i molt més a les preguntes de la 4a setmana.

Orientacions

Quant al lèxic, podeu utilitzar el Diccionari castellà-català, per exemple. Teniu en compte, també, que l’Optimot inclou els diccionaris català-castellà i castellà-català de l’Enciclopèdia Catalana en línia.

Pel que fa a l’origen d’una paraula, el diccionari.cat us donarà informació etimològica.

D’altra banda, si la pregunta es refereix a altres aspectes de les llengües americanes i d’Oceania, com ara nombre de parlants, l’oficialitat, el lloc on es parlen…, a Linguamón hi trobareu informació detallada i fiable.

 

Respostes de la 3a setmana

4 November de 2011

Categoria A1
Digues quants errors hi ha en aquestes paraules:
Dilluns, dimars, dimecres, dijous, divendres, disabte, diumenge.
a)    0 errors
b)    1 error
c)    2 errors
d)    3 errors

Dimarts, dissabte.

 

Categoria A2
Quin d’aquests elements no té relació amb el futbol?
a)    Porteria
b)    Grada
c)    Pedrera
d)    Banqueta

Una pedrera és el “lloc d’on s’extreuen pedres que es fan servir per a la construcció d’edificis, de carreteres, etc.”. Per tant, no té relació amb el futbol.
Moltes vegades, però, s’utilitza erròniament el mot ‘pedrera’, traduït del castellà ‘cantera’, per referir-se al ‘planter’, és a dir, “el conjunt de jugadors joves d’un club esportiu que es preparen per ser bons jugadors en el futur”.

Categoria A3
Digueu quants errors hi ha en aquesta frase:
Cada diumenge a la tarda, la entrada al Museu Picasso es gratuïta. A mès, cada any es distingueix per fer diverses jornades de portes overtes.
a)    3 errors
b)    4 errors
c)    5 errors
d)    6 errors

L’entrada, és, més, distingeix, obertes.

Categoria B1
Digueu quants errors hi ha en la frase següent:
La peça protectora que cubreix la part anterior de la cama compressa entre el turnell i el començament del genoll és diu espinillera.
a)    2 errors
b)    3 errors
c)    4 errors
d)    5 errors

Cobreix, compresa, turmell, es diu, canyellera.

Categoria B2
Digueu quants errors hi ha en la frase següent:
La prensa va criticar l’àrbit per no sancionar una patada clarísima al jugador local. Aixó va ser clau per què el partit acabés en empat.
a)    4 errors
b)    5 errors
c)    6 errors
d)    7 errors

Premsa, àrbitre, cop de peu, claríssima, això, perquè.

Categoria C
- Digueu quants errors hi ha en aquest text. Poden ser lèxics, ortogràfics i sintàctics:
El Museu Picasso de Barcelona te un fons de més de 3.800 obres que composen la col·lecció permanent. Entre les obres més destacades del Museu hi ha l’obra de juventut i la sèrie de Las Meninas. No és tan sols un espai d’exposició, si no que el Museu vol ser un espai bàsic per al coneixement, l’educació i el foment de l’esperit crític.
a)    3 errors
b)   4 errors
c)    5 errors
d)    6 errors

Té, componen, joventut, sinó.

- Digues quina d’aquestes paraules no designa una tècnica o procediment pictòric:
a)    Aquarel·la
b)    Aiguada
c)    Carbonada
d)    Campir
e)    Grisalla

Categoria D
- Digues quants errors hi ha en aquest text. Poden ser lèxics, ortogràfics i sintàctics:
Durant el partit de fútbol hi va haver-hi de tot: quatre targes grogues, una de vermella i un penal. Un jutge de línea va perdre el banderí i no va poder senyalar l’ursai del jugador.
a)    4 errors
b)    5 errors
c)    6 errors
d)    7 errors

Futbol, hi va haver/va haver-hi, targetes, línia, assenyalar, orsai.

Aquesta setmana donarem per bones dues respostes, la que marca 6 errors i la que en marca 7. La raó és el ‘banderí’, que el DIEC no recull en el sentit de banderola utilitzada en l’esport però que, en canvi, tots aquells que han fet la cerca mitjançant l’Optimot la podien trobar recollida en el TERMCAT, que té autoritat normativa en l’àmbit dels neologismes i del llenguatge especialitzat.

Per tant, com que tant el DIEC com el TERMCAT són autoritats normatives, creiem que tant els participants que han respost que hi ha 6 errades com aquells que n’han vist 7 han de puntuar.

 

- Digues quina d’aquestes paraules no era una eina utilitzada a pagès:
a)    Arpelles
b)    Vencill
c)    Magall
d)    Tràmec
e)    Xàpol
f)    Càvec

Un vencill no és una eina, sinó un lligam fet generalment amb cames de blat, que serveix per lligar garbes.