Per dir que les coses són d’una manera determinada, fem servir la construcció tal com, i no tal i com.
Per exemple: La festa va anar tal com et vaig dir o Ho faré tal com dius.
Cal recordar que la funció de tal és reforçar el mot com. Així, tant podem dir La festa va anar com et vaig dir com La festa va anar tal com et vaig dir.
També trobem expressions com aquesta: “Tal com vam acordar..
Tal com és una locució conjuntiva que no ha de dur mai la i.
Per dir que les coses són d’una manera determinada, fem servir la construcció tal com, i no tal i com.
Per exemple: La festa va anar tal com et vaig dir o Ho faré tal com dius. Cal recordar que la funció de tal és reforçar el mot com. Així, tant podem dir La festa va anar com et vaig dir com La festa va anar tal com et vaig dir.
També trobem expressions com aquesta: “Tal com vam acordar…”
Tal com és una locució conjuntiva que no ha de dur mai la i.
Massa sovint, quan rebem algun text per revisar, trobem aquesta frase a l’encapçalament: “PER CORRETGIR…”
Quan diem corretgir incloem aquesta ‘t’ que no consta en la forma escrita: és un so que –en un registre col·loquial— ens ajuda a pronunciar una paraula, però que no és correcte ni escriure’l ni pronunciar-lo. També passa en les paraules api (i no àpit) , col·legi (i no col·lègit) o improvisar (i no improvitsar).
Per no haver de corregir, NO AL CORRETGIR!
Recolzar és posar una cosa de manera que descansi sobre un suport: pots recolzar l’escala a la paret. Té sentit físic i figurat: una teoria es recolza sobre fets indiscutibles (en principi…). És correcte, doncs, quan és sinònim de repenjar-se.
En canvi, és incorrecte quan es fa servir com a sinònim de donar suport, que és advocar per alguna cosa a obtenir: cal donar suport a les mesures d’estabilització.
Per tant, ens podem recolzar on vulguem (o puguem), però el suport ens l’han de donar.
Rentable vol dir que es pot rentar. En canvi rendible és tot allò que dóna un bon rendiment o que té rendibilitat econòmica. En aquesta segona accepció, és un mot derivat de renda.
Recordeu que tots els derivats de rendible i renda han de mantenir la lletra d de l’arrel: rendiment, rendibilitat, rendibilitzar, rendista…
Decididament, l’únic que és rentable és el diner negre.
Senyalar significa fer o posar un senyal en una cosa: Senyaleu amb una creu la resposta correcta. És sinònim de marcar.
Assenyalar vol dir:
- mostrar amb un senyal: No heu d’assenyalar amb el dit.
- dir o manifestar: El ministre va assenyalar que el dèficit públic disminuirà notablement.
- indicar: El baròmetre assenyala pluja.
- fixar o determinar: Hem d’assenyalar la data de la reunió.
Recordeu que, en català, senyal és un mot masculí: Els senyals de circulació.
En la llengua col·loquial, el verb haver-hi apareix sovint en plural quan també van en plural les paraules que el segueixen. Per exemple:
Hi han moltes causes possibles
Hi han gelats
En les situacions de comunicació més formals, tant orals com escrites, s’han d’evitar aquestes frases amb el verb haver-hi en plural. En aquestes situacions s’ha de mantenir el verb en singular encara que les paraules que el segueixen vagin en plural. Per exemple, direm i escriurem:
Hi ha moltes causes possibles
Hi ha gelats
En català hi ha adjectius i noms que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x —com complex, annex, reflex, fix— o en -xt —com text, pretext, mixt, etc.— que ens fan dubtar quan els hem de dir en masculí. En aquests casos són incorrectes les formes amb -e com complexe, fixe, reflexe o texte.
Respecte als noms —per exemple: un reflex del sol, un text curt— la forma singular és sense e i el plural masculí es forma afegint -os al singular: uns reflexos del sol i uns textos curts.
Respecte als adjectius, han de concordar amb el nom que acompanyen. El plural del masculí, com en el cas dels noms, es forma afegint -os al singular: uns llocs fixos, uns grups mixtos. Per fer el femení singular, afegim una a al masculí: un lloc fix i una taula fixa, un grup mixt i una comissió mixta.
Per escriure el plural del femení, posem -es: unes taules fixes i unes comissions mixtes.
Les dues expressions vam i vàrem —vam escriure i vàrem escriure, vau anar-hi i vàreu anar-hi, o van llegir-ho i varen llegir-ho— són correctes.
Vas- vares
Vam – vàrem
Vau – vàreu
Van – varen
En la llengua escrita, de tota manera, es dóna preferència a la primera: vas, vam, vau i van.
El que sí que s’ha d’evitar és barrejar les dues formes en un mateix text. N’hem de triar una per coherència.
Són abreviatures de conceptes fixades per un organisme oficial i que tenen reconeixement internacional. Per tant, també són invariables.
No admeten cap marca de plural, encara que allò que abreugen o representen sigui un plural.
Exemples: 20 km (vint quilòmetres) i no 20 kms
18 h (per indicar les sis de la tarda) i no 18 hs
Per acabar, recordem que les abreviatures han de dur punt al final, però que les sigles i els símbols no porten mai punt.
