En la llengua col·loquial, el verb haver-hi apareix sovint en plural quan també van en plural les paraules que el segueixen. Per exemple:
Hi han moltes causes possibles
Hi han gelats
En les situacions de comunicació més formals, tant orals com escrites, s’han d’evitar aquestes frases amb el verb haver-hi en plural. En aquestes situacions s’ha de mantenir el verb en singular encara que les paraules que el segueixen vagin en plural. Per exemple, direm i escriurem:
Hi ha moltes causes possibles
Hi ha gelats
Article complet
Té l’origen en els antics ordes monacals. Els monjos anaven descalços, però quan havien de fer un camí dificultós es calçaven per evitar ferides als peus. D’aquí ve l’expressió “ja cal que et calcis“, per indicar que s’ha d’afrontar una situació dificultosa.
Article complet
En català, podem dir “i tant!“, “és clar!” o “naturalment!“, per expressar conformitat. En canvi l’expressió com no!, del castellà cómo no, és incorrecta.
Article complet
En català hi ha adjectius i noms que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x —com complex, annex, reflex, fix— o en -xt —com text, pretext, mixt, etc.— que ens fan dubtar quan els hem de dir en masculí. En aquests casos són incorrectes les formes amb -e com complexe, fixe, reflexe o texte.
Respecte als noms —per exemple: un reflex del sol, un text curt— la forma singular és sense e i el plural masculí es forma afegint -os al singular: uns reflexos del sol i uns textos curts.
Respecte als adjectius, han de concordar amb el nom que acompanyen. El plural del masculí, com en el cas dels noms, es forma afegint -os al singular: uns llocs fixos, uns grups mixtos. Per fer el femení singular, afegim una a al masculí: un lloc fix i una taula fixa, un grup mixt i una comissió mixta.
Per escriure el plural del femení, posem -es: unes taules fixes i unes comissions mixtes.
Article complet
Antigament, a pagès, quan una noia no volia continuar una relació sentimental servia carbassa per dinar. Llavors, el nuvi entenia que la relació no tiraria endavant. Per això, “donar carbassa” conserva el sentit de negativa, de refús.
Article complet
Les dues expressions vam i vàrem —vam escriure i vàrem escriure, vau anar-hi i vàreu anar-hi, o van llegir-ho i varen llegir-ho— són correctes.
Vas- vares
Vam – vàrem
Vau – vàreu
Van – varen
En la llengua escrita, de tota manera, es dóna preferència a la primera: vas, vam, vau i van.
El que sí que s’ha d’evitar és barrejar les dues formes en un mateix text. N’hem de triar una per coherència.
Article complet
En català, utilitzem les expressions temporals al matí, a la tarda i a la nit, precedides sempre de la preposició a. La influència del castellà, però, fa que de vegades sentim pel matí, per la tarda o per la nit, formes que s’han d’evitar.
Es necessita dependenta al matí.
Només treballa a la tarda.
Article complet
Antigament, només els senyors podien dur barba i els cabells llargs, que eren un signe d’estatuts social i de poder econòmic. Els esclaus, els vassalls i els servents, en canvi, havien d’anar pelats de cara i de cap. Per això quan no tenim diners diem que “estem pelats“.
Article complet
En català, per indicar obligació fem servir ‘haver de’. Tenir que és un calc del castellà que hem d’evitar.
Avui hem d’anar al metge.
No vaig poder venir perquè vaig haver de treballar.
Article complet
Són abreviatures de conceptes fixades per un organisme oficial i que tenen reconeixement internacional. Per tant, també són invariables.
No admeten cap marca de plural, encara que allò que abreugen o representen sigui un plural.
Exemples: 20 km (vint quilòmetres) i no 20 kms
18 h (per indicar les sis de la tarda) i no 18 hs
Per acabar, recordem que les abreviatures han de dur punt al final, però que les sigles i els símbols no porten mai punt.
Article complet
