La Carme i el Joan ens hem preguntat per què llegim poesia. Ho hem escrit i ho volem compartir amb vosaltres. I també ens agradaria llegir què en penseu vosaltres. Per què llegiu poesia?
Llegir poesia és tenir o voler tenir un moment d’intimitat, gairebé d’espiritualitat, és dedicar-me
uns minuts plaents, és fer unviatge cap al centre de mi mateixa…
M’adono que quan agafo un llibre de poemes, busco, busco, busco… Potser no sé ben bé el que busco,
algun cop sí. A la vida sempre busco, i en la poesia hi trobo moltes coses que no trobo enlloc més…
És curiós, llegir poesia m’aporta calma, però també turbulències, de vegades m’endormisca i d’altres em
sacseja, em trasbalsa, em dispara l’adrenalina i m’agrada, m’emociona, m’enamora…
M’apassiona trobar-hi frases que m’agafen, m’estimulem, em captiven, em prenen. Frases que me les vaig
llegint i em van dient coses, em permeten arribar a llocs on jo sol no arribaria. D’alguna manera, em
catapulten (“Tot és massa quan es tracta de perdre.”)
Gaudeixo llegint les composicions de paraules que m’agradaria ser capaç d’escriure, de pintar, de
musicar…. M’agrada llegir les combinacions de paraules que pinten obres que m’emocionen.
De la poesia també m’agrada aquesta capacitat de jugar amb les paraules: amb el significat, la forma,
el que connoten, el que denoten, tant és. Les contradiccions que poden arribar a tenir tant de sentit (“la
teva presència absent”…) i que reflecteixen com podem ser de contradictòries les persones
Busco i trobo en els versos instantànies de les meves emocions, de les meves vivències,
dels meus pensaments… Moltes vegades instantànies que prenen vida amb el poema…
També em permet submergir-me al meu món interior, i donar paraules a allò que es passeja
per dintre meu, que de vegades em punxa i de vegades m’endolceix, altrament dit sentiments. Poder
posar paraules a un sentiment vol dir poder començar-lo a entendre i, a partir d’aquí,
racionalitzar-lo, treballar-lo, aprendre, canviar, créixer. La poesia és un instrument
immens de creixement personal.
Llegir poesia és viure moments màgics, de fantasia… M’agrada molt fer volar el pensament i deixar-me
portar pels versos… Llegir-los em permet viure moments especials i gaudir.
La poesia també és un exercici intel·lectual. És com un codi amagat en metàfores i imatges i és un repte saber-ho
desxifrar. Entre un sudoku o un bon poema, per mi no hi ha color… 
És emocionant notar que se’t dispara el bombeig de la sang o que se’t posa la pell de gallina, encara que
sigui un poema que has llegit moltes vegades… m’agrada molt trobar poemes que necessito llegir i
rellegir i rellegir, és com mirar l’oneig del mar, que va repetint els moviments de les ones, però
que no pots deixar de mirar…
En la poesia hi trobo una de les expressions més sublims de la Bellesa. Perquè ser capaç d’ajuntar
tot això és més que extraordinari. La poesia et pren, et transporta, et construeix un món fet a mida.
Et pica l’ullet constantment. Sovint llegeixo poesia somrient.
M’agrada dedicar poemes a les persones que estimo…
I la poesia em sembla un espai on trobo molts dels meus grans valors: l’honestedat, l’essència, la
generositat. Em sembla extraordinari com els poetes es despullen davant nostre mostrant-nos el seu
univers interior, sovint el més íntim.
Carme Bové
Joan Vilarnau
