Miquel Martí i Pol « Emociona't amb la poesia!

Lectura de poemes

Escrit per Carme Bové el 21 de Març del a les 2011:0 a: General

Per celebrar el Dia Mundial de la Poesia:

5 comentaris
Ausiàs March, Baudelaire, Carles Fages de Climent, Carme Guasch, Joan Brossa, Joan Maragall, Joan Margarit, Joan Salvat Papasseit, Joan Vinyoli, Jordi Carrió, Josep M. Ripoll, Josep Palau i Fabre, lectura, Màrius Torres, Miquel Martí i Pol, Pere Quart, poemes, Vicent Andrés Estellés, Walt Whitman

Amb veu nova, les velles paraules

Escrit per lbarba el 15 de Març del a les 2011:13 a: General

Aquest espectacle recull textos de tres escriptors catalans i alhora universals: M. Àngels Anglada, Miquel Martí i Pol i Jacint Verdaguer. Tots tres comparteixen, a més de la literatura, un lligam molt estret amb la terra, la llengua i el país. I precisament és aquest -la terra, la llengua i el país- el fil conductor de l’espectacle.

Les actrius i els actors que hi participen han nascut a Catalunya o hi viuen des de fa poc temps i, per tant, alguns vénen d’altres països del món. Tots plegats estan vinculats al Centre de Normalització Lingüística d’Osona com a alumnes dels cursos de català per a adults o com a participants en el programa de Voluntariat Lingüístic. El català és, doncs, la llengua comuna de totes aquestes persones, independentment del lloc d’origen, i la llengua és l’element que els ha fet conèixer i que ha fet possible aquest grup.
El títol d’aquest espectacle, Amb veu nova, les velles paraules, extret d’un vers de M. Àngels Anglada, simbolitza el relleu generacional, és a dir, la incorporació de les generacions joves a la llengua i a la literatura i la vinculació a la terra… Avui dia, s’hi afegeixen, en aquest relleu, persones que, gràcies a la llengua, es reconeixen part del país i al mateix temps s’hi senten reconegudes. La prosa, la poesia i la música dels textos d’aquests escriptors osonencs configuren Amb veu nova, les velles paraules.

Alguns dels poemes de l’espectacle

Tannkas
En pur silenci
hem preservat uns àmbits.

Edifiquem-hi,
tenaços, un pàtria,
l’àmbit de tots els àmbits.

Terra no somnis
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna:
i la gent que la parla

M. Martí Pol

Mossèn Cinto
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills
tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa.
Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa
les antigues paraules collies que obliden els savis
i rentaves, amant-lo amb clara mirada d’infant,
net de sorres impures, l’or noble i molt vell de la llengua.
Sol resseguies les altes arrugues del nostre país
- cap a quina cacera més noble que isards vagarosos!
Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit
- ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres
cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més
no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat!

M. Àngels Anglada

Alba

I
Mireu-la com tremola,
la fulla d’alba:
de part d’amunt negrenca,
de sota blanca.
Tal és la vida:
porta en ses dues cares
la nit i el dia.

II
La nit és de l’abisme,
que sempre temo;
el dia és de la glòria,
que sempre espero.
Fulla de l’alba,
de tes cares ensenya’m
sempre la blanca.

Jacint Verdaguer

Article complet