Que la poesia ens alliberi de la barbàrie,
que el brogit no ens malmeti les emocions,
que sapiguem encara escoltar els mots
quan s’enganxen a la nit i l’acompanyen,
en les hores toves del dolor i després,
quan arriba la tendra claror de la matinada
i els silencis es tornen per sempre més àncores.
1 comentari
Sira
19 Mar 11
20:32 #
Sí,que la poesia ens alliberi de la barbàrie.
Les veus sàvies, inacabables i paueres de la poesia contra totes les guerres i tots els terrorismes de qualsevol part del planeta.
Les veus de la poesia són les veus de les llibertats, dels contactes, de les coneixences i de les matèries humanes.