No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits i amb cada mot acréixer l’esperança.
Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.
(Miquel Martí i Pol, Primer llibre de Bloomsbury)
2 comentaris
Mercè Romagosa
12 Mar 11
23:25 #
…Deserta el fosc, surt a la llum, i viu.
http://lletra.uoc.edu/especials/folch/martipol.htm
lbarba
17 Mar 11
13:19 #
…
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s’esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
…
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=145&titol=927