Bloc del CNL d'Osona sobre la cultura popular.

Subscriu-te via RSS

  • Activitats vinculades a Sant Jordi: recomanacions de llibres

    Escrit per el 8/4/2011 a les 8.17 h, a Activitats vinculades a Sant Jordi 2011

    S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes del curs Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que més els han agradat.

    Bulevard dels Francesos

    Ferran Torrent

    Barcelona: Editorial Columna, 2010

    Pàgines: 408

    Preu: 21,90 €

    Biblioteca Joan Triadú: sí

    La novel·la transcorre a València en l’època de la dictadura franquista. S’entrellacen dues històries. Per una banda, hi ha tres joves comunistes que volen atemptar contra  un policia del règim, que abusa de la seva autoritat. De l’altra, hi ha un assassinat d’una noia de la burgesia que és presenciat per un lladre que en aquells moments li robava les joies. El policia que investiga el cas, que és el mateix que volen matar els comunistes, és relacionat amb el robatori per corrupte.

    Marta Colomer, alumna del curs Suficiència 3 del SLC de Vic.

    El  noi  del  pijama  de  ratlles

    John  Boyne
    Barcelona: Edicions 62, col·lecció La Butxaca, 2009

    Pàgines: 264

    Preu: 6,00 €

    Biblioteca Joan Triadú: sí

    En Bruno és un nen de nou anys, que viu a Berlín i és fill d’un militar d’alta graduació, que és traslladat a una zona rural i aïllada.
    El nen s’avorreix i se sorprèn d’una tanca de formigó que hi ha davant  de casa
    seva. Bruno descobreix que a l’altra banda hi viuen persones que van vestides amb pijama de ratlles, que només són homes i nens.

    Es fa amic d’un nen de l’altre costat del mur que es diu Shmuel, li porta menjar i tenen converses, fins que un dia  travessa  la tanca i  és víctima dels horrors del nazisme.

    Amadeu Verdaguer, alumne del curs Suficiència 3 del SLC de Vic.

    El retorn a casa

    Jan Guillou

    Tercer volum de “La trilogia de les croades”

    Barcelona: Edicions  La Campana, 2003

    Pàgines: 624

    Preu:  21 €

    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Arn, un cavaller del temple, que ha passat vint anys a Terra Santa, torna al país que el va veure néixer (l’actual Suècia), acompanyat d’un misteriós grup d’homes de pell fosca, que han jurat ser-li fidel durant dos anys.

    El motiu de la tornada a casa és doble. D’una banda, ha expiat ja el pecat d’haver concebut un fill amb la jove Cecília sense ser casats. Torna, doncs,  per retrobar-se amb la seva estimada i,  alhora, per conèixer el fill que encara no  ha vist mai. De l’altra, la seva missió ha finalitzat, ja que Jerusalem, ciutat santa de diverses religions, ha estat conquerida per l’exèrcit musulmà.
    Hilari Crivillé, alumne de Suficiència Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Article complet

  • Un carnaval improvisat

    Escrit per el 7/4/2011 a les 12.39 h, a Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Hi havia una vegada un poblet on cada any hi celebraven un carnaval molt important; amb molta gresca, disbauxa i molt espectacular!
    Hi havia molta competència entre els que feien les carrosses més maques; fins i tot, donaven premis en metàl·lic a les millors. Totes les carrosses portaven un equip de música molt potent. De tant volum que hi posaven, des de dintre les cases semblava que s’havien de trencar els vidres!
    Les persones arribaven de totes les comarques. Tothom portava les millors disfresses i ganes de molta gresca. Tots excepte una noia: l’Anna. Ella no tenia ganes de disfressar-se, ni tan sols li venia de gust veure la rua perquè sempre feia molt fred. Així doncs, va decidir que, en comptes d’anar de carnaval, aniria a veure una bona pel·lícula al cinema.
    De cop, però, va sonar el telèfon. Era la Raquel, una amiga seva que vivia fora de la comarca.
    -    Anna, venim al Carnaval! T’hi animes? Va, vine amb nosaltres de festa!
    -    No, gràcies –va dir l’Anna. Tinc altres plans. A més, no tinc cap disfressa.
    -    Nosaltres te’n portarem una. En tenim dels altres anys.
    -    Nena, és que sóc molt vergonyosa. Al poble em coneix tothom.
    -    No pateixis –va dir-li la Raquel. No et coneixerà ningú.
    En aquell moment, davant de casa de l’Anna, va arribar-hi una carrossa preciosa, amb música molt alta. Sense adonar-se’n, es va posar a ballar.
    -    Vinga, va! M’hi apunto! –va dir l’Anna, convençuda.
    Quan van arribar, totes les amigues anaven de caputxeta vermella. Per sorpresa de l’Anna, també va venir algun llop… guapíssim!
    -    I la meva disfressa? –va preguntar-los.
    Quan la va veure… li va encantar. Era perfecta: de “veneciana”. Ideal perquè ningú la reconegués. Hi havia, però, un problema: el vestit portava un bon escot i les espatlles descobertes.
    -    Oh, no, tindré fred! –va dir l’Anna.
    -    Tranquil·la! També hem pensat en això! Portem una barreja miraculosa. En beurem de tant en tant i, si ballem, ni el notarem, el fred.
    -    Doncs, vinga! Som-hi tots!
    Van sortir al carrer. La rua va començar. Van saltar, van ballar, van beure de la barreja… Amunt i avall, darrere de les carrosses més marxoses. L’Anna no tenia fred.
    En un moment donat de la rua, a un noi li va caure un barret de palla al terra. L’Anna li va recollir. Es va adonar que el noi era de molt bon veure. Li va fer un petó! Uf, va ser el moment més calorós de tota la nit!
    L’endemà, després d’haver dormit, l’Anna es va aixecar amb mal de peus i una mica de mal de cap… però va pensar: “Molt millor la rua que anar al cinema. El Carnaval és una vegada a l’any i a veure una pel·lícula s’hi pot anar cada dia”.

    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins,  l’Anna, la Susana, la Lourdes i la Queta, alumnes del curs Intermedi 3 de Torelló.

    Hi col·labora:


    Article complet

  • Els excarrossaires

    Escrit per el 7/4/2011 a les 12.39 h, a Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Hi havia una vegada dos excarrossaires, en Miquel i en Joan, que, per primera vegada, feien d’espectadors de la rua del Carnaval de Torelló. Estaven ben expectants per veure com seria des de l’altra banda.
    Miquel: – Joan, què et sembla si anem primer a veure les carrosses al barri de
    Montserrat?
    Joan: – Sí, em sembla bé! Així les veurem abans que surtin i ens podrem fixar més bé
    en els detalls.
    I tots dos van anar pujant de baix del poble xino-xano fins a la plaça de la Sardana.
    Joan: – Bé, al final hem arribat, però déu n’hi do la pujadeta de l’estació…!
    Miquel: – Ara podrem mirar i gaudir de les carrosses i veure les diferències que hi ha
    amb les de la nostra època.
    Malgrat la gentada que hi havia, comencen a mirar-les amb tranquil·litat.

    Miquel: – Joan, fixa’t en aquesta carrossa que representa el mar i amb el déu Neptú sortint de les aigües amb moviment i tot!
    Joan: – Sí, noi, tens raó. A la nostra època no les fèiem amb tots aquells detalls ni tan ben fetes. Però també les fèiem boniques dins de les nostres possibilitats i ens ho passàvem molt bé.

    Varen continuar durant una bona estona fruint de les carrosses, de l’ambient i de les comparses. Després van anar a escoltar el pregó del rei Carnestoltes. I tot seguit va començar la rua i es van quedar a gaudir-ne.

    Miquel: – Mira quina gentada que hi ha mirant la rua! I quin munt de carrosses i de gent disfressada…!
    Joan: – Sí, Miquel, a la nostra època hi participava molta menys gent. Però hem d’estar orgullosos de nosaltres mateixos ja que, gràcies al nostre esforç i a l’esforç d’altres persones, ha aconseguit ser un dels carnavals més importants i coneguts de Catalunya: “El Carnaval de Terra Endins”.

    Conte contat, ja s’ha acabat.
    I si no us ho creieu,
    veniu al nostre Carnaval
    i ja us ho trobareu.

    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins, la Meryem, la Siham i en Quim, alumnes de l’Intermedi 3 de Torelló.

    Hi ha col·laborat:

    Article complet

  • La colla dels rockers

    Escrit per el 7/4/2011 a les 12.39 h, a Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Aquesta és la història d’una colla d’amics que hem decidit participar al Carnaval de Terra Endins de Torelló. Som la Roser, la Maria, en Francisco i la Maria Carme.
    Aquest any volem reprendre el que fa anys vam deixar enrere: participar a la rua del Carnaval, del nostre Carnaval de Terra Endins.
    Entre les diferents idees que sorgien, hi havia: un món sense contaminació, els anys 60, l’univers i la corrupció. De totes aquestes propostes, el tema que vam triar va ser el dels anys 60, amb una bona colla de cantants de l’època: Tom Jones, Prince, Nino Bravo, Elvis Presley, Joan Manuel Serrat…
    La carrossa, amb una gran guitarra elèctrica com a escenari; els homes amb tupè, patilles, pantalons acampanats i camises de flors, i les noies, amb una exagerada minifaldilla, bruses cenyides i sabates amb plataforma.
    Arriba el dia del Carnaval i ens oblidem completament de tota la feina que hem tingut i volem gaudir al màxim de la festa. Així és com es viu realment el Carnaval.
    Va anar tot tan bé que fins i tot vam tenir un premi per la decoració i la música. I de tan joiosos i contents que estàvem vam fer un vers al Carnaval:

    Tenim a Torelló
    el millor Carnaval.
    I pel que fa a nosaltres,
    aquest Carnaval ens ha unit més que mai.
    Bon Carnaval, molta gresca i molt seny.



    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins,  la Roser, en Francisco, la  Maria i la Maria Carme, alumnes del curs Intermedi 3 de Torelló.

    Hi col·labora:


    Article complet

  • El tradicional cop d’estat del Carnaval

    Escrit per el 7/4/2011 a les 12.38 h, a Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Segons la tradició del Carnaval de Terra Endins de Torelló, el rei Carnestoltes d’enguany ha de ser descendent de Carnestoltes 1r. Tenint jo sang reial, em correspondria a mi, aquest any, fer el cop d’estat al ple de l’Ajuntament.
    Havent arribat a la plaça amb el meu seguici, 4 lacais, 4 grallers i 2 diables amb munició, tot seguit vàrem entrar a la sala de plens.
    - Silenci i tothom quiet! Que ningú es mogui o faig tocar els grallers! –cridà un dels meus lacais. Quan vulgui sa majestat!
    - Senyores i senyors, sóc aquí per reclamar el que em pertoca. Sóc el fill gran de Carnestoltes 32è i per dret de sang tinc dret a reclamar el Falatell (bastó de manar) –vaig dir en veu alta, i a continuació vaig llegir les profecies del germà Malaquies. Essent descendent d’un rei Carnestoltes, tinc dret a reclamar el Falatell, que s’il·luminarà si sóc l’autèntic.
    Després d’una forta discussió amb l’alcalde i els regidors, vaig aconseguir que em donessin les claus del lloc on guarden el Falatell. Un cop encesa la pedra del Falatell, vaig dirigir-me a la gent amb molt goig.
    - Com a gran sobirà de Torelló, declaro la República de la Barrila des d’ara mateix i fins que m’enterrin! Per tant, declaro moral tot el que era immoral, i antiètic tot el que era ètic –vaig anunciar a la multitud des del balcó de l’Ajuntament.
    - Visca el rei Carnestoltes! –cridà la gent entusiasmada.
    Malgrat això, per validar el meu llinatge és necessària la presència d’en Xapot, el gran bruixot.
    - Sí, vós sou el rei –confirmà en Xapot entremig de la gent.
    - Tinc el poder sobirà per sobre de tots? -vaig preguntar altiu al bruixot.
    - Sí, el teniu –respongué en Xapot.
    Així, doncs, és com vaig ser coronat rei durant els dies de Carnaval.

    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins,  l’Assumpta, en Josep Maria i l’Albert, alumnes del curs Intermedi 3 de Torelló.

    Hi col·labora:

    Article complet

  • En Pep, en Jowii i el Carnaval de Torelló

    Escrit per el 7/4/2011 a les 12.37 h, a Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Cada any al poble de Torelló se celebra la festa més esperada per tots els veïns: el Carnaval de Terra Endins.
    Una colla de jovenets van decidir disfressar-se i es van reunir per parlar de què es disfressarien.
    -    I si ens disfressem d’astronautes? –va dir en Marc.
    -    D’astronautes? Ui, no! Massa roba –respongué la Marta.
    -    Podríem anar de vaquers, bé de cowboys. Què us sembla? –digué la Raquel.
    -    Sí, sí, bona idea! Així totes les nenes aniran amb faldilletes ben curtes! –respongué en Jordi tot content.
    -    Podríem fer un cavall –digué en Pep. Seria més divertit!
    -    Què dius ara! –respongué la Marta. Massa feina. Amb unes pistoles, un barret i una armilla ja tenim feta la disfressa.
    Ja estava decidit! En Pep, però, es va quedar amb les ganes de fer-se el cavall. El seu cap va anar barrinant fins que va tenir clar com fer-lo.
    Cada dia, quan arribava de l’escola, i després de fer els deures, es posava a fer feina. Bé, el seu avi Feliu li va donar un cop de mà.
    Un dia, quan ja gairebé el tenia acabat, estava tan emocionat que es va posar a parlar amb el seu nou amic:
    -    Amb aquests ulls que t’he pintat veuràs tota la gresca del Carnaval. T’he fet unes orelles ben grans perquè puguis sentir tota la música, i amb aquest cos podràs muntar-me a cavall. Serà una passada! Plegats ballarem i riurem. M’ho he passat pipa, fent-te! Ui, ara que hi penso: no tens nom! Et diràs… Jowii!
    Mentrestant, la resta de la colla anaven preparant-se la disfressa de cowboys, i esperaven amb molta il·lusió el dia de la rua.
    Quan es trobaren dissabte a casa de la Raquel per maquillar-se, tots demanaven per en Pep, però no arribava. De cop i volta, es va sentir la porta i van aparèixer en Pep i en Jowii. Tots van quedar bocabadats!
    Contents, van marxar cap a la plaça de la Sardana i tots van seguir la rua emocionats, cantant i ballant, fins al carrer Sant Miquel. Un cop davant el jurat, en Pep va notar que no podia dominar el seu cavall:
    -    Jowii! Què et passa?
    -    No ho sé. La música em porta! –contestà el cavall.
    -    Això és fantàstic, Jowii! –li contestà en Pep.
    Van estar ballant com ningú ho havia fet mai i la colla es va quedar amb un pam de
    nas. En Pep, agafant-se fort al coll d’en Jowii, va arribar a la plaça Joanot Martorell
    feliç i emocionat pel resultat de tanta feina. El seu somni es va fer realitat: ja tenia el
    cavall de veritat! No oblidaria mai aquell carnaval.
    Ah, per cert, el jurat el va premiar per la ballada al carrer Sant Miquel!

    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins, l’Assumpta, la Sofia, la Sònia i laCecília, alumnes del curs Intermedi 3 de Torelló.

    Hi col·labora:

    Article complet

  • Gastronomia de Quaresma: bacallà i bunyols

    Escrit per el 23/3/2011 a les 11.21 h, a Gastronomia de Quaresma

    El bacallà és el peix que més s’associa a la Quaresma. Voleu saber per què?
    Tot i que no és un peix mediterrani, ja que es pesca en aigües fredes,  la facilitat per salar-lo i assecar-lo i el preu el van convertir en un peix molt popular i, per tant, molt present en el receptari català. Cal tenir en compte que temps enrere no hi havia neveres i la conservació dels aliments era molt important.  Per això, com que se salava, es conservava molt de temps. Això i el fet que l’Església, en període de Quaresma, prohibís menjar carn, el va convertir en un plat propi d’aquestes dates.
    De fet, és un dels elements, juntament amb la verdura, que duu la Vella Quaresma a la mà.
    Encara ara podem sentir la dita “tallar el bacallà”, que té l’origen en els antics monestirs. En temps de Quaresma, el prior era qui feia les racions de bacallà i les podia fer de la mida que volgués.  Per això, quan algú té autoritat o poder de decisió es diu que “talla el bacallà”. També es diu “sec o seca com un bacallà” per referir-se al fet que una persona és molt prima.
    Pel que fa a la música, hi trobem referències en el cançoner popular de Quaresma:

    “Set setmanes de Quaresma,
    només hem pogut menjar
    arengades rovellades,
    mongetes i bacallà”.

    Hi ha moltes maneres de fer el bacallà: a la llauna, amb samfaina, amb mel, amb all, amb panses i pinyons…
    També es pot menjar cru (esqueixada) o fer-ne croquetes o bunyols.
    A  més dels bunyols de bacallà, també es mengen bunyols de Quaresma, uns bunyols dolços que actualment es poden comprar els dimecres i els divendres a les pastisseries. Sembla que tenen l’origen en els monestirs de l’Empordà i, segurament, es feien per endolcir el dejuni i ajudar a passar-lo més bé. A diferència d’altres dolços tradicionals, com el tortell o la mona, que són més vistosos, els bunyols són austers, perquè la Quaresma és temps d’evitar excessos. Bunyol, segons Coromines, ve de ‘bony’ i per això, quan una cosa no surt bé, diem que “és un bunyol”.

    A continuació us expliquem la recepta del bacallà amb panses, pinyons i ou.

    Ingredients:
    8 talls de bacallà dessalat, 1 ceba , 2 grans d’all, 2 tomàquets ben madurs, 25 grams d’ametlles, 50 grams de pinyons, 50 grams de panses, 3 ous durs tallats per la meitat, 1 pessic de canyella en pols, farina per arrebossar el bacallà, oli,  julivert, sal i aigua.
    Primer, fregiu el bacallà amb oli i reserveu-lo.
    Amb part de l’oli on heu fregit el bacallà, feu un sofregit amb un gra d’all, la ceba picada i el tomàquet ratllat. Quan el sofregit estigui gairebé fet, afegiu-hi els talls de bacallà, les panses i els pinyons. Remeneu-ho agafant la cassola i fent-hi moviments giratoris, per evitar haver-hi de posar la cullera i fer malbé els trossos de bacallà. Tot seguit, afegiu-hi una mica d’aigua, sense que arribi a cobrir el bacallà, i deixeu-ho coure a foc baix.
    Mentre es cou, feu una picada amb les ametlles, el julivert i un pessic de canyella i tireu-la damunt el bacallà.
    Finalment, talleu els ous bullits per la meitat i afegiu-los a la cassola, rectifiqueu-ho de sal i ja ho teniu llest per servir.

    Activitat:
    Expliqueu altres maneres de fer el bacallà o introduïu alguna variació de la recepta que hem explicat.
    Si sabeu fer bunyols, també ens podeu fer arribar la recepta.

    Article complet

  • Quaresma

    Escrit per el 14/3/2011 a les 13.23 h, a Quaresma

    La Quaresma és un període de 7 setmanes, aproximadament 40 dies, de caràcter religiós, que va des del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Rams.

    Contrasta totalment amb el Carnestoltes i, de fet, podem dir que són conceptes antagonistes. Un, el Carnestoltes, és temps de disbauxa i d’excessos, i l’altre, la Quaresma, temps de recolliment, de penitència i de dejuni. El fet que duri 40 dies es relaciona amb els 40 anys que va durar l’èxode del poble d’Israel mentre cercava la Terra Promesa i amb els 40 dies que va passar Jesús al desert.

    Curiosament, el Dimecres de Cendra, començament de la Quaresma, té un origen pagà. El dimecres posterior al Dijous Llarder, es feia un judici fictici al Rei Carnestoltes en què era condemnat a cremar a la foguera. Sembla, doncs, que d’aquesta foguera en surt la tradició catòlica del Dimecres de Cendra que consisteix a fer una creu de cendra al front dels creients per recordar-los que són mortals: “recorda’t que ets pols i que a la pols has de tornar”.

    La Quaresma és una de les celebracions populars que ha canviat més amb el temps. Al segle IV la Quaresma ja va començar a mostrar el caràcter de penitència però no va ser fins al segle XVIII, que va prendre un matís tan repressiu. S’havien de reprimir completament la carn i els instints i, fins i tot, hi va haver algun moment en què també es van prohibir els ous i la llet. Però no només eren restriccions gastronòmiques, també es prohibien les expressions festives com balls, espectacles públics, casaments i, fins i tot, parlar fort o fer soroll. Per això hi ha dites com: “Llarg com una Quaresma” o “Quaresma i justícia són fetes per als pobres”.

    La representació més lúdica de la Quaresma és una velleta que té set cames, una per a cada setmana, i que duu un cistell amb verdures al braç i un bacallà sec a la mà, que simbolitzen l’abstinència de la carn. Cada setmana que passa els nens li serren o arrenquen una cama fins que arriba Pasqua i s’acaba la Quaresma. Finalment, la vella es crema o s’enterra, igual que es feia amb el Rei Carnestoltes.

    La cançó popular il·lustra perfectament el concepte de la Quaresma i el punt de vista popular:

    “Serra la vella un plat d’escudella,

    serra la velló un plat d’escudelló.

    Set setmanes de Quaresma,

    només hem pogut menjar

    arengades rovellades,

    mongetes i bacallà.

    Carnestoltes quinze voltes

    i Nadal de mes en mes,

    tots els dies fossin festa

    la Quaresma mai vingués.

    Serradors que esteu serrant,

    el poble us està aclamant!

    Buscarem per tot arreu,

    tot allò que ens demaneu.

    Mestressa, porteu cansalada

    que la serra està esmussada”.

    Activitat

    Busca el significat de les paraules següents:

    Antagonista, penitència, dejuni, èxode, pagà, lúdic, esmussada.

    Pots fer servir el cercador Optimot

    *Imatge cedida per l’Ajuntament de Reus

    Article complet

  • Carnestoltes

    Escrit per el 10/2/2011 a les 13.00 h, a Carnestoltes

    El carnestoltes ha estat, des de l’època medieval, una festa marcada per la disbauxa, el capgirament social i la gastronomia abundant. De fet, esdevé un gran contrast amb l’època que el precedeix immediatament, la quaresma. La quaresma consisteix en 40 dies d’abstinència i de prepasació espiritual durant els quals els cristians preparen la Pasqua.
    Així, abans de començar la quaresma, sembla el moment més idoni per potenciar tot el contrari: gresca, llicències, consum de carn en abundància…

    El cançoner popular ho reflecteix així:

    “Adéu, dimecres de cendra,
    que el dimoni se t’endugui!
    Per quatre dies de gras,
    set setmanes de dejuni!    ”

    L’origen del carnestoltes es remunta a les antigues festes saturnals romanes, dedicades al déu Saturn, que es feien a Roma durant el mes de desembre. Igual que el carnestoltes, era una celebració plena de transgressions, en què allò que habitualment estava prohibit es convertia en permès i en què els rols socials s’invertien. Precisament per aquest aspecte subversiu, el carnestoltes ha estat prohibit per les autoritats religioses o civils en alguns períodes.
    La festa arriba cada any personificada en el rei Carnestoltes, una figura que apareix per proclamar els dies de llibertinatge i de capgirament social, i que acaba cremat a la foguera el dimecres de cendra, el dia que comença la quaresma.

    Carnestoltes o carnaval?
    S’utilitzen totes dues paraules, en català, però ‘carnestoltes’ és molt més antiga, documentada ja al s. XI. Ve del llatí carnes tollitas, ‘carns llevades’, i es fa servir també per anomenar el rei burlesc que el representa, el rei Carnestoltes.

    En canvi, ‘carnaval’ arriba al català al s. XIX de l’italià carnelevare, provinent del llatí carne levare, ‘llevar la carn, abstenir-se’n’. Aquest terme es refereix, en origen, als grans carnavals de rues i balls de màscares que es fan a ciutat, com ara Venècia, Rio de Janeiro o Florència. Aquesta concepció del carnaval és de tradició renaixentista o burgesa, mentre que el carnestoltes té connotacions més folklòriques i rurals.

    Un dels més coneguts de Catalunya, i evidentment d’Osona, és el Carnaval de Torelló, també dit de Terra Endins, que té molta tradició. Les colles treballen tot l’any per estar a punt per a la desfilada del dissabte. El dia abans, el divendres, des de fa uns vint anys, es fan les Senyoretes, una desfilada d’homes vestits de dona.

    Quant a la gastronomia, el carnestoltes és època de menjar i beure en abundància. Es menja sobretot carn, perquè durant la quaresma no se’n pot menjar. Són plats propis d’aquest temps la truita de botifarra d’ou o la coca de llardons, molt associada al dijous gras o dijous llarder.

    Pel que fa a la música, hi ha cançons molt populars que s’han conservat per a infants que, en realitat, són d’origen carnestoltesc, com En Joan petit o Margarideta, lleva’t de matí. En tots dos casos s’assenyalen parts del cos i, en la segona, a més, es tracta d’anar-se traient peces de roba a mesura que avança la cançó. Per tant la sensualitat, molt pròpia del carnestoltes, hi té un paper important.

    El carnestoltes també queda reflectit en les dites populars: “De Nadal a carnestoltes, set setmanes desimboltes”, “Per carnestoltes, totes les bèsties van soltes”, “Més tard o matiner, carnestoltes al febrer” o “Per als boigs, tot l’any és Carnestoltes”.

    Activitat de comprensió lectora. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

    El Carnestoltes és un període de recolliment espiritual que es fa abans de Pasqua.

    El Carnestoltes té l’origen en les antigues saturnals gregues.

    El Rei Carnestoltes és la figura encarregada de proclamar els dies d’abstinència propis d’aquesta festa.

    Carnaval i Carnestoltes volen dir el mateix però tenen orígens diferents.

    El Carnaval de Terra Endins, un dels més populars de Catalunya, es fa a Manlleu.

    En Joan petit quan balla, cançó popular per a infants, té un origen rural.

    Article complet

  • El frare de l’escala

    Escrit per el 21/1/2011 a les 13.07 h, a Rondalles catalanes

    Narrador:   Vet aquí que una vegada hi havia un _________encarregat de fer neteja del
    convent, que era tan baix que no arribava enlloc. Com que la comunitat
    era pobra, no tenia  ________ per a comprar una ________, i el frare se les va
    enginyar per tenir-ne una de franc.
    En una vila propera al convent es feia una ________d’_______. El __________ hi
    anà, es deturà davant de la primera parada del _________ i demanà al _________:

    Frare:          Per l’amor de Déu, bon home, sóc pobre i sense diners, que em
    donaríeu una  _________ encara que fos la més xica?

    Firaire :      – Teniu, bon frare, espero que us faci servei i que Déu m’ho pagui  algun
    dia.

    Narrador:   De la primera parada se n’anà a la del costat i demanà si li volien
    canviar aquella __________ tan menuda per una altra d’un________ més alt, i el
    ________, bon home, la hi canvià.

    Conclusió:  I així per l’estil seguí de parada en parada i acabà per tenir de franc
    ___________més alta de la_____________.

    Veus: Assumpta, Magda (de Prats), Joan, Gloria i Mercè.
    Recollit per Jan del Tabac, de Barcelona, l’any 1922.

    Activitat de comprensió lectora. Nivell bàsic.
    Escolteu la rondalla El frare de l’escala i ompliu els buits.

    Article complet

 Entrades següents Entrades anteriors 

    Categories

    Històric

    Enllaços

    El més popular

    Darrers comentaris

    • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
    • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...
    • Marta Fernández Callís: El text és curiós. Després de llegir-lo m’he assabentat de cosetes de la Quaresma que...
    • vivian: M’agradat molt, aquest article. Em fa recordar moltes coses, sobretot quan anava a l’escola (era...
    • Carme Victori: Molt bé, l’article del bacallà i bunyols! Tot i que s’ha de dir que el bacallà era el...

    Núvol d'etiquetes