Cap a les terres de l’Ebre, en un maset de teulada de canyes a la banda dreta del riu, vivie fa molts anys una viuda molt pobra amb sos tres fills. Com que eren molt pobres, i una part de l’any passaven gana i l’altra part feien abstinència, un mal dia la dona va decidir enviar los tres xiquets a fer carrera pel món.
Ni del més gran ni del mitjà va saber-se’n mai més res, però lo més xic va tornar al cap d’alguns anys fet un home, tan pobre com abans. La mare va alegrar-se molt de tornar-lo a veure i va demanar-li:
–Ai, fill meu, i què has après durant tots aquests anys? I què has fet?
Aleshores lo xiquet, que anomenaven Daniel, va contar-li:
–Durant tot aquest temps he servit en moltes cases i molts senyors, mare. Alguns eren tan religiosos que no sortien mai de missa, i d’altres tan descreguts que no hi entraven mai de la vida. Però de tots ells he après molt de la vida.
La mare, que no va entendre’l gaire, va demanar-li què volie dir amb allò d’aprendre de la vida. Lo Daniel va respondre-li que amb lo temps ja se n’adonarie, però que ell havie tornat per ajudar-la a sortir de la pobresa i que no desesperés, que en poc temps serien ben rics. De moment la bona dona va escandalitzar-se, perquè allò que en poc temps haguessin de passar de pobres a rics no ho veia gaire clar, i així mateix li ho va dir:
–Ai, fill meu, que me fas por. No sé què deus haver après a casa d’aquestos senyors tan religiosos i tan descreguts, però jo només conec una manera de passar en un no-res de pobre a ric: la dels lladres. [...]
(català nord-occidental; fragment adaptat; extret del llibre Rondalles i llegendes catalanes, de Bienve Moya)
2 comentaris
helena rovira
07 Feb 11
19:53 #
m´ha agradat molt. He de fer un treball del cole,i com sempre vaig de vacances a bot (terres de l´Ebre) i em feia gràcia copiar-la.
helena
4t de primària
9 anys
cristina isabel
13 Feb 11
15:05 #
M’ha agradat molt, aquesta rondalla. Sóc de 4t de primària de Balaguer.