Els Pastorets són les representacions teatrals catalanes més arrelades, amb una tradició de més de 800 anys. Són extraordinàriament populars i cada Nadal els solen representar companyies o grups d’aficionats. L’argument combina diferents escenes de l’imaginari religiós, com ara el naixement de Jesús, l’adoració dels Reis o la lluita entre el bé i el mal (el món dels pastors i l’Infern) amb temes de l’actualitat (política, social…) i, tot plegat, amb un to divertit i moltes vegades irònic.
L’origen dels Pastorets es remunta al teatre religiós medieval i els primers textos en català d’aquest tipus de dramatització són del segle XV, però no és fins a finals del segle XIX, que les representacions prenen la importància i la popularitat que conserven avui dia. El fet que autors tan populars com Frederic Soler, Pitarra, en fessin versions, va contribuir a fer-ne créixer la popularitat. Tanmateix, la versió més representada és la que va escriure posteriorment Folch i Torres.
Pel que fa al nom, Pastorets, s’explica perquè la trama avança amb el diàleg dels pastors que van adorar el nen.
Els Pastorets del CNL d’Osona
El grup de teatre del CNL d’Osona representa una versió dels Pastorets des del 2006. Els actors d’aquesta representació són persones vinculades al CNL d’Osona com a alumnes o exalumnes, o com a participants del programa de Voluntariat per la llengua.
La representació del Nadal passat, titulada Dos dimonis busquen autor, ha estat la més innovadora, perquè ha sabut lligar, a través dels personatges de l’Infern, una història inspirada en els Pastorets però basada en tres contes de Pere Calders: “Nit de pau i bones festes”, “Quieta nit” i “Reunió d’alt nivell”.
La representació es va fer el dia 23 de desembre al Teatre Atlàntida de Vic i hi van assistir unes 700 persones.
A continuació teniu la transcripció i l’enregistrament de la rondalla “En Pere Gri”.
Aquesta rondalla es va recollir a L’Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó, escrit per mossèn Antoni Maria Alcover, i es va publicar per primera vegada l’any 1898.
L’editorial Moll, a més de l’Aplec, també ha editat, primer en casset i després en DVD, les rondalles contades per Farncesc de Borja Moll a Ràdio Popular. Les gravacions són de 1959. Al final del text hi trobareu l’enllaç que us permetrà senir “En Pere Gri”.
Agraïm a l’Edtitorial Moll que ens hagi autoritzat a reproduir el text i l’enregistrament de la rondalla.
Això era un homo casat, amb un xinxer d’infants, i molt afectat d’alçar es colzo i escorxar moixos. Havia nom En Pere Gri.
A sa comare li passà per s’escudeller d’entregar-se a ca’n Pere amb un altre bigarniu.
En es batiar foren ses raons, perque no trobaven ningú que volgués esser padrí.
Justament el Rei i la Reina passen per allà, i els arriba a ses oreies, i el Rei diu:
- Ja ho serem noltros.
Varen esser padrins, el Rei i la Reina, i donaren una dobla de vint perhom an En Pere perque sa dona tengués bon servici i fessen així mateix una mica de refresc, amb una condició: que ell només poria buidar un tassa.
Aquí l’homo trescà totes ses botigues, cerca qui cerca tasses grans. En troba una que n’hi cabia una lliura afavorida, i la se cala ben al raset d’aigordent.
No vos dic res, sa meula que aplegà!
No li bastaren dos dies per fer-li sa pell.
Com el Rei ho sabé, perque no donàs mal viure a sa dona, el desterra a Maó.
Però sa dona al punt no pogué estar pus, de tant que l’enyorava. I a la fi digué:
- Ja sé què faré. Me’n vaig a ca’l Rei; de cop-descuit li prenc sa mula millor d’es cotxo, la me’n men dins es pinar de Son Serra d’Artà, que no té fi; i la hi deix fermada llargueta, que puga pasturar així mateix. El Rei la farà cercar; ses darreres que tendran d’anar a Son Serra. Jo llavò hi aniré a dir-li que En Pere meu la trobaria; el farà venir, i així tornarem estar plegats, que a posta mos casàrem per estar-hi.
Així com la s’havia pensada, la va fer, i va endevinar: tots es criats del Rei cerca qui cerca sa mula, uns p’es pla, ets altres per la muntanya; mai anaren a pensar que de Ciutat se fos espitxada a Son Serra d’Artà.
Sa dona d’En Pere aleshores se presenta an el Rei i li diu:
- Senyor Rei, En Pere meu li trobaria sa mula.
- Ell trobar sa mula? Si fos una botella d’aigordent, ja ho crec!
- Senyor Rei, li dic que li trobaria sa mula. Que em tirin d’una passa si no la hi troba! Si és un endevinador de primera!
El Rei, veent que sa mula no compareixia, l’envia a demanar de Maó, an En Pere, perque endevinàs on era aquell animal.
Com l’homo sentí el recaldo, encara que estigués content així mateix de tornar, pujava més es retgiró que s’alegria; perque deia ell:
- ¿Però qui dimoni m’ha fet a mi endevinador?
En devia tenir poques, de feines, es qui m’ha posat aquest barret davant el Rei! Si no em costa sa pell, no serà res!
Mentres tant, l’afiquen dins sa barca, i cap a Mallorca falta gent.
Es mariners el se cuidaven a menjar amb sa vista i ell més de mig empipat veent que tots ets uis l’afitoraven, arribà a dir:
- ¿Que m’heu afinada cap puça?
Es mariners no gosaven a tornar-li ses pilotes en es joc; perque lo que ells deien entre si mateixos:
- Alerta mosques! Que Déu sap lo que és capaç de fer aquest homo, quant el Rei que és el Rei, l’envia a demanar perque endevín.
Es patró no va tenir tanta feredat, i li volgué fer una prova.
Se posa una fuia de tabac ben estreta dins sa mà; se’n va an En Pere, i li diu, mostrant-li es puny:
-Veiam si sou bo per endevinar! Endevinau-me què tenc aquí dins!
- ¿Vos voleu fer trons, vós? ¿Que no trobau que hi estic atabacat que basta, i encara vendreu a atabacar-me més?
- El dimoni sou! Sí que ho és tabac lo que hi tenc! Sí que ho heu endevinat!
I li mostra sa fuia, tot astorat; però encara hi romangué més En Pere, de veure que, sense temer-se’n, havia feta aquella endevinada.
Arriben a Mallorca. Sa dona ja va esser en es moll. Tot d’una s’aferra p’es coll an En Pere, i li diu a s’oreia:
-Sa mula és dins es pinar de Son Serra; som jo que la hi he amagada.
Ja hi havia es criats del Rei que esperaven En Pere, i d’allà mateix el se’n varen menar.
I el Rei diu:
- Hala, Pere, veiam on és sa mula!
En Pere es posa a pensar gratant-se es clotell, i un cortesà li diu:
- ¿No saps tu que davant el Rei no se graten?
- Idò si no em puc gratar, no sabré endevinar.
- Idò grate’t, mal t’arregussis sa pell!
En Pere se pegà un parei de gratades que feien solc, i llavò diu:
- ¿Sa mula on és?… ¿I on pot esser aquesta pècora!… ¿saps on serà?… Ja ho veig, on serà… Dins es pinar de Son Serra d’Artà.
Hi van es criats del Rei, i ja ho crec que la hi trobaren fermada, pastura qui pastura.
El Rei quedà tan content i agraït, que donà un bon grapat de dobletes de sis lliures a sa dona, que era més bona guardadora, i a ell el fa romandre a la casa per endevinar lo que fos necessari.
L’homo estava a ca’l Rei, ben menjat i ben begut; però no li deixaven tenir cap dobler perque no en fes de ses seves per dins tabernes i xibius.
D’es cap de temps, a la Reina li descompareix un anell tot d’or i diamants, s’anell de ses noviances.
Tres criats le hi havien fet sauvatge.
Tothom cuidà a caure mort cercant s’anell, i enlloc el podien trobar.
El Rei a la fi se pega un esclafit su’s mig d’es front, i diu:
-Oh bèstia de mi! ¿tenim un enedevinador en casa, com En Pere, i no mos ne servim?
El crida tot d’una i li diu:
- Ja veus sa tribulació que hi ha dins aquesta casa amb aquest bo d’anell, que el dimoni que el trob. Tu que ets es nostro endevinador, és hora que tregues s’estam, i mos diguis on és. Si dins tres dies no ho has endevinat, fora cap i coll.
En Pere amb aquesta descàrrega quedà sense polsos, més blanc que la paret. Llavò rompé amb un sens fi de carretades de llamps i pestes contra tots els qui l’havien fet endevinador i contra ell mateix perque havia consentit a passar-hi.
Mentres tant, el posen en capella, i aquí ja deixà ses flastomies i asperges, i es seus uis tornaren dues fonts.
I heu de creure i pensar que es primer dia un d’aquells criats que havien robat s’anell, li hagué de dur es menjar.
A migdia, En Pere pegà quatre bocinades; es vespre no volgué tastar res. Quan es criat se’n duia es sopar, En Pere va dir:
-Oh gloriós Sant Brun!
de tres, ja en tenim un!
Es criat ho va prendre per ell, sense pensar que lo que En Pere tenia, era un dia de capella passat; i es criat se’n va corrents a contar-ho an ets altres, que digueren:
-No hi ha remei! T’ha aglapit, aquest dimoni!
Lo endemà toca a un d’aquells dos dur es dinar a En Pere, que només pegà quatre bocinades es migdia, i es vespre no volgué tastar res, sinó que mentres es criat se n’ho tornava, va dir:
- Oh Sant Brun gloriós!
des tres ja en tenim dos!
No vos dic res amb aquesta si se va encendre sa coa de paia d’es criat, i ben encesa. Se’n va corrents a contar-ho an ets altres; i vos assegur que los entraren unes torçons de ventre que no eren tot berbes, i no feien més que dir:
-Estam perduts!… està fet de noltros!… mal llamp s’anell!
Lo endemà tocà a s’altre criat, dur es menjar an En Pere.
El pobre només pegà una espipellada a migdia, i es vespre, què havia de voler tastar res!
I es criat se’n tornava es sopar, i ell va dir, exhalant un gros gemec:
- Valeu-me, Santa Ainès!
ja los tenim tots tres!
Ja ho crec que es criat se donà per entès: de l’esglai que va agafar, lo que duia en ses mans li va caure, i se va fer benes. També seria caigut ell si no té eima d’aferrar-se per sa paret.
Així com pogué, se’n va a cercar ets altres dos; i, com prou hagueren flastomat, maleït i plorat, una hora antes de s’auba, se n’entren dins sa presó; se tiren de genoions an es peus d’En Pere, amb un singlot que casi no los deixava parlar; i amb tot secret li diuen:
- És ver que som noltros que robàrem s’anell. Tenguérem aquesta mala hora. Ho veim, que mereixem la mort; però compatiu-vos de ses nostres dones i d’es nostros infants, que són innocents! No los tireu dins s’afronta i sa misèria! Velt’aquí, a s’anell! Demanau-mos qualsevol cosa, sols que no mos destapeu!
En Pere, davant aquella passada, se creia somiar; no hi poria donar volta, que allò fos ver. Se paupava es cos per veure si vertaderament estava despert o somiava; i se mirava aquells tot espantolat, fins que a la fi diu:
- No res, duis-me una oca de ses d’es jardí.
Li duen s’oca, agafa s’anell, le hi fica dins sa boca, s’animal el s’envia.
- Ara, tornau-la-vos-ne allà mateix on l’heu trobada; i no tengueu ànsia de res: tot s’arreglarà.
Sol sortint, En Pere demana per parlar amb el Rei.
El Rei s’hi presenta i diu:
- ¿Què és? ¿que ho has afinat, o t’hem de matar?
- No serà ver, no, que em mateu. Ho he afinat!
- ¿I aquesta m’és vera? ¿tu saps on és s’anell?
- Vaja si ho sé! Dins es gavatx d’una oca d’es jardí, és s’anell. Degué caure a la Reina, i s’animalet el trobà i el s’engolí.
- ¿Què me dius?
- Lo que sent.
- ¿I quina és aquest dimoni d’oca?
- Que les me presentin totes i le hi diré.
Li anaren presentant d’en una en una totes ses oques, i En Pere los paupava es gavatx.
Arriba la que li havien fet enviar s’anell, i En Pere diu:
- Aquesta és.
El Rei li fa obrir es gavatx, i ja ho crec que hi va esser, s’anell dedins.
Tothom romangué amb sos cabeis drets, i el Rei més que tots.
Fa treure En Pere de sa presó, el nombra s’endevinador major de tot es reinat, i envia a sa dona un sarró ben ple de durets d’or.
Amb aquells cops de lliura En Pere entrà un poc en si; i encara que estigués ben menjat i ben begut, enyorava sa dona, ets infants i ca-seva; i feia es cuc de s’oreia malalt an el Rei demanat-li que le hi deixàs anar.
El Rei no hi poria consentir que se n’anàs, perque deia:
- ¿Com ho faria sense un endevinador com tu?
Vaja, lleva-t’ho d’es cap! no tenguis ànsia de sa dona ni d’ets al·lots! Deixa-los fer per compte meu!
Un dia que En Pere li havia feta sa grèmola fort perque el deixàs fugir, el Rei el se’n mena a caçar, i diu entre si mateix:
- Ara n’hi he de fer una, veiam si també m’ho endevinarà! Ja serà el dimoni, si la m’endevina!
Se posa d’amagat un gri dins sa mà, estreny, se’n va an En Pere, i li diu presentant-li es puny ben estret:
- Hala, Pere, si endevines lo que tenc aquí dins!
Si ho endevines, te’n vas a ca-teva.
An En Pere allò li pegà de sorpresa i, poc per berbes que estava, li va caure ben avall.
D’es cap d’una estona, amb una careta ben trista, ben trista, exclamà:
- Ah pobre Gri!
Pobre de mi!
Que estàs en ses mans del Rei
i no pots fugir!
En Pere s’ho deia a si mateix, perquè era En Pere Gri, però el Rei ho va prendre per s’altre vent; i, eixamplant sa mà, digué tot esglaiat:
- Sí que ho és un gri! El dimoni ets per endevinar! Te’n pots anar en voler!… i, en haver de mester res, vine a sa casa.
En Pere estava amb sos cabeis drets de veure que, sense temer-se’n, havia feta aquella altra endevinada.
Se n’anà a ca-seva més content que un Pasco, i p’es camí féu sa promesa d’esclafar es morros an es primer que li tornàs parlar d’endevinar res.
No n’hi hagué cap que s’hi atansàs.
¿I què me’n direu?
Ell amb sa dona i ets infants, cuidant-se de lo seu, sense voler sebre pus qui l’havia encalçada, sense fer mai més xicotines a borratxel·los, botelles ni brocals, va viure una mala fi de temps, fins que se n’anà a veure Sant Pere.
I qui no ho creu, que ho vaja a cercar.
S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.
Criatures d’un altre planeta
Elisabet Pedrosa
Barcelona: La Magrana
Preu: 17 €
Pàgines: ?
Biblioteca Joan Triadú: no
La Gina pateix d’una malaltia neurològica, anomenada síndrome de Rett, que l’obliga a dependre sempre d’algú altre. La seva mare, en comptes d’enfonsar-se, decideix lluitar i esforçar-se perquè la seva filla gaudeixi de la vida tot i les seves limitacions. És així com es proposa escriure aquest dietari, en què relata tots els seus sentiments i les seves vivències.
Patricia Bermejo, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Pare, digues, per què m’estimes?
Mare, digues, per què existeixo?
Oscar Brenifier
Barcelona: Estrella polar, 2010
Preu: 7,95 €
Pàgines: 32
Biblioteca Joan Triadú: sí
Tot i que en Fil encara és molt petit, sovint fa grans preguntes, preguntes tan difícils que els seus pares no saben com contestar-li. Quan en Fil es troba amb una d’aquestes qüestions sense resoldre, l’Osof, la seva mascota de peluix, l’anima a buscar una resposta. En Fil fa les preguntes a tota mena d’objectes i animals, ja sigui una formiga o un llibre, i ells li van donant les seves respostes, respostes que, de vegades, no convencen el nen… Per sort, l’Osof sempre l’anima a continuar buscant la solució més adient. Quan en Fil torna a casa, després del seu viatge de recerca personal, els pares ja saben com contestar la seva pregunta.
Bouarfa Aharrou, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
El perfum
Patrick Süskind
Preu: 17,8 €
Pàgines: 352
Biblioteca Joan Triadú: sí
Aquest llibre ens situa a la França del segle XVIII, plena de brutícia, on tot pudia. El personatge és míser i inodor, però té un olfacte extraordinari, que el converteix en un assassí. El perfum que va crear va provocar les passions més promíscues dels qui el van olorar i la mort del perfumer i assassí.
Francesc Gonzalves, alumne de Suficiència 3 del SLC de Vic.
S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.
Esplendor i glòria de la internacional papanates
Quim Monzó
Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema
Preu: 19 €
Pàgines: 255
Biblioteca Joan Triadú: sí
Aquest llibre és un recull d’articles de Quim Monzó, escrits entre els anys 2001 i 2004. Són relats curts, molt fàcils de llegir, sobre temes d’actualitat d’aquells anys.
Està escrit en un estil molt directe i sarcàstic, trets molt característics de Quim Monzó. Tots els articles tenen una estructura semblant i ocupen dues pàgines; primer explica un fet real, moltes vegades curiós, i després en fa la seva interpretació personal.
Quim Monzó posa en evidència les incongruències de molts sectors de la vida pública actual: polítics, periodistes, publicitaris, ajuntaments… Ningú s’escapa de la crítica clarivident i sarcàstica, expressada d’una manera entenedora i divertida.
Josep M. Portavella, alumne de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Guia per al coneixement de la diversitat religiosa
Montserrat Tura i Agustí Colomines
Barcelona: Unescocat -Centre UNESCO de Catalunya
Preu: ?
Pàgines: 140
Biblioteca Joan Triadú: no
La societat catalana avança vers una àmplia pluriculturalitat i el llibre ens parla de les principals religions per garantir la convivència.
Budisme: el nucli del missatge és que la roda del dolor és el desig.
Hinduisme: una gran quantitat de divinitats practiquen la vida eterna.
Islam: proclama la unitat.
Judaisme: ensenya com s’ha de gestionar diàriament la justícia, l’adoració i l’amor.
Sikhisme: promou tot el que uneix.
Cristianisme: representa un procés de transfiguració.
L’Àfrica subsahariana: comparteix l’islam i el cristianisme
La Xina: comparteix el confucianisme, el taoisme i el budisme.
El Japó: els ciutadans són respectuosos i cerimoniosos fins a l’extrem. Són xintoistes o budistes.
Maria Teresa Pujol Costa, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
El violí d’Auschwitz
Maria Àngels Anglada
Barcelona: Columna Edicions, 2008
Preu: 14,55 €
Pàgines: 136
Biblioteca Joan Triadú: sí
En Daniel, un violer de Cracòvia, és separat de la seva família i portat a un camp d’extermini d’Auschwitz.
La vida al camp de concentració fa que en Daniel es torni un home trist, abatut i angoixat. Només la seva feina de fuster l’ajuda a sobreviure a aquest malson.
Un dia el comandant Saukel, gran aficionat a la música clàssica, ordena a Bronislaw, músic solista i company d’en Daniel, que interpreti amb el violí una peça de música i, en un moment de l’actuació, el violí fa un soroll estrany. A causa d’això, el comandant ordena a en Daniel que construeixi un violí perfecte. La incertesa és quin termini té i si el complirà.
Glòria Vinyes, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.
La caiguda dels gegants
Ken Follet
Barcelona: Rosa dels Vents
Preu: 24,90 €
Pàgines: 1.024
Biblioteca Joan Triadú: sí
Els esdeveniments d’aquesta novel·la extensa se situen entre els anys 1911 i 1924. L’autor ens explica la història de cinc famílies de cinc territoris diferents: Anglaterra, Amèrica del Nord, Gal·les, Rússia i Alemanya, i de classes socials diferents, des d’un aristòcrata fins a un miner de carbó. Uns temps molt difícils, la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, marcaran la vida dels personatges. La novel·la va seguint la història d’aquestes famílies i, de mica en mica, van passant els anys de la preparació de la guerra, la guerra i la postguerra.
Helena Escarrà Vergés, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Brooklyn
Colm Tóibín
Editorial: Amsterdam llibres, 2010
Preu: 18,90 €
Pàgines: 240
Biblioteca Joan Triadú: sí
Brooklyn narra la història d’una noia de família humil, Eilis Lacey, d’un petit poble irlandès, que es veu obligada a emigrar a Nova York a mitjan segle XX. Amb una prosa plena de detalls, ens va descrivint com són els dies de l’Eilis a la nova ciutat, la feina, la vida amb les companyes i la mestressa de la dispesa on viu, els estudis, la relació amb el capellà que l’ha introduïda en aquest nou món, la nostàlgia i la descoberta de l’amor. Però un fet inesperat obliga l’Eilis a tornar al seu poble natal i allà haurà de prendre una decisió difícil.
Marta Rafart, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Un home de paraula
Imma Monsó
Barcelona: La Magrana, 2007
Preu: 9,5 €
Pàgines: 336
Biblioteca Joan Triadú: sí
Aquesta novel·la tracta del dol i l’amor a través d’una dona de quaranta-tres anys que ha conegut i viscut intensament l’amor amb un home molt carismàtic. La protagonista ens explica la seva relació amb ell, el que han viscut junts i el que n’ha après durant aquests anys.
La seva mort la fa reflexionar sobre l’amor, allò que l’ha fet durador i el que el fa tan present, encara, malgrat la pèrdua. Medita sobre la necessitat del record per no oblidar i el dolor que això comporta, sobre l’aprenentatge de viure el present i la por de l’oblit.
L’única manera que troba per equilibrar la memòria i l’oblit és convertir la seva presència en un record tan present que, sense adonar-se’n, el porta al damunt.
Dolors Franquesa, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.
La Maternitat d’Elna
Assumpta Montellà
Barcelona: Edició La Butxaca, 2009
Preu: 8,95 €
Pàgines: 192
Biblioteca Joan Triadú: sí
Després de la Guerra Civil espanyola, nombroses dones espanyoles i catalanes van ser portades als camps de concentració francesos. Allà veien néixer els seus fills en les condicions més salvatges i infrahumanes que una mare pot imaginar.
Tres d’aquestes dones expliquen la seva dramàtica història i ens parlen de la protagonista d’aquest llibre, Elisabeth Eidenbenz, que va aconseguir salvar molts nadons i moltes mares, portant-los a la Maternitat: un petit castell, antic i fet malbé, condicionat gràcies a les ajudes que ella mateixa buscava.
La Maternitat d’Elna és una historia real de molta duresa, de lluita incansable i de tendresa infinita. No deixarà indiferent ningú.
Roser Freixa, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
La paraula més bella
Margaret Mazzantini
Barcelona: Plaza Janés, 2009
Preu: 22,90 €
Pàgines: 255
Biblioteca Joan Triadú: no
Aquest llibre tracta d’una estudiant, la Gemma, a qui un bon dia truquen per convidar-la a Sarajevo. Un cop allà, el seu millor amic, en Gojko, li fa de guia. Li presenten en Diego, un fotògraf. Amb el temps, formen una parella estable i decideixen tenir fills, però la Gemma té problemes de fertilitat i proposen contractar una mare de lloguer.
Aleshores en Gojko, des de Sarajevo, coneix una noia, l’Aska, estudiant de
música, que vol ser la mare de lloguer a canvi de diners. Finalment,
neix el nen, en Pietro. Quan és gran mare i fill retornen a Sarajevo a
conèixer els seus orígens. Però aquest llibre guarda un secret. Sabrà
mai, en Pietro, qui és la seva mare?
Ester Serra Vila, alumna de suficiència 3 del SLC de Vic.
La bicicleta estàtica
Sergi Pàmies
Barcelona: Quaderns Crema, 2010
Preu: 11 €
Pàgines: 144
Biblioteca Joan Triadú: sí
Aquest llibre és una recopilació de dinou històries curtes sense cap lligam entre si ni una temàtica comuna.
El més remarcable és el que es titula “Les cançons que li agradaven a Lenin”, en què descriu el procés viscut al desfer el pis del seu pare mort (Gregorio López Raimundo, que fou un important dirigent comunista a l’exili). El principal interès d’aquest conte rau en les característiques dels objectes que hi ha al pis, que són petits retalls de la història de la seva família, la qual emmagatzema vivències molt diferents de la de la resta de mortals per la seva trajectòria vital, marcada per la política.
Elisabet Garriga, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.
La filla de la memòria
Kim Edwards
Barcelona: La Magrana, 2007
Preu: 18,5 €
Pàgines: 384
Biblioteca Joan Triadú: sí
Aquesta novel·la parla d’un matrimoni, en David i la Norah. Ella està embarassada i el dia del part, al moment de marxar a l’hospital, com que està tot nevat, les carreteres estan en mal estat. David és metge i decideix aturar-se a la seva consulta, on només hi ha la seva infermera, Caroline.
Norah dóna a llum el seu fill i, sense saber-ho, neix el segon. David s’adona de seguida que el segon infant, una nena, té la síndrome de Down. David vol protegir la seva dona i li diu que la nena ha mort. Entrega la filla a Caroline, la qual se’n farà responsable.
Pilar Badia, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Maletes perdudes
Jordi Puntí
Barcelona: Editorial Empúries, 2010
Preu: 17,95 €
Pàgines: 456 Biblioteca Joan Triadú: sí
L’autor manlleuenc ens narra la història de quatre germans de diferents nacionalitats i de diferents mares, que s’adonen de la seva existència a l’edat adulta.
El seu pare, un camioner català que durant el franquisme fa mudances per Europa, es queda com a record una maleta de cada un dels viatges que fa, i reparteix el botí entre ell i els seus companys.
Jordi Puntí fa un paral·lelisme entre la vida d’aquells quatre fills perduts pel continent i les maletes extraviades al llarg del camí.
Silvana Rodríguez, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Maletes perdudes
Christof, Christophe, Christopher, Cristòfol: “On ets pare? Et trobem a faltar.”
Aquesta divertida novel·la narra les aventures d’en Gabriel, pare de les criatures, i dels seus dos companys de feina, en Bundo i en Petroli, que transporten mobles per Europa.
El pare ha desaparegut. A causa d’aquest fet, els quatre germans es retrobaran. Rememorant la seva infantesa, descobriran pel camí tot un món d’intrigues i sorpreses: baralles de pòquer cosides al folre de l’abric, caixes del repartiment de les mudances que desapareixen, regals nostàlgics i originals; tot plegat, embolica que fa fort…
Escrit amb un llenguatge planer, fresc i entenedor, i amanit amb un to d’ironia, intriga i humor, és un llibre que començaràs a llegir i no tindràs ganes de deixar-lo fins a saber-ne el desenllaç.
Rosa Serra, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.
Cerimònia privada
Olga Xirinacs
Barcelona: Editorial Columna, 1994
Preu: 11,12 €
Pàgines: 194
Biblioteca Joan Triadú: sí
Cerimònia privada és la història d’una noia nascuda dins d’una família aristocràtica i criada per ser el que havia de ser: UNA SENYORA. Una gran mancança d’afecte familiar, quan era petita, i un desengany amorós, quan era donzella, units a un caràcter dèbil, la van fer tornar una nina fràgil i trencadissa, com de porcellana. I va crear el seu propi món, petit, íntim, segur i allunyat del món real, des d’on podia anar fins als estels, sempre que volia.
Va complir sempre amb les seves obligacions: va relacionar-se amb la gent, va estudiar, va casar-se, va tenir un fill…, però tot ho feia d’una manera distant, tènue, etèria, i sempre amb l’ajuda de les drogues, fins que un afer relacionat amb el passat la va induir a celebrar la seva cerimònia privada.
Toni Gil, alumne de Suficiència 3 del SLC de Vic.
L’home que plantava arbres
Autor: Jean Giono
Traducció: Isabel-Clara Simó
Epíleg: Martí Boada
Barcelona: Viena Edicions, 2008
Preu: 14,50 €
Pàgines: 80
Biblioteca Joan Triadú: sí
L’obra ens porta entre els Alps i la Provença, en unes muntanyes molt desèrtiques i deshabitades. Allà trobarem un home solitari, l’Elzeard Bouffier, que, després d’haver perdut la seva dona i el seu fill, es refugia en aquelles muntanyes amb les seves ovelles i el seu gos.
La seva feina és cuidar-los i plantar arbres, molts i molts arbres. Partint de la senzillesa de collir, triar i plantar un aglà, arriba a convertir un gran desert, sense vida, en un bosc immens, ple de vida, de vegetació, de fauna i també de turisme.
Ell, refugiat en el seu món i totalment aliè a la resta, aconsegueix de canviar tota la regió.
Roser Erra, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Les veus del Pamano
Jaume Cabré
Barcelona: labutxaca, 2009
Preu: 12 €
Pàgines: 624
Biblioteca Joan Triadú: sí
Una mestra d’escola de Sort, a partir d’unes fotografies, troba a l’escola d’un poble del Pallars, una carta del mestre, destinat a la població de Torena durant la postguerra. En aquesta carta relata la seva doble vida i la dels altres habitants de la vall.
En la carta explica el seu allistament al movimiento i la decisió d’ajudar els maquis, després de veure com els partidaris del règim assassinen joves innocents. A partir d’aquí, es desencadenen complicitats, odis i rancúnies que van convivint amb els habitants de la vall i van marcant els esdeveniments al llarg dels anys quaranta al Pallars. La mestra té el dilema d’amagar o de publicar aquesta part de la història.
Josep Vila, alumne de Suficiència 3 del SLC de Vic.
S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.
Camins sobre la roca
Jaume Roigé
Barcelona: Grata Edicions, 2000
Pàgines: 219
Preu: 11,96 €
Biblioteca Joan Triadú: sí
Aquest llibre parla del poble on vaig viure, Roda de Ter. Parla d’indrets coneguts i de situacions que el fan interessant.
És la història de la dura descoberta d’un grup de joves que arriba a la vida adulta en un poble tèxtil i en l’època grisa de la postguerra, una època de pors, silencis, recriminacions, amors, trampes, interessos i enganys. Tot es teixia per anar en contra del seu futur.
Davant la cruesa de la realitat, els caldrà triar. I els errors només podran reparar -se després de tota una vida.
Marta Casasas, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Jo també vull ser funcionari
Antònia Carré-Pons
Barcelona: Edicions Proa, 2010
Pàgines: 120
Preu: 15,90 €
Biblioteca Joan Triadú: no
Aquest llibre explica el dia a dia de diversos personatges que treballen en diferents departaments d’una institució de l’administració pública.
Es fa present el concepte general que té una gran majoria dels ciutadans, que pensen que treballar com a funcionari té molts avantatges en comparació de qualsevol altre treballador de l’empresa privada.
Les històries de cadascuna de les persones d’aquesta crítica entretinguda no s’allunya de la realitat que es viu a qualsevol entitat pública.
Nora Morales, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Els homes que no estimaven les dones
Stieg Larsson
Barcelona: Columna Edicions, 2008
Pàgines: 648
Preu: 22,50 €
Biblioteca Joan Triadú: sí
Un empresari rep cada any pel seu aniversari una flor emmarcada. Intrigat, contracta un periodista d’investigació, caigut en desgràcia, perquè descobreixi si aquest fet té relació amb la desaparició de la seva neboda, fa trenta anys, que és just quan va començar a rebre les flors.
En el transcurs de la investigació, el periodista coneixerà una detectiva privada molt especial. Junts descobriran que darrere de la desaparició de la noia hi ha un secret més esgarrifós del que mai haurien pogut imaginar.
David Sánchez, alumne de Suficiència 3 del SLC de Vic.
S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.
La bona sort
Alex Rovira Celma i Fernando Trias de Bes
Barcelona: Ediciones Urano, 2008
Col·lecció Entramat Creixement i Salut
Pàgines: 128
Preu: 9,75 €
Biblioteca Joan Triadú: sí
El llibre de la Bona Sort és una faula en la qual l’autor mitjançant deu regles ens ensenya a cercar la bona sort.
Un mag proposa a dos cavallers el repte de trobar en un bosc un trèvol de quatre fulles i el que el trobi tindrà sort per sempre.
Un dels cavallers espera trobar-lo sense fer res, simplement buscant. L’altre, però,no para de fer coses en unes condicions difícils on gairebé és impossible que hi neixi un trèvol de tres fulles, però ho aconsegueix.
En conclusió, la sort no depèn de tu i no garanteix que sigui per sempre. La bona sort depèn de tu; només s’aconsegueix creant circumstàncies amb constància i dedicació.
Núria Garriga, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic
Terres de lloguer
Antoni Pladevall
Barcelona: Columna, 2006
Pàgines: 350
Preu: 23,65 €, aproximadament
Biblioteca Joan Triadú: sí
L’autor fa un retrat de la pagesia de la Catalunya central, encara que no hi ha referències geogràfiques concretes, a partir de la història de dues famílies masoveres. En el moment de l’acció tant una família com l’altra, i per diferents raons, s’han vist forçades a abandonar l’activitat agrària que feien des de generacions enrere. El fil conductor el tenim en un component de cada una de les dues famílies, homes tots dos, que són els que s’han adaptat més malament a la nova situació. Malgrat que els dos relats són propers físicament i temporal i que en algun moment entren en contacte, no s’arriben a entrellaçar i conformen dues narracions gairebé independents.
Toni Mirabent, alumne de Suficiència 3 del SLC de Vic
Mil sols esplèndids
Khaled Hosseini
Barcelona: Amsterdam Llibres, 2009
Pàgines: 255
Preu: 8,95 € (edició de butxaca)
Biblioteca Joan Triadú: sí
Després de gairebé tres dècades de la crisi dels refugiats afganesos, en què la guerra va forçar a milions de persones a fugir de l’Afganistan i refugiar-se en el països veïns, com el Pakistan i l’Iran. L’autor ens narra una novel·la, amb el fons tràgic de la guerra, de la mà de dues noies afganeses, Mariam i Laila, les quals se’ns fan molt properes. Aquestes noies, unides per l’amistat i l’esperança, s’encoratgen per aconseguir la felicitat per sobre el masclisme i les misèries.
“Hom no podria comptar les llunes que brillen a les seves teulades, o els mil sols esplèndids que s’amaguen darrere els seus murs.” (poema sobre Kabul: Saib-e-Tabrizi S.XVII)
Núria Colomer, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.
Els Pastorets són les representacions teatrals catalanes més arrelades, amb una tradició de més de 800 anys. Són extraordinàriament populars i cada Nadal els solen representar companyies o grups d’aficionats. L’argument combina diferents escenes de l’imaginari religiós, com ara el naixement de Jesús, l’adoració dels Reis o la lluita entre el bé i el mal (el món dels pastors i l’Infern) amb temes de l’actualitat (política, social…) i, tot plegat, amb un to divertit i moltes vegades irònic.
El grup de teatre del CNL d’Osona representa una versió dels Pastorets des del 2006. Els actors d’aquesta representació són persones vinculades al CNL d’Osona com a alumnes o exalumnes, o com a participants del programa de Voluntariat per la llengua.
