Vet aquí les nostres propostes: això és un CATàleg per triar i remenar.T'oferim llengua a cabassos perquè tinguis recursos per usar-la a tot arreu.

I tu què hi dius? Què et ve de gust? Digues-hi la teva!

Subscriu-te via RSS

  • Un viatge de tardor

    Escrit per el 30/9/2014 a les 11.54 h, a: Activitats del CNL, General, Vilanova

    Avui s’acaba setembre i demà i demà passat comencem les classes dels cursos de català que compartirem amb tots vosaltres. I, d’alguna manera, aquest moment és com l’inici d’un viatge que durarà quatre mesos.

    Us avancem que us anirem convocant aquí mateix, en aquest espai virtual, per compartir activitats que haurem fet a l’aula o per intercanviar impressions amb els companys, aprofitant que tenim aquest recurs per continuar comunicant-nos fora de l’aula.

    També ens podeu seguir al nostre facebook i al nostre compte de Twitter. I us animem a expressar-vos sempre que alguna de les informacions que hi penjarem us agradin!

    Benvinguts i benvingudes, doncs. Només ens queda dir-vos que avui mateix celebrem que aquesta institució nostra fa 25 anys que contribueix a fer bategar amb força aquesta llengua que estimem tant. Esperem que aquest batec compti des d’ara també amb la vostra complicitat.

     

    Article complet

  • Experts a l’aula

    Escrit per el 12/9/2014 a les 13.07 h, a: Elemental 1, Sant Sadurní

     

    La Roser, infermera del casal d'avis

    La Roser, infermera del casal d’avis

     

    Durant el curs elemental 1, de febrer a juny vam organitzar l’activitat Experts a l’aula. Es tracta de convidar una persona perquè expliqui als alumnes algun aspecte de la seva activitat laboral relacionat amb els continguts d’alguna unitat concreta del temari. Aquestes xerrades havien de durar aproximadament mitja hora i s’incloïen al començament o al final de la classe.

    Els objectius que ens proposàvem amb aquestes exposicions van ser:

    1. Aconseguir que l’alumnat comprengués explicacions orals de persones diferents del professor.

    2. Practicar l’expressió oral de l’alumnat mitjançant el diàleg amb l’expert.

    3. Acostar els continguts del curs a la realitat.

                                    4. Treballar la comprensió oral a través d’un qüestionari.

    Al principi, vam programar una exposició per cada unitat del llibre, però a mesura que el curs avançava vam veure la impossibilitat de dur-les a terme per manca de temps. Per tant, se’n van triar tres:

    • En la unitat 1, es va convidar el pintor local Francesc Guilera, el qual va centrar l’explicació en la seva tècnica pictòrica, les seves fonts d’inspiració i els artistes que l’han influït més en la seva carrera.
    • En la unitat 2, la convidada va ser una tècnica del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament, que va explicar el funcionament i les característiques del servei.
    • Finalment, en la unitat 6 es va convidar una infermera del Casal d’Avis municipal, que va exposar diferents recursos per curar malalties lleus, ferides degudes a accidents, caigudes, etc.

    Sobre la durada de cada xerrada, cal aclarir que va variar d’un cas a un altre, ja que van anar des dels tres quarts d’hora fins a més d’una hora. Aquest temps inclou el diàleg amb els alumnes, ja que al llarg de l’exposició anaven fent preguntes. El dia següent de curs, la professora va lliurar un qüestionari amb preguntes de comprensió sobre la xerrada a cada alumne per treballar a casa que incloïa una valoració personal.

    La meva opinió és que aquesta experiència va ser molt positiva, perquè va permetre acostar els temes que s’estudien en el curs a la realitat mitjançant persones enteses en la matèria, i a més es va treballar la comprensió oral i la pràctica oral. Aquestes xerrades també enriqueixen el coneixement general dels alumnes. Hi va haver molta interacció entre l’expert i l’alumnat, que es veia interessat en el tema.

    La infermera fent una demostració amb el Miguel

    Posteriorment, en l’enquesta de valoració es va poder veure que la proposta els semblava atractiva i no tenien cap inconvenient a repetir-la.

    Animo els professors a experimentar aquesta pràctica sempre que sigui possible. Si bé pot ser difícil trobar la persona adequada per a cada tema, també és cert que no hi ha preparació prèvia (només s’orienta l’expert sobre els continguts que interessen) i, pel que fa al qüestionari de comprensió, no cal que sigui gaire complex ni extens, només es tracta de comprovar si l’alumne ha estat atent a l’explicació i l’ha entesa.

     

     

    Article complet

  • Grup de conversa a Sant Sadurní

    Escrit per el 10/9/2014 a les 10.36 h, a: General, Sant Sadurní, Sant Sadurní d'Anoia

    Escampada de fil·loxeretes

    Escampada de fil·loxeretes

    Aquest estiu hem fet un grup de conversa de 20 hores a Sant Sadurní al qual s’han apuntat deu alumnes de procedències molt variades (d’Amèrica del sud i central, de Sud-àfrica, dels països de l’Est…). La majoria ja es coneixien de l’elemental 1 anterior, i per tant hi va haver molt bona convivència (i els que eren nous s’hi van adaptar de seguida). Per desenvolupar el curs vam partir de les activitats elaborades pel professorat del curs de formació del CPNL Pràctiques de Conversa i de les activitats de reforç oral del CNL Vallès Occidental. Les primeres van servir per conduir l’expressió oral dels alumnes, i les vam fer en grup. Les segones van ser molt útils per treballar aspectes concrets en què els alumnes del curs anaven més fluixos.

    Bé, tot això és la introducció teòrica perquè us situeu. Ara ve la part més interessant: com fer que les sessions fossin més entretingudes i amenes i l’alumnat hagués de col•laborar i moure’s una mica, que per això érem a l’estiu! Doncs bé: vaig intentar adaptar una sèrie d’activitats de l’aula a les unitats del dossier de conversa. Per exemple, el primer dia vam aprofitar la conversa descriptiva sobre els llibres per anar a la biblioteca i demanar un llibre de lectura fàcil d’entre els que jo ja havia seleccionat abans, i si no tenien el carnet, havien de fer-se’l. Aquest llibre se’l van haver de llegir durant el curs i l’últim dia cada alumne va explicar-ne l’argument i en va donar l’opinió. El dia que vam treballar la conversa sobre l’art, i aprofitant que al Casal hi havia una exposició de quadres, ens hi vam acostar i els vam comentar, i també vam opinar sobre aquest tema.

    En una altra sessió, vam passar uns vídeos en què un cuiner preparava una recepta de cuina i per parelles havien d’endevinar de quin plat es tractava i explicar com es feia. La gràcia era que només veien la imatge, però no sentien res! El mateix sistema vam fer servir per comentar una sèrie de quadres que vam passar amb el projector. Aquesta vegada havien d’argumentar el passat i el futur dels personatges que hi sortien basant-se només en la imatge projectada.

    La chiquita piconera de Julio Romero de Torres

    Finalment, una activitat mogudeta i que els va agradar molt va ser preparar un berenar fictici de final de curs (també es podria fer real, és clar). Vam   dividir el grup en trios i a cada un se li va assignar la preparació d’una part de la feina. Un grup va anar al forn de la cantonada a encarregar la teca, un altre es va arribar a l’Índex a encarregar una sala per fer una ballaruga i el tercer va anar a la botiga de xocolata per encarregar un recordatori per als participants. Jo havia avisat abans les botigues que hi anirien uns alumnes a fer una pràctica, i la veritat és que va anar molt bé, els col·laboradors hi van posar ganes i els alumnes van tornar contents i molt agraïts.

    A part de totes aquestes activitats, cada alumne va preparar una petita exposició que va fer davant dels altres sobre el tema que li agradava més. Hi va haver de tot, encara que la majoria van parlar dels seus països o regions. Quan acabaven d’exposar se’ls veia satisfets i els vam aplaudir amb ganes.
    I per acabar el curs de conversa, l’últim dia va venir un membre de la Festa de la Fil·loxera i ens va explicar els orígens i el simbolisme de la festa, tot això acompanyat d’un vídeo. Quan va acabar fins i tot ens va regalar un llibre!

    Alumnes del grup de conversa: teniu ganes de dir-hi la vostra? Afegiu-hi un comentari!

    Article complet

  • Pere Baltà reflexiona sobre la figura de Paco Candel

    Escrit per el 17/6/2014 a les 11.09 h, a: Any Paco Candel, General

    Paco candel_caixetaEl president de la Fundació Paco Candel és el personatge escollit aquest mes de juny per parlar sobre la migració.
    A través d’algunes preguntes sobre el fet migratori, Pere Baltà ens dóna la seva mirada vers la migració i com aquesta ha contribuït a canviar la seva vida.
    El president de la Fundació Paco Candel ens explica la migració des de la seva experiència quan era tot just un infant. Recorda l’arribada dels immigrants a la fonda que van muntar els seus pares i l’ànsia de llibertat que en plena dictadura venien a buscar aquests nouvinguts.
    La vida de Pere Baltà ha estat marcada en tot moment pel fet migratori, tant per la seva experiència com a ciutadà, com per la seva faceta de periodista i polític. I conclou que Candel ha estat una figura clau per poder analitzar aquest fet.
    En aquest vídeo podreu escoltar què explica de la seva experiència.

    I vosaltres, heu tingut alguna mena de contacte amb el fet migratori? Heu hagut de canviar de país a la recerca de feina?, teniu amics nouvinguts? Podeu explicar-nos-ho fent un comentari a aquesta entrada.

    Article complet

  • Vet aquí un gos, vet aquí un gat…

    Escrit per el 27/5/2014 a les 14.09 h, a: Suficiència 2, Vilanova

    No ens sabem avenir de la velocitat amb què avancen els dies! Ja som gairebé a final de curs i teníem encara un projecte pendent! I és aquest: deixar constància del que heu estat capaços de fer amb la vostra dedicació, ganes de superació i afany d’aprendre cada dia una miqueta més.

    A la quarta unitat del Suficiència 2 vam parlar d’animals domèstics i us vau esplaiar recordant la vostra relació llunyana amb aquestes espècies que ens fan tan feliços o mostrant el vincle que encara hi teniu.

    Si us pica una mica la curiositat, traieu el nas per aquest forat i descobriu les historietes que alguns dels companys del grup m’han enviat per correu electrònic.

    Hi voleu posar cullerada també?

    Article complet

  • Miquel Reniu, primer president del CPNL, ens parla de la figura de Paco Candel

    Escrit per el 19/5/2014 a les 10.36 h, a: Any Paco Candel, General

    Paco candel_caixeta Miquel Reniu és el personatge escollit aquest mes de maig per parlar de la figura de Paco Candel. A través d’algunes preguntes plantejades sobre el fet migratori, Reniu ens parla de la seva mirada vers la migració i sobre com aquesta ha contribuït a canviar la seva vida.

    Segons Reniu, Paco Candel és un referent cultural, ja que va defensar una integració social (des del punt de vista de la igualtat), cultural i lingüística. I va contribuir, a més, a transformar la visió de la immigració, vista com una esperança i no com una amenaça.

     

    Us animem a escoltar el vídeo i a penjar la vostra opinió per mitjà d’un comentari.

    Endavant!

     

    Article complet

  • Els alumnes van al mercat!

    Escrit per el 15/5/2014 a les 14.40 h, a: Activitats del CNL, Bàsic 1, Fora de l'aula, General

    El dimarts 6 de maig, els alumnes del curs bàsic 1 de Sitges vam anar a comprar al mercat. Va ser una ocasió engrescadora per atrevir-nos a parlar en català sense vergonya i practicar les expressions i el vocabulari que havíem après a l’aula. Va ser molt divertit. Mercat_sitges_01

    A més a més, en una de les parades, ens va atendre una dependenta que era colombiana, havia après la llengua i ens va explicar que, per a ella, havia estat molt útil poder parlar en català.

    Ens va encoratjar a parlar-lo sense por i sense vergonya!

     

    Mercat_sitges_02 Mercat_sitges_03

    Article complet

  • Paco Candel. Catalunya un sol poble

    Escrit per el 29/4/2014 a les 12.17 h, a: General

    El Consorci per a la Normalització Lingüística ha participat en la coordinació del projecte Paco Candel. Catalunya un sol poble juntament amb la Fundació Paco Candel, i els departaments de Benestar Social i Família, d’Ensenyament i de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Aquest projecte contribueix a la presa de consciència de la importància i de l’interès dels processos migratoris passats i recents, per promoure la reflexió i la sensibilització sobre el fet que a la majoria dels habitants actuals de Catalunya ens uneix un passat i un present comú, com a migrants. En la construcció d’aquesta identitat comuna, el foment del coneixement i l’ús de la llengua hi té un paper destacat, ja que ha esdevingut un element de cohesió. La mateixa figura de l’escriptor, que va aprendre i va parlar en català n’és un bon exemple.

    Us sentiu migrants? Teniu pares o avis que vagin venir a Catalunya des d’altres terres de l’Estat espanyol? I vosaltres, heu nascut en altres països? Podeu fer un comentari en aquest apunt i explicar-nos-ho.

    portada_catalunya_un_sol_poble

    Qui va ser Francesc Candel?
    Francesc Candel Tortajada Va néixer al Racó d’Ademús, una zona de parla castellana del País Valencià, el 31 de maig de 1925. És conegut com a Paco Candel.
    De molt petit la seva família es traslladà a Barcelona, a les Cases Barates de Can Tunis, de la Zona Franca, avui “Barri de la Marina”. Gran part de la seva obra està dedicada a l’onada migratòria espanyola de mitjan segle XX a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’obra que el va fer saltar a la fama va ser Els altres catalans, estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants que va influir en les decisions finals de l’Assemblea de Catalunya de 1971.
    Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007 després d’una llarga malaltia.

     

     

     

    Cada mes anirem fent un apunt per conèixer qui era Paco Candel. Hi penjarem enllaços, informacions i vídeos de persones que, d’alguna manera, han tingut algun contacte amb la figura de Paco Candel i que parlen del fet migratori.

    En aquesta ocasió, Genís Sinca, biògraf de Paco Candel, ens en parla.

     

    Article complet

  • Sant Jordi, literatura a les aules I

    Escrit per el 24/4/2014 a les 13.44 h, a: Activitats del CNL, Bàsic 3, Calders i Tísner, General, Lectures

    Una de les moltes coses que m’agraden de la diada de Sant Jordi és que ens ofereix l’oportunitat de “saltar-nos” el programa de curs i de dedicar un temps a parlar de llengua i llengües, de literatura i d’escriptors i poetes. Enguany al B3 de Sant Pere de Ribes, els alumnes han presentat un autor del seu país, n’han llegit un fragment d’una obra en la llengua original i han fet l’esforç de traduir-lo al català. Aquest treball ens ha servit per conèixer aquests autors i les seves obres, però també per reflexionar sobre què significa traduir, quins reptes ens comporta i com podem aprofitar les traduccions per aprendre’n més.

    La Judy ha parlat del poeta escocès Robert Burns, autor del poema Auld Lang Syne conegut entre nosaltres com L’hora dels adéus; la Sharon, del poeta mexicà Jaime Sabines; la Geanina, del folkorista romanès Petre Ispirescu (un Joan Amades romanès); l’Alejandro, del novel·lista anglès Charles Dickens; el Jorge, del colombià Gabriel García Márquez i la Gisela, del poeta portuguès Alexandre O’Neill. Comentarem la resta d’autors en una altra entrada.

    Per fer el nostre particular homenatge a García Márquez us deixem el primer paràgraf de Cien años de soledad i la traducció que en va fer Avel·lí Artís Gener al català.

    Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarías con el dedo. Todos los años, por el mes de marzo, una familia de gitanos desarrapados plantaba su carpa cerca de la aldea, y con un grande alboroto de pitos y timbales daban a conocer los nuevos inventos.

    Cent anys de solitud

    Molts anys més tard, davant l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía s’hauria de recordar d’aquella remota tarda que el seu pare l’havia dut a conèixer el gel. Aleshores Macondo era un poblet de vint cases de fang i canya silvestre construïdes a la vora d’un riu d’aigües diàfanes que es precipitaven per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan nou que moltes coses encara no tenien nom i quan hom les volia esmentar les assenyalava amb el dit. Cada any, el mes de març, una família de gitanos esparracats plantava la seva tenda prop del poble, i amb gran renou de xiulets i timbals, feien conèixer els nous invents.

    GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel. Cent anys de solitud. Barcelona: Edhasa, 1970. Traducció de Avel•lí Artís-Gener

    La Gisela ens ha explicat que el poema que ha escollit, Gaivota, el cantava la fadista Amália Rodrigues i ens ha ensenyat aquest video en què un grup d’artistes portuguesos fan una acció als carrers de Lisboa per mirar d’actualitzar els fados i acostar-los a la gent jove. La cantant es diu Amália Hoje. No us el perdeu!

     

    I si voleu escoltar la versió d’Amália Rodrigues, aquí la teniu.

    Article complet

  • Poetàrium

    Escrit per el 10/4/2014 a les 15.00 h, a: General, Lectures, Vilanova

    Aquesta setmana de mitjans de març, com altres setmanes de mitjans de març que hem deixat enrere i probablement com moltes de les que vindran, celebrem que encara hi ha persones que gaudeixen amb les paraules precises dels poemes.

    Dilluns, 17 de març, s’escampaven versos per les xarxes socials amb motiu del Dia de la poesia catalana a Internet. I divendres, 21 de març, ens unim a la resta de cultures en la celebració del Dia Mundial de la Poesia. Per si tot això fos poc, a més a més, entrarem de ple a la primavera.

    Som terra de poetes recordats amb veneració, però també de creadors que mantenen ben viva la paraula poètica. Perquè tothom ho sàpiga, la Fundació Ramon Llull ha creat una pàgina en què podem delectar-nos amb una mostra de la producció d’alguns compositors actuals: de diferents generacions i de diversos territoris de l’àmbit lingüístic. Gràcies al Poetàrium, els amants d’aquest gènere accedim a sentir els accents poètics del català nord-occidental, del valencià, del català de les illes i del català central en les veus de la Dolors Miquel, de l’Enric Sòria, de l’Arnau Pons i de la Gemma Gorga, per exemple.

    Ara, doncs, que tenim tantes excuses damunt la taula, fem una petita excursió a aquest món poètic. Us proposem, per començar, uns versos del poeta i traductor Manuel Forcano.

    Manuel Forcano

    http://poetarium.llull.cat/poetarium/detall.cfm/ID/27259/CAT/manuel-forcano-caixa-negra.html

    Pel forat d’aquest pany, s’hi veuen bons poetes! Us ho perdreu?

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • S3VNG Silvia: Per començar vull dir que no m’agrada insultar si puc evitar-ho. Al mateix temps tampoc m’...
  • Eugènia: És veritat que cal distingir els records de la realitat. A vegades vivim d’enyorances! Ara em sembla...
  • VNG Teresa: Si us interessa el tema de les llengües en extinció de l’Amazònia, us recomano que llegiu...
  • VNG Teresa: És fantàstic mantenir controvèrsies virtuals com aquestes!
  • S3VNG Maria Moncada: Molt bo l’article. M’agradaria dir que a L’amazonia hi ha una llengua que no...

Núvol d'etiquetes

Any de la paraula viva any paco candel aula b3 Bàsic 1 bàsic 3 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cursos de català descripció emocions Espriu Estellés feina fora Fora de l'aula gramàtica Habitatge haiku imaginació Intermedi 1 lectura lectures linguofília llach llengua llengua i cultura Manel música nadal paraula viva paraules Pau Casals poesia qüestionari laboral riquesa Sau Sigues viu subjuntiu viatges vilanova