Vet aquí les nostres propostes: això és un CATàleg per triar i remenar.T'oferim llengua a cabassos perquè tinguis recursos per usar-la a tot arreu.

I tu què hi dius? Què et ve de gust? Digues-hi la teva!

Subscriu-te via RSS

  • Miquel Reniu, primer president del CPNL, ens parla de la figura de Paco Candel

    Escrit per el 19/5/2014 a les 10.36 h, a: Any Paco Candel, General

    Paco candel_caixeta Miquel Reniu és el personatge escollit aquest mes de maig per parlar de la figura de Paco Candel. A través d’algunes preguntes plantejades sobre el fet migratori, Reniu ens parla de la seva mirada vers la migració i sobre com aquesta ha contribuït a canviar la seva vida.

    Segons Reniu, Paco Candel és un referent cultural, ja que va defensar una integració social (des del punt de vista de la igualtat), cultural i lingüística. I va contribuir, a més, a transformar la visió de la immigració, vista com una esperança i no com una amenaça.

     

    Us animem a escoltar el vídeo i a penjar la vostra opinió per mitjà d’un comentari.

    Endavant!

     

    Article complet

  • Els alumnes van al mercat!

    Escrit per el 15/5/2014 a les 14.40 h, a: Activitats del CNL, Bàsic 1, Fora de l'aula, General

    El dimarts 6 de maig, els alumnes del curs bàsic 1 de Sitges vam anar a comprar al mercat. Va ser una ocasió engrescadora per atrevir-nos a parlar en català sense vergonya i practicar les expressions i el vocabulari que havíem après a l’aula. Va ser molt divertit. Mercat_sitges_01

    A més a més, en una de les parades, ens va atendre una dependenta que era colombiana, havia après la llengua i ens va explicar que, per a ella, havia estat molt útil poder parlar en català.

    Ens va encoratjar a parlar-lo sense por i sense vergonya!

     

    Mercat_sitges_02 Mercat_sitges_03

    Article complet

  • Paco Candel. Catalunya un sol poble

    Escrit per el 29/4/2014 a les 12.17 h, a: General

    El Consorci per a la Normalització Lingüística ha participat en la coordinació del projecte Paco Candel. Catalunya un sol poble juntament amb la Fundació Paco Candel, i els departaments de Benestar Social i Família, d’Ensenyament i de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Aquest projecte contribueix a la presa de consciència de la importància i de l’interès dels processos migratoris passats i recents, per promoure la reflexió i la sensibilització sobre el fet que a la majoria dels habitants actuals de Catalunya ens uneix un passat i un present comú, com a migrants. En la construcció d’aquesta identitat comuna, el foment del coneixement i l’ús de la llengua hi té un paper destacat, ja que ha esdevingut un element de cohesió. La mateixa figura de l’escriptor, que va aprendre i va parlar en català n’és un bon exemple.

    Us sentiu migrants? Teniu pares o avis que vagin venir a Catalunya des d’altres terres de l’Estat espanyol? I vosaltres, heu nascut en altres països? Podeu fer un comentari en aquest apunt i explicar-nos-ho.

    portada_catalunya_un_sol_poble

    Qui va ser Francesc Candel?
    Francesc Candel Tortajada Va néixer al Racó d’Ademús, una zona de parla castellana del País Valencià, el 31 de maig de 1925. És conegut com a Paco Candel.
    De molt petit la seva família es traslladà a Barcelona, a les Cases Barates de Can Tunis, de la Zona Franca, avui “Barri de la Marina”. Gran part de la seva obra està dedicada a l’onada migratòria espanyola de mitjan segle XX a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’obra que el va fer saltar a la fama va ser Els altres catalans, estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants que va influir en les decisions finals de l’Assemblea de Catalunya de 1971.
    Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007 després d’una llarga malaltia.

     

     

     

    Cada mes anirem fent un apunt per conèixer qui era Paco Candel. Hi penjarem enllaços, informacions i vídeos de persones que, d’alguna manera, han tingut algun contacte amb la figura de Paco Candel i que parlen del fet migratori.

    En aquesta ocasió, Genís Sinca, biògraf de Paco Candel, ens en parla.

     

    Article complet

  • Sant Jordi, literatura a les aules I

    Escrit per el 24/4/2014 a les 13.44 h, a: Activitats del CNL, Bàsic 3, Calders i Tísner, General, Lectures

    Una de les moltes coses que m’agraden de la diada de Sant Jordi és que ens ofereix l’oportunitat de “saltar-nos” el programa de curs i de dedicar un temps a parlar de llengua i llengües, de literatura i d’escriptors i poetes. Enguany al B3 de Sant Pere de Ribes, els alumnes han presentat un autor del seu país, n’han llegit un fragment d’una obra en la llengua original i han fet l’esforç de traduir-lo al català. Aquest treball ens ha servit per conèixer aquests autors i les seves obres, però també per reflexionar sobre què significa traduir, quins reptes ens comporta i com podem aprofitar les traduccions per aprendre’n més.

    La Judy ha parlat del poeta escocès Robert Burns, autor del poema Auld Lang Syne conegut entre nosaltres com L’hora dels adéus; la Sharon, del poeta mexicà Jaime Sabines; la Geanina, del folkorista romanès Petre Ispirescu (un Joan Amades romanès); l’Alejandro, del novel·lista anglès Charles Dickens; el Jorge, del colombià Gabriel García Márquez i la Gisela, del poeta portuguès Alexandre O’Neill. Comentarem la resta d’autors en una altra entrada.

    Per fer el nostre particular homenatge a García Márquez us deixem el primer paràgraf de Cien años de soledad i la traducció que en va fer Avel·lí Artís Gener al català.

    Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarías con el dedo. Todos los años, por el mes de marzo, una familia de gitanos desarrapados plantaba su carpa cerca de la aldea, y con un grande alboroto de pitos y timbales daban a conocer los nuevos inventos.

    Cent anys de solitud

    Molts anys més tard, davant l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía s’hauria de recordar d’aquella remota tarda que el seu pare l’havia dut a conèixer el gel. Aleshores Macondo era un poblet de vint cases de fang i canya silvestre construïdes a la vora d’un riu d’aigües diàfanes que es precipitaven per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan nou que moltes coses encara no tenien nom i quan hom les volia esmentar les assenyalava amb el dit. Cada any, el mes de març, una família de gitanos esparracats plantava la seva tenda prop del poble, i amb gran renou de xiulets i timbals, feien conèixer els nous invents.

    GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel. Cent anys de solitud. Barcelona: Edhasa, 1970. Traducció de Avel•lí Artís-Gener

    La Gisela ens ha explicat que el poema que ha escollit, Gaivota, el cantava la fadista Amália Rodrigues i ens ha ensenyat aquest video en què un grup d’artistes portuguesos fan una acció als carrers de Lisboa per mirar d’actualitzar els fados i acostar-los a la gent jove. La cantant es diu Amália Hoje. No us el perdeu!

     

    I si voleu escoltar la versió d’Amália Rodrigues, aquí la teniu.

    Article complet

  • Poetàrium

    Escrit per el 10/4/2014 a les 15.00 h, a: General, Lectures, Vilanova

    Aquesta setmana de mitjans de març, com altres setmanes de mitjans de març que hem deixat enrere i probablement com moltes de les que vindran, celebrem que encara hi ha persones que gaudeixen amb les paraules precises dels poemes.

    Dilluns, 17 de març, s’escampaven versos per les xarxes socials amb motiu del Dia de la poesia catalana a Internet. I divendres, 21 de març, ens unim a la resta de cultures en la celebració del Dia Mundial de la Poesia. Per si tot això fos poc, a més a més, entrarem de ple a la primavera.

    Som terra de poetes recordats amb veneració, però també de creadors que mantenen ben viva la paraula poètica. Perquè tothom ho sàpiga, la Fundació Ramon Llull ha creat una pàgina en què podem delectar-nos amb una mostra de la producció d’alguns compositors actuals: de diferents generacions i de diversos territoris de l’àmbit lingüístic. Gràcies al Poetàrium, els amants d’aquest gènere accedim a sentir els accents poètics del català nord-occidental, del valencià, del català de les illes i del català central en les veus de la Dolors Miquel, de l’Enric Sòria, de l’Arnau Pons i de la Gemma Gorga, per exemple.

    Ara, doncs, que tenim tantes excuses damunt la taula, fem una petita excursió a aquest món poètic. Us proposem, per començar, uns versos del poeta i traductor Manuel Forcano.

    Manuel Forcano

    http://poetarium.llull.cat/poetarium/detall.cfm/ID/27259/CAT/manuel-forcano-caixa-negra.html

    Pel forat d’aquest pany, s’hi veuen bons poetes! Us ho perdreu?

    Article complet

  • Llarga vida a la roba!

    Escrit per el 13/3/2014 a les 14.17 h, a: Suficiència 2, Vilanova

    Al grup de Suficiència 2 de Vilanova i la Geltrú hem estat parlant sobre què fem amb la roba en la primera unitat del curs. De resultes de totes les petites habilitats treballades, hem elaborat uns magnífics cartells que, a partir d’ara, cadascú es penjarà a la porta del darrere del lavabo, al capçal del llit dels fills, al damunt de la rentadora…

    Aquí teniu una mostra de les obres creades per a ús particular, però que aprofitem per fer públiques perquè són plenes de bons consells que podem fer-nos nostres.

    Amb quina de totes aquestes recomanacions us quedaríeu?

    Article complet

  • Accentuar és fàcil… si saps com fer-ho!

    Escrit per l'11/3/2014 a les 20.36 h, a: General, Intermedi 2, Intermedi 3

    Alumnes de l’I2 de Ribes,
    Avui hem quedat esgotats, oi? Ens sortien els accents per les orelles, confoníem la dièresi amb la diàlisi… En fi, al final els que no estàvem gaire aguts érem nosaltres! Com hem comentat a classe, us penjo aquesta cançó sobre les normes d’accentuació a veure si ens ajuda una mica a entendre com funciona tot plegat. No sé si fer el vídeo va servir a aquests alumnes d’institut a accentuar millor, però crec que s’ho van passar bé enregistrant-lo. Què en penseu, vosaltres?

    Cançó de l’accentuació

    Article complet

  • Les llengües maternes, un dels tresors d’Alí Babà

    Escrit per el 17/2/2014 a les 10.09 h, a: Activitats del CNL, General, Vilafranca, Vilanova, Voluntariat per la llengua

    Aquesta setmana reprenem un altre cop els cursos i d’aquí a tres setmanes més una nova edició del Voluntariat per la llengua. Ens hi posem de nou, amb ganes. Durant quatre mesos intentarem fer de les aules un espai per compartir coneixement i per contagiar-nos la motivació per millorar les capacitats que tenim per parlar català i escriure’l bé. I per què no intercanviem també saviesa lingüística? És tan útil entendre com funcionen altres llengües per aplanar el camí de l’aprenentatge de la que estiguem estudiant!

    Per començar amb bon peu, doncs, volem fer-nos ressò que aquest divendres dia 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna. Des del 2000 la UNESCO impulsa el reconeixement de la importància de la diversitat lingüística al món, arran d’un tràgic incident de 1952 en què la policia va matar a trets uns estudiants de Bangla Desh, durant una manifestació en què reivindicaven el reconeixement de la seva llengua, el bangla, com una de les llengües nacionals del que era Pakistan en aquell moment.

    A part de fer-nos ressò d’aquesta efemèride, us proposem que jugueu aquí amb un petit ventall de llengües. Un dels llegats de Linguamón és el joc Practica llengües! que ens permet escoltar com sonen diferents expressions en 10 llengües de matriu diversa: alemany, àrab, xinès, francès, gallec, guaraní, italià, neerlandès, rus i wòlof.

    Com es diu en cadascuna d’aquestes llengües que “M’agradaria aprendre una altra llengua”? Descobriu-ho vosaltres mateixos!

    DMLM

    Per cert, ja que hi som, com es diu aquesta mateixa frase en altres llengües? Ens ajudeu a descobrir altres maneres de dir-ho?

    Article complet

  • Dinar de festa major

    Escrit per el 9/1/2014 a les 9.37 h, a: General, Lectures, Suficiència 1, Vilanova

    Estem a punt de tancar el curs i ens queda un esprint final de treball amb contes. A la Unitat 5 de l’S1, Contem contes, treballem la comprensió i l’anàlisi d’aquests textos literaris breus. També ens hem de preparar per fer la narració oral d’un conte popular a l’aula.

    Per preparar la vostra escenificació i perquè gaudiu d’una proposta divertida, us proposo que visioneu el relat d’un conte tradicional, Dinar de festa major, a càrrec del rondallaire Albert Estengre, el qual afirma que ‘els contes tradicionals són un retrat de nosaltres mateixos i ens serveixen per a explicar-nos’. Aquest conte, juntament amb altres contes tradicionals que s’aniran publicant durant l’any els dies feiners, formen part del projecte 300 contes per a un Tricentenari i ens els ofereix VilaWeb amb motiu del Tricentenari del 1714.

    De moment, divertiu-vos amb el Dinar de festa major!

    dinar de festa major

    Si haguéssiu de trobar un sol adjectiu que definís aquest conte, quin seria?

     

    Article complet

  • Menú de lletres

    Escrit per el 27/12/2013 a les 14.11 h, a: General, Lectures, Suficiència 1, Vilanova

    El fred avança intransigent. Ve de gust recloure’s a casa i preparar-se un bon menú de lletres. Últimament llegir sota una manta, a la vora del radiador o del foc encès, ha esdevingut una proposta engrescadora. Aprofitant que el temps ens incita a lliurar-nos a aquesta activitat pausada, us proposo una segona tanda de contes per llegir.

    Es tracta de tres contes molt breus de Francesc Serés del recull “Mossegar la poma” publicat per Quaderns Crema. Per gentilesa de l’editorial, els podem trobar aquí. Si abans de posar-vos-hi en voleu llegir una bona crítica, feu una ullada a l’article Temptacions literàries, de David Madueño.

    Llegir és una font de plaer. Un plaer sovint gratuït, que ens alimenta l’esperit. I si això fos poc, sapigueu que els llibres contenen un tresor. Ho diu la Rosa Novell, una de les actrius més glamuroses de l’escena catalana. Escolteu-la!mossegar-la-poma

    Què us ha semblat aquest tast de lletres? I què heu assaborit més de cada plat?

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • VNG Teresa: Quina bona idea: exercicis de dicció amb una tirallonga de renecs! Segur que no us avorriríeu… ;-)
  • S3VNG Bianca: Quan vaig arribar a Barcelona al principi em posava vermella quan sentia un insult, però he après a...
  • VNG Teresa: Jo tampoc he sentit mai “tigressa” com a insult. Si volem que una paraula soni malament,...
  • E1 VNG MAR: M’ha agradat molt la cançó peró no es la típica melodía que escolto. Es fácil d’entendre i es...
  • VG - S2 Fabienne: Hola, Afageixo una mica tard algun comentari (més val tard que mai, no?). M’ha semblat molt...

Núvol d'etiquetes

Any de la paraula viva any paco candel aula b3 Bàsic 1 bàsic 3 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cursos de català descripció emocions Espriu Estellés feina fora Fora de l'aula gramàtica Habitatge haiku imaginació Intermedi 1 lectura lectures linguofília llach llengua llengua i cultura Manel música nadal paraula viva paraules Pau Casals poesia qüestionari laboral riquesa Sau Sigues viu subjuntiu viatges vilanova