Enguany celebrem dues efemèrides que han fet créixer el prestigi del català com a llengua escrita: la redacció de la primera gramàtica de la llengua i la publicació d’un vast diccionari dialectal del català.
Les llengües es transmeten d’una generació a l’altra de forma oral, però en un món com el nostre en què el suport escrit és tan important resulta fonamental tenir un bon currículum en la fixació de la llengua escrita.
Amants com som de conèixer la riquesa i de perpetuar la vitalitat de la nostra llengua, s’estan duent a terme diferents iniciatives per commemorar, d’una banda, el 50 anys de la publicació del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll i, de l’altra, el 100 anys de la Gramàtica de Pompeu Fabra.
Us oferim aquí un petit tast d’aquestes celebracions i del ressò que han tingut aquestes efemèrides en alguns mitjans de comunicació.
Diccionari català-valencià-balear
Diferents escriptors fan el seu tribut a aquesta obra al web NÚVOL, el digital de cultura. Paraules lligades a sentiments a la secció El meu Alcover Moll.
Vilaw
eb publica la valoració d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre aquest diccionari que defineix com “un dels grans de totes les llengües romàniques, per la quantitat i diversitat d’informació que ofereix. Des del punt de vista històric i dialectal, i en relació amb els aspectes etimològics, és una joia.”
Teniu a la vostra disposició el diccionari DCVB en línia en aquest enllaç.
Primera gramàtica de la llengua catalana
Si pensem en els més de 1000 anys que té la nostra llengua, el fet que faci només un segle que tenim una gramàtica ens dóna la mesura de la importància que té la llengua oral amb relació a la llengua escrita. De fet, encara que el primer text escrit en llengua catalana és del segle XII, en aquella època només una elit tenia accés a llegir o escriure documents. Fins a l’aportació de Pompeu Fabra l’escriptura presentava un variació enorme. Per tant, li devem a Fabra l’esforç i el rigor científic que va esmerçar durant anys per recollir i preservar la genuïnitat del català, fruit de l’aportació durant segles dels parlants de tot el territori lingüístic.
Els 100 anys de la Gramàtica del Fabra s’han celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans i han tingut difusió també als mitjans de comunicació, com ara el diari Ara.
Quina impressió us provoca tanta devoció lingüística? Què us sembla aquest afany per la preservació de la riquesa del català?
