Suficiència 1: confusió dels pronoms HO i LO
L’altre dia, a classe, alguns de vosaltres vau manifestar que teníeu alguns dubtes en l’ús dels pronoms febles LO i HO. Els pronoms febles són partícules que ens eviten la redundància, és a dir tornar a repetir amb les mateixes paraules un element que hem designat anteriorment. Cadascun d’aquests pronoms té una funció sintàctica i es refereix a una forma concreta; aquests pronoms, però, no es poden intercanviar entre si. Seguiu llegint…
Una de les errades freqüents, especialment per a aquelles persones que comencen a aprendre català és a confondre els pronoms LO i HO com un mateix pronom.
- LO és un pronom de complement directe determinat masculí, que sempre va darrere un verb. En aquest cas aquest pronom coincidiria amb el castellà. Ex.: Portar-lo (un certificat) = – llevarlo. Aquest pronom, quan va davant del verb, pren la forma “el” o “l'”: El porto; L’envio.
- HO és un pronom més abstracte que substitueix tota una frase o idea, un complement directe neutre. Pot anar davant i darrere del verb. El castellà per aquesta forma també empra el pronom LO. Ex.: M’han dit que has vingut. La frase que has vengut és el que substituïm per HO. D’aquí, la substitució pronominal d’aquesta frase, que seria m’ho han dit i no me lo han dit.
Una manera senzilla d’intentar veure si en un context hem d’utilitzar LO o HO seria:
- LO per a coses concretes masculines amb article (el gos, aquest informe, etc.).
- HO per a idees abstractes (això, allò) o oracions (vull això, vull el que m’has dit).
(Font: http://sal.balearweb.net/post/79010)
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.