En totes les èpoques de la història hi ha hagut models estètics a imitar. Per tal d’aconseguir la imatge desitjada o més aviat imposada, la humanitat ha recorregut a tot tipus de pràctiques. Actualment, la medicina ofereix una altra possibilitat: la cirurgia estètica. Personalment, jo no sóc partidària d’aquestes tècniques artificials.
Primerament, crec que entrar en un quiròfan comporta uns riscos que, voluntàriament, no cal assumir. De fet, algunes pràctiques requereixen anestèsia. D’altra banda, la inoculació de fàrmacs port tenir resultats adversos per a la salut i, fins i tot, pot causar danys irreversibles.
Així mateix, penso que no aporta beneficis a llarg termini, sinó al contrari, ja que el fet que la zona rejovenida no variï amb els anys fa més evident l’envelliment natural que pateix la resta del cos.
A més a més, aquesta obsessió per la bellesa pot comportar l’oblit d’altres valors més importants que distingeixen l’ésser humà.
Finalment, tot i que reconec la bondat de la cirurgia estètica amb finalitats mèdiques, com per exemple en les reconstruccions facials, considero que assumir els canvis físics que produeix el pas del temps és un símptoma de maduresa i ajuda a afrontar la vellesa amb dignitat.