Un dels motius de l’actual crisi econòmica és l’endeutament, però no només el de les diferents administracions públiques sinó també el de les famílies que associen els béns materials amb un alt nivell de vida. Opino que el fet de lligar el benestar amb la cultura de la propietat és una idea simplista i equivocada.
Per una banda, la societat actual dóna massa importància a les aparences i les possessions fins al punt que ens empenyorem i gastem allò que no tenim per semblar el que no som. A més, el procés d’entrampar-se ha estat impulsat per la màniga ampla de les entitats financeres a l’hora de concedir-los crèdits. També crec que cal tenir en compte aspectes històrics i culturals que segurament han influenciat la dinàmica endeutadora, com ara el caràcter barroc i ostentós propi de l’Europa meridional i catòlica en contraposició amb l’austeritat protestant del nord del continent.
En conclusió, sóc del parer que, encara que a tots ens agrada viure bé, ho hem fet per damunt de les nostres possibilitats i que, per tant, hem d’adaptar el consum als ingressos, potenciar l’estalvi i, en tot cas, buscar el reconeixement social a través de l’acumulació de coneixements i saviesa, en lloc de fixar-nos en la façana exterior de les persones.