Comptador de visites
Hem dedicat la classe d’avui a treballar intensivament les preposicions (pàgines 439, 440, 441, 442, 443 i 444). Entre altres qüestions, per exemple, hem repassat la caiguda de les preposicions davant de la conjunció que.
Sobre aquest contingut, hem fet l’exercici 18 (pàgina 445), l’exercici 19 (pàgina 445), l’exercici 20 (pàgines 445 i 446) i l’exercici 21 (pàgina 446).
Com ja sabeu, el dimecres 22 de febrer heu d’entregar el resum del fragment de Lo crestià, de Francesc Eiximenis.
Com a eina de consulta, podeu emprar el Diccionari català-valencià-balear, però aquí teniu algunes pistes.
Per començar, tot i que les primeres accepcions del Diccionari català-valencià-balear i també els diccionaris normatius recullen que compare significa padrí, la forma estàndard corresponent a compare en aquest fragment de Lo crestià és company, tal com consta en la darrera accepció del Diccionari català-valencià-balear.
Pel que fa a la paraula acientar, no la trobareu al Diccionari català-valencià-balear però sí en qualsevol diccionari normatiu. Per tant, podeu emprar acientar mateix o formes sinònimes més usuals com informar o assabentar.
Per acabar, no confongueu aterrar amb aterrir. Res a veure. En aquest fragment de Lo crestià el mot aterrar significa humiliar.
Un cop treballats els pronoms febles, estem a punt per al test del dilluns 20 de febrer. Mentrestant, us proposo fer un simulacre que vosaltres mateixos podeu corregir i avaluar amb el model de correcció.
Avui estem de celebració perquè el bloc D’apunts ha rebut la visita número 1.000.
Personalment, us agraeixo que realment aprofiteu aquesta eina de suport a l’aprenentatge i que hi participeu activament. També us vull animar a expressar a través d’un comentari la vostra opinió sobre el bloc i, sobretot, a fer-hi propostes de millora.
Gràcies a tothom!
A la classe d’avui hem enllestit els exercicis de repàs sobre els pronoms febles.
També hem comentat algunes qüestions per millorar l’estilística (pàgina 263) i hem fet l’exercici 3 (pàgina 264) i l’exercici 4 (pàgines 264 i 265).
Actualment, molts pares i mares reclamen una ampliació del calendari i de l’horari escolar per tal de conciliar la vida laboral amb la familiar. Personalment no comparteixo aquesta idea, ja que no només hem de centrar-nos en la poca disponibilitat que molts pares tenen avui en dia sinó que també hem de pensar en el benestar dels infants.
En primer lloc, i des del meu punt de vista, el problema rau en el fet que moltes persones donen més prioritat a la feina que a la família, ja sigui per ambició professional, ja sigui per necessitat de viure o, alguns, sobreviure. Tanmateix, hauríem de tenir en compte les necessitats de les criatures. És obvi que no pot ser gaire profitós per a un nen o nena passar-se vuit o deu hores a l’escola perquè està comprovat que les últimes hores del dia el rendiment és menor. No obstant això, si realment els pares no poden atendre els fills en determinades hores poden optar per activitats extraescolars.
D’altra banda, crec fermament que molts pares confonen el rol de l’escola amb el de la família. Segons la meva opinió, ha de quedar clar que un centre educatiu no pot substituir la família i que la canalla hauria de passar més hores amb els pares que amb els mestres o professors. És evident que a l’escola s’ha d’educar, ensenyar valors i transmetre coneixements, però la família ha de ser conscient de quines són les seves responsabilitats i no perdre-les de vista amb excuses com el treball.
En definitiva, sóc del parer que l’horari escolar no s’hauria d’ampliar. Ans al contrari, s’hauria de trobar alguna solució per tal que els petits o adolescents passessin més hores amb els seus pares i trobessin en ells l’estima i l’ajuda que necessiten. Una proposta seria adaptar-nos als horaris europeus i fer la jornada intensiva, ja que està comprovat que d’aquesta manera tant el rendiment acadèmic com la producció en qualsevol lloc de treball són més elevats.
Avui hem començat els exercicis de repàs sobre els pronoms febles; concretament hem fet els exercicis 1 i 2. Per a la pròxima classe, la resta.
També hem continuat treballant la fonètica (pàgines 268 i 269), concretament alguns fenòmens com la geminació i l’emmudiment, sobre els quals hem fet l’exercici 5 (pàgina 270) i l’exercici 6 (pàgina 271).
Tal com hem quedat i després de treballar la sinonímia durant algunes setmanes, el dilluns 13 de febrer hi haurà un test. Tot i que no és que us hàgiu de passar el cap de setmana estudiant perquè el que poseu en joc en aquest test és el vostre bagatge lèxic, us proposo fer un simulacre. Un cop fet, vosaltres mateixos us el podeu corregir i avaluar amb el model de correcció.
A la classe d’avui hem enllestit la sinonímia amb un altre exercici de repàs, extret de Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda.
També hem treballat fort els pronoms febles amb l’exercici 19 (pàgines 324 i 325), l’exercici 20 (pàgines 325 i 326) i l’exercici 21 (pàgina 326).
Avui hem continuat treballant la fonètica (pàgina 149), concretament els contactes vocàlics. Sobre aquest fenomen de fonètica sintàctica hem fet l’exercici 11 (pàgina 153) i l’exercici 12 (pàgina 153).
També hem continuat amb els pronoms febles. Avui hem fet l’exercici 16 (pàgines 322 i 323), l’exercici 17 (pàgina 323) i l’exercici 18 (pàgina 324). Per a la pròxima classe, en què continuarem repassant aquest contingut, podeu fer l’exercici 19 (pàgines 324 i 325), l’exercici 20 (pàgines 325 i 326) i l’exercici 21 (pàgina 326).