“Fent i desfent aprèn l’aprenent”

Subscriu-te via RSS

  • Pronoms de complement directe i complement indirecte

    Escrit per l'1/3/2012 a les 14.36 h, a: Pronoms, Pronoms

    Passos
    Identificar Observar l’element que el distingeix Substituir
    davant verb darrere verb

    CD

    L’article o determinant:-  el, la, els les

    - aquell, aquella, aquells,

    aquelles

     

    sing.

    el (l’)

    la (l’)

     

    -lo (‘l)

    -la

     

    plural

    els

    les

    -los (‘ls)

    -les

    Sense article o un quantitatiu:- un, una, uns, unes…

    i altres determinants

     

     

    en (n’)

     

     

    -ne (‘n)

     

    Una frase sencera  

    equivalent a ‘això’ o ‘allò’

    - això, allò

                          ho

    CI

    Introduït per la preposició ‘a’ o ‘per a’ sing.

     

    li

     

    -li

    plural

     

    els

     

    -los (‘ls)

     

    Fixeu-vos en aquesta substitució de complements directes:

     

    compra pa:____compra’n_________                     volem el sou:_____el volem_

    compra el pa:___compra’l________                      volem la lluna:___la volem_

    compra els brioixos:__compra’ls___                    volem els diners_els volem_

    compra les coques:__compra-les____                 volem euros____en volem_

    compra això que t’he dit:_compra-ho__            volem que ens paguis: _ho volem

     

     

    I ara fixeu-vos en aquests complements indirectes:

     

     

    Digues això a la teva mare: Digues-li això             Telefona a la teva germana: Telefona-li

    Digues això al teu pare: Digues-li això                   Telefona al teu germà: telefona-li

    Digues això als teus germans: Digues-los això     Telefona als alumnes telefona’ls

    Digues això a les teves cosines: Digues-los això      Telefona a les xicotes telefona’ls

     

    El verb TELEFONAR sempre porta CI al darrere. Sabem que el CI només és substituïble per 2 pronoms: LI per al singular i ELS/-LOS per al plural. No fa distinció de gènere. Per això “telefona’ls” tant pot referir-se “als nois” com “a les noies”.

     

    És molt important que aneu fent pràctica dels pronoms. Teniu més informació i exercicis a l’itinerari de suficiència. Feu clic aquí per accedir-hi.

     

    Article complet

  • El guionet

    Escrit per el 21/2/2012 a les 15.44 h, a: Ortografia

     

    Ja sabem que la majoria dels mots compostos formats per dues arrels s’escriuen sense guionet (portaveu, migdia, bocamoll, escuradents, centpeus, filferro, sordmuda, rentaplats, etc.), però cal recordar els casos següents. Mireu-vos la taula amb els exemples:

    Mots amb guionet - Quan el primer element acaba en vocal i el segon element comença per r-, s- o -x

    Ex.: barba-roig

     

    - Els elements que es pronunciarien malament:

    Ex.: cap-roig

     

    - Quan el primer element acaba amb accent gràfic

    Ex.: mà-llarg

     

    - Els compostos repetitius i punts cardinals

    Ex.: poti-poti, sud-est

     

    - Hi ha casos especials en què cal escriure guionet: abans-d’ahir, adéu-siau, a corre-cuita, cul-de-sac. I ex-libris, en què ‘ex’ no és cap prefix.

     

    Mots sense guionet -Els prefixos

    (si el segon element comença per r- o s-, aquesta consonant no es duplica)

    Ex.: preromànic

     

    -Tots els compostos cultes

     Ex.: socioeconòmic

     

    Recordeu que els compostos cultes afegeixen una –o al primer formant i perden l’accent gràfic que portaven en principi.

     

    -Els compostos de mots catalans

    Ex.: vistiplau

     

    Mots escrits separats Són dos mots diferents (fan el plural en el primer element), units per una relació sintàctica.

     Ex.: hora punta, concurs oposició

     

     

    Podeu fer més pràctica clicant aquí.

    Article complet

  • Verbs: ser i estar

    Escrit per el 14/2/2012 a les 13.38 h, a: DUBTES DE L'ALUMNAT, Verbs, Verbs

    Davant dels dubtes que generen aquests dos verbs, aquí teniu un quadre que espero que sigui més entenedor:

     

    Característiques permanents
    Éssers animats Verb SER La Mireia és molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER El llibre és barat 

    La sopa és salada

    Característiques transitòries
    Éssers animats Verb ESTAR La Mireia està molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER 

    Verb ESTAR

    La porta és oberta 

    La porta està oberta

    (l’ús normatiu és ‘ser’ en aquests casos, però ara també hi admet ‘estar’)

    Indicacions de lloc
    Simple localització Verb SER El llibre és al calaix
    Permanència en un lloc (romandre) Verb ESTAR La Mireia s’està a Torelló

     

    Article complet

  • Quadre de conjugacions verbals

    Escrit per el 31/1/2012 a les 16.45 h, a: Verbs

     

     Conjugació Irregularitats
    Exemples
    PRIMERA CONJUGACIÓ

    •    La majoria dels verbs de la primera conjugació (acabats en  –AR) són regulars. Fan com ‘treballar’.

    •    Cal fixar-se en la pronúncia  dels verbs que acaben en –IAR: tenen la síl•laba tònica en penúltima posició: ESTUDIO, COPIO.

     

    •    Només fan excepció a aquesta irregularitat els verbs ‘anar’ i ‘estar’. -AR: vegeu el verb ‘treballar’

    SEGONA CONJUGACIÓ

     

    •    Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE.

    •    La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com ‘témer’.

     

    •    Altres particularitats d’alguns verbs de la segona conjugació:
    -    No hi ha cap infinitiu ni gerundi acabat en –GUER / -GUENT
    -    Hi ha participis d’alguns verbs de la segona que solem dir i escriure malament: cabut, emès, empès, estret, fos, inclòs, mòlt, percebut, post, pres, sabut, venut…

    •    Els verbs de la segona conjugació s’agrupen en dos grups d’irregularitats: 

    a)    Primer grup:verbs velars. Són els verbs que en la 1a. persona del present d’indicatiu acaben en –C : conèixer, aprendre…Aquests verbs transformen la –C en –G- en els temps següents: present i imperfet de subjuntiu (conegui, conegués), passat simple (conegueres) i algunes formes de l’imperatiu (conegui, coneguin…)

    En l’imperatiu d’aquests verbs cal aplicar el model següent: quan la segona persona del singular no conté la -g, (aprèn), tampoc porta -g la segona persona  del plural (apreneu). Si la tercera persona del singular hi posa -g (aprengui), aquesta -g apareixerà a la primera i tercera persona del plural (aprenguem, aprenguin):

                                          Aprèn————————Apreneu
    Aprengui———————Aprenguin  ——————————–Aprenguem

    b)    Segon grup: interferències entre la 2a. i la 3a. conjugació. Hi ha verbs que presenten interferències amb els verbs de la tercera conjugació. Els acabats en:

    -    cebre (concebre, percebre…)
    -    batre (combatre…)
    -    córrer (recórrer…)
    -    rompre (interrompre…)

    El problema en aquests verbs és que a vegades es conjuguen com si fossin de la tercera conjugació (acabats en –IR)

     

     

    -RE / -ER: vegeu el verb ‘témer’ 

    a) primer grup: verbs velars. Vegeu el verb ‘conèixer’

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    b) Segon grup: interferències entre la segona i tercera conjugació: vegeu el verb ‘‘interrompre’

     

    TERCERA CONJUGACIÓ

    •    La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són incoatius (afegeixen l’increment –eix en les tres persones del singular i la 3a. del plural del present d’indicatiu, de subjuntiu i d’imperatiu.)

     

    •    Hi ha verbs que accepten dues formes, la pura i la incoativa:  lluir, acudir, mentir, resumir, presumir…

     

     

     

    •    N’hi ha alguns que no són incoatius. Són els que s’anomenen purs:
    -    dormir, sentir, ajupir, bullir, escopir, collir… i tots els seus derivats.
    •    Dels derivats de –sentir, hi ha els verbs ‘assentir’ i ‘dissentir’ que són incoatius (jo assenteixo / jo dissenteixo).

    •    Exemple de verbs incoatius: corregir, servir, aplaudir, avorrir…Vegeu el verb ‘corregir’ 

     

    •Exemple de verb pur:
    Vegeu el verb ‘ajupir’

     

    Vegeu el verb ‘assentir

    Per fer exercicis de verbs de qualsevol conjugació cliqueu aquí

    Article complet

  • Dubtes sobre la dièresi

    Escrit per el 27/1/2012 a les 16.52 h, a: DUBTES DE L'ALUMNAT

    El signe gràfic de la dièresi assenyala la pronúncia adequada d’algunes combinacions de vocals.
    Per veure-ho més clar, us aconsello que us fixeu en la diferència  de pronúncia que hi ha entre els parells de paraules següents?

    suís / suïs                            beina / veïna                            feina / cafeïna
     
     

    •    Suís. Natural de Suïssa. (El seu amic és suís)
    •    Suïs. Segona persona singular del present de subjuntiu del verb ‘suar’. (No m’agrada que suïs tant al gimnàs)
    •    Veïna.  Que està situada a prop. (Tenim la veïna enfadada)
    •    Beina. Estoig de la fulla d’una espasa.  (Es va amagar la beina del punyal sota el braç)
    •    Feina. (No he anat a la feina)
    •    Cafeïna. (M’agraden les begudes sense cafeïna)

     

    Així, doncs, la dièresi pot assenyalar si un diftong es forma o no es forma (hiat).

    De totes maneres, cal tenir en compte els casos d’estalvi de la dièresi i convé no estalviar consultes al diccionari per anar fixant visualment la grafia dels mots, especialment en el cas de mots cultes:

    DIFTONG           HIAT
    heroic                 heroïcitat
    fluid                     fluïdesa
    laic                       laïcitat
    trapezoide        trapezoïdal

     

    No deixeu de repassar la teoria i la pràctica de l’itinerari d’aprenentatge de suficiència. Us serà molt útil. Feu clic aquí i practiqueu!

     

     

     

    Article complet

  • Remarques sobre els verbs…

    Escrit per el 17/1/2012 a les 17.24 h, a: DUBTES DE L'ALUMNAT, Verbs

    Aquí teniu algunes explicacions i exemples:

    L’ús del subjuntiu El mode subjuntiu expressa un desig o una possibilitat. En oracions subordinades (introduïdes per QUE) és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants. 

    “Cal que plogui”
    “Caldria que plogués”
    “M’agrada que plogui”
    “M’agradaria que plogués”
    “Vull que estiguis content”
    “Voldria que estiguessis content”

    Cal tenir en compte els verbs que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en -c (so velar [k]). Aquests verbs posaran una ‘gu‘ en una sèrie de temps i formes verbals (passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu i imperatiu) reforçat amb gu.

    aprendre – aprenc – aprengui -aprengués

    valer – valc- valgui -valgués

    caure – caic – caigui – caigués

    moure – moc – mogui – mogués 

    estar – estic – estigui -estigués

    dir – dic – digui – digués

    poder – puc – pugui -pogués

     

     Les combinacions en oracions condicionals En català disposem de dos tipus de construccions per a les oracions condicionals.

     
    • Les oracions que utilitzen el mode indicatiu per introduir la condició, suggereixen una situació més pròxima a la realitat:L’estructura és aquesta:

     
    [ si + present d'indicatiu] + [futur]
    “Si estudies així, aprovaràs”

     
    • Les oracions que introdueixen la condició amb el mode subjuntiu, accentuen el caràcter hipotètic propi de les oracions condicionals:

     
    L’estructura és aquesta:

     
    [ si + imperfet de subjuntiu] + [condicional]
    “Si estudiessis d’una altra manera, aprovaries”

     

    Quan s’utilitzen temps verbals compostos, la combinació és la següent:

     
    • [ si + pretèrit pluscuamperfet de subjuntiu] + [condicional compost]

    “Si haguessis estudiat, hauries aprovat”

     

     

     

     Verbs de la segona conjugació acabats en -cebre Com ‘concebre’ (i no: concebir)Es conjuguen com el verb ‘rebre’. Recordem que en el present apareix una ‘p’ quan després no hi ha vocal: 

    Concebo
    Conceps
    Concep
    Concebem
    Concebeu
    Conceben

     

    Article complet

  • Pronoms febles…

    Escrit per el 15/1/2012 a les 12.44 h, a: DUBTES DE L'ALUMNAT, Pronoms, Pronoms

    Per entendre una mica més els pronoms febles, us passo la substitució pronominal d’algunes frases que poden presentar  dubtes…

    La Maria va donar les gràcies als assistents  “les gràcies” és CD. Pronom = les 

    “als assistents” és CI. Pronom =els   

    La Maria els les va donar

     

    La secretària va enviar l’informe a la família     “l’informe” és CD. Pronom =el

    “a la familia” és CI. Pronom= li 

    Cas excepcional: el CD ha d’anar davant del CI, i a més LI es converteix en HI

     

    La secretària l’hi va enviar

     

    El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no _____________ puc fer sortir.

    (a) EL

    (b) L’HI

    (c) L’EN

    (d) LI

     

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:

    “El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no puc fer sortir el conill de la llodriguera”

    Ara sí que podem fer l’anàlisi:

    ….no puc fer sortir (el conill = CD= el) (de la llodriguera = CCLloc = en)

    El pronom del complement circunstancial de lloc és ‘en’ perquè va introduït per la preposició ‘de’.

    La resposta correcta és la (c): L’EN

     

    Els del magatzem esperen les cadires. ___________ aquesta tarda.

    (a)Porta’ls-hi

    (b) Porta-se-les

    (c) Porta’ls-les

    (d) Porta-les-hi

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:

    “Els del magatzem esperen les cadires. Porta les cadires als del magatzem aquesta tarda”

    Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….porta (les cadires = CD= les) (als del magatzem = CI = els). PORTA + els (CI) + les (CD)

    L’opció correcta és la (c): PORTA’LS-LES

     

    Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries  ____  breument?

    (a) resumir-els-hi

    (b)resumir-els-la

    (c) resumir-los-hi

    (d) resumir-los-la

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:

    “Aquests delegats no han pogut asistir a la conferencia. Podries resumir la conferencia als delegats breument?”

    Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….resumir (la conferència = CD= la) (als delegats= CI = els). RESUMIR + LOS (CI darrere el verb) + LA (CD)

    L’opció correcta és la (d): RESUMIR-LOS-LA

     

     

     

    Article complet

  • Exemple d’article d’opinió

    Escrit per el 12/1/2012 a les 21.54 h, a: Articles d'opinió: la cirurgia estètica

    La cirurgia estètica: qüestions de principis

     

    En la cirurgia estètica esdevenen tres factors importats, el físic, el psíquic i l’econòmic. Si preguntéssim: “Vostè modificaria alguna part del seu cos?”, la gran majoria respondrien que sí, fossin joves o vells.

    De fet, tothom té quelcom del seu cos que no li agrada i que voldria canviar. Més aviat  les persones solem ser inconformistes i exigents  amb nosaltres mateixos. Aquest esforç que dediquem per ser els més macos, per ser els millors, demostra que tenim una gran necessitat de ser reconeguts i acceptats per la societat. Això ens fa sentir més importants. Hi ha gent que s’obsessiona amb el seu físic i acaben tenint problemes psicològics. Tot i que nosaltres els veiem bé, ells no s’agraden tal com són. I és per això que recórrer a la cirurgia estètica els pot canviar la vida, donar-los estabilitat emocional, autoestima, i aparentment portar a ser més feliços.

    Però, no ens estem passant? Realment val la pena ser tan perfectes? Gastar-se tants diners? Penso que la cirurgia estètica hauria de servir només en aquells casos que veritablement  la persona tingués defectes físics greus, bé de naixement, per malaltia o accident. Alguns exemples serien: posar-se unes dents, un nas, reconstruir un pit, o inclús una cama, etc.

    Acceptar-se  un mateix  equival a  ser feliç. I hauríem de recordar que: “La bellesa no és el que es veu per fora, sinó el que hi ha dins nostre”.

    Leo

    Article complet

  • Exemple d’article d’opinió

    Escrit per el 12/1/2012 a les 16.59 h, a: Articles d'opinió: els oficis

    Els oficis tenen gènere?

     

    Tots els oficis poden ser desenvolupats per dones i per homes. No obstant això, hi ha oficis que es consideren que corresponen al sexe femení, així com d’altres al masculí, tot dependrà de la nostra cultura i educació rebuda, ja que són un gran referent en aquesta qüestió.

    En poques paraules, els oficis tenen sexe. Tanmateix, hi ha dones amb feines que són majoritàriament ocupades per homes, però, això sí, han d’estar més ben formades que els homes i els seus sous són inferiors.

    Per altra banda, es tendeix a desvaloritzar les feines de les dones  i és per aquest motiu que crec que hi ha menys homes amb feines majoritàriament ocupades per dones. La societat no ho accepta del tot.

    I encara més, fins i tot les carreres universitàries tenen sexe. Podem veure facultats on hi ha major nombre de dones matriculades que d’homes, per exemple a educació Infantil, així com a enginyeria hi ha major nombre d’homes matriculats que dones.

    Malgrat tot el que he exposat anteriorment i que la societat no ho valori de la mateixa manera, crec que el desenvolupament de qualsevol ofici depèn únicament i exclusivament de la vocació personal de cadascú i les seves competències, i no del gènere.

     

    Núria T.

    Article complet

  • Els adverbis acabats en -ment

    Escrit per el 10/1/2012 a les 16.30 h, a: DUBTES DE L'ALUMNAT

    Els adverbis en –ment es formen a partir del femení de l’adjectiu corresponent i, per tant, porten accent si aquest en porta:

      justa_____ justament
    ràpida____ ràpidament
      freqüent___freqüentment

    Quan es troben junts dos d’aquests adverbis, es repeteix dues vegades el –ment o se suprimeix el darrer (a diferencia del castellà, que suprimeix el primer). La solució de repetir el –ment és la més habitual.

    - Ho van resoldre ràpidament i tranquil·lament

    - Ho van resoldre ràpidament i tranquil·la

    (forma incorrecta: “Ho van resoldre ràpida i tranquil·lament”)

    Article complet