Activitat per a tot l’alumnat dels cursos de català del CNL d’Osona
Què us inspira aquesta cançó?
La cançó de Lluís Llach ens pot dir moltes coses diferents. Com que cadascun de nosaltres som diferents i tots tenim el nostre món particular, us animem a plasmar el que us inspira i us diu aquesta cançó en una fotografia.
Tots els alumnes, des dels dels nivells bàsics fins als dels nivells superiors, podeu enviar-nos una fotografia a activitats.osona@cpnl.cat, amb la indicació del vostre nom i cognoms, el curs i la localitat on feu el curs. Teniu temps fins a l’11 de maig.
Totes les fotos seran exposades al mur del facebook del CNL d’Osona i formaran part de l’acte de final de curs. La cloenda pot ser un calidoscopi de múltiples fotografies i múltiples creacions.
Aquí teniu la lletra i la música:
País petit
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! És així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! És així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
