Arxiu de la categoria ‘Nivell superior’

  • Algunes qüestions sobre les preposicions

    Escrit per l'11 de Maig del 2012 a les 14:44 a: Connectors, Preposicions

    ‘PER’ o ‘PER A’

     

    Davant de substantiu

    PER PER A
    Lloc, causa o motiu Finalitat, destinatari o beneficiari
    -    Han passat pel  camí del mig (lloc) 

    -    Han suspès el partit per  la pluja (causa)

    -          Han comprat nous ordinadors per a l’alumnat (destinataris o beneficiaris) 

    -          Van classificar-se per a les semifinals (finalitat)

     

    Davant d’infinitiu

    PER La proposta de J. Coromines estableix que davant d’infinitiu només cal fer servir ‘per’.

     

     

    CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

    En català, podem trobar les preposicions ‘en’ i ‘amb’ davant de grups nominals. Exemples correctes amb les preposicions ‘en’ i ‘amb’ davant de grups nominals: 

    Davant de grups nominals: EN / AMB

     

    La teoria estableix que aquestes preposicions ‘en’ i ‘amb’ canvien a ‘a’ i ‘de’ davant d’un infinitiu. 

    Davant d’infinitiu:  A / DE

    - Tenia interès en la feina
    - Els va amenaçar amb l’expulsió de classe
    - Has pensat en la teva sortida a Manlleu?
    - Es complaïen en els debats dels participants
    - N’hi ha prou amb la reconstrucció dels fets
    - La propietària coincideix en aquesta afirmació
    - Tenia interès a veure la feina
    - Els va amenaçar d’expulsar-los de classe
    - Has pensat a sortir cap a Manlleu?
    - Es complaïen a debatre entre tots els participants
    - N’hi ha prou de reconstruir els fets
    - La propietària coincideix a afirmar que va passar així.

     

     

     

    Les preposicions ‘a’, ‘amb’, ‘de’, ‘en’ se suprimeixen davant de la conjunció ‘que’: (cau la preposició) +QUE (conjunció)
     -          Des que es va crear el nou servei.. 

    -          Va esperar que finalitzés la reunió

    -          Estem acostumats que es queixin sempre

    -          Estaven parlant que vindrien per Pasqua

    Per a més informació feu clic aquí.

     

     

    Article complet

  • Errors freqüents

    Escrit per el 27 de Abril del 2012 a les 14:43 a: DUBTES DE L'ALUMNAT

    Aquí teniu un recull d’errors freqüents:

     

    -          Començar una frase amb “No obstant,”

     

    error correcció
    No obstant,  No obstant això,

     

    -          Utilitzar malament els pronoms: “Els hi agraeixo”

     

    error correcció
    Els hi agraeixo… Els agraeixo…

     

    -          No recordar el canvi i la caiguda de preposicions: “estava convençut de que…”  “posar en ridícul a la muller”

     

    error correcció
    Estava convençut de que… Estava convençut que…

    (la preposició cau davant la conjunció ‘que’)

    Posar en ridícul a la muller Posar en ridícul la muller

    (no hi ha preposició ‘a’ davant de complement  directe)

    En treball consistia en fer la feina… El treball consistia a fer…

    (la preposició ‘en’ o ‘amb’ dels verbs preposicionals canvia a ‘a’ o ‘de’ davant d’infinitiu)

     

    -          No recordar l’ortografia dels pronoms relatius: “un moment en que la senyora…”

    -           

    error correcció
    Un moment en que la senyora… Un moment en què la senyora / un moment en el qual la senyora…

     

    -          Fer ús de pleonasmes “…problemes dels quals hem sentit parlar-ne sovint…”

     

    error correcció
    Problemes dels quals hem sentir parlar-ne sovint. Problemes dels quals hem sentit parlar sovint

    A la frase original teníem un relatiu (dels quals) i un feble (-ne) per substituir un mateix complement  (‘dels problemes’). Cal treure’n un.

     

    -          Utilitzar l’infinitiu per començar frases d’informació, l’infinitiu d’introducció

     

    error correcció
    Només dir que demà… Només volem dir que demà… / Advertim que demà…

    Un ús no normatiu molt estès consisteix a començar frases d’informació amb infinitius del tipus: dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar, destacar, consignar, repetir, comentar, etc. Cal evitar-ho!

    També comentar que… Comentem també… / També voldria comentar que…

     

     

     

    Article complet

  • Tipus d’oracions subordinades

    Escrit per el 15 de Abril del 2012 a les 20:22 a: Oracions

    Fixeu-vos en el quadre següent. La frase subordinada ocupa un lloc determinat dins la frase principal. Si sabem vuere el lloc que ocupa, també sabrem de quin tipus és.  Les frases subordinades es subdivideixen en tres grans blocs:  SUBSTANTIVES, ADJECTIVES o ADVERBIALS

     

    Aquí tenim la frase subordinada subratllada Quin lloc ocupa la frase subordinada dins la frase principal? Tipus de frase que és
    Em va dir que el fuster vindria dissabte Em va dir (això / la veritat…) La frase subordinada ocupa el lloc d’un SUBSTANTIU i funciona com un sintagma nominal


     Subordinada SUBSTANTIVA completiva
    Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar Els camions (carregats / vells…)La frase subordinada ocupa el lloc d’un ADJECTIU i funciona com un sintagma adjectival.

     

    Subordinada ADJECTIVA de relatiu especificativa
    Li ho direm quan truqui per telèfon Li ho direm (demà / llavors..)La frase subordinada ocupa el lloc d’un ADVERBI de temps i funciona com un sintagma adverbial Subordinada ADVERBIAL temporal
    Farem la cursa atlètica on tu vulguis Farem la cursa atlètica (al pavelló / a la plaça…)La frase subordinada ocupa el lloc d’un sintagma adverbial o un complement circumstancial de lloc Subordinada ADVERBIAL locativa

    Trobareu la teoria i podreu fer més pràctica si cliqueu l’itinerari de suficiència.

    Article complet

  • Oracions compostes

    Escrit per el 22 de Març del a les 2012:13 a: Oracions

     

     

    Article complet

  • Funcions sintàctiques i categories gramaticals

    Escrit per el 22 de Març del a les 2012:12 a: DUBTES DE L'ALUMNAT

    Aquí teniu la resposta a alguns dels vostres dubtes…

    Què són les categories gramaticals? I les funcions sintàctiques?


    Categoria gramatical: es refereix a la classe de mots (adjectiu, nom, verb, conjunció, pronom…). És com si diguéssim l’etiqueta que porten els mots. És el seu nom genèric, per dir-ho d’alguna manera: - tranquil = adjectiu

    - la qual = pronom relatiu

    - que = pronom relatiu o bé conjunció

    - el = article o pronom feble

    - estudiava = verb

     

     

    Les funcions sintàctiques són una altra cosa. És la funció que fa cadascun dels mots dins la frase. Podríem dir que és l’ofici que tenen els mots en cada frase en concret. Però de funció no en tenen només els mots, sinó que també en tenen les frases subordinades (aquelles que depenen d’una altra frase principal). Els mots que no tenen funció (que no tenen ofici, per entendre’ns) són les conjuncions.

     

    La noia compra = Subjecte

    -  La noia de cabells rossos compra = complement del nom

    -  La noia compra cireres / La noia compra el que vol = Complement directe

    -  La noia compra cireres per al seu fill = Complement indirecte

    -  La noia està acostumada a comprar sola = Complement Preposicional

    -  La noia compra sempre / La noia compra quan vol = Complement circumstancial

    -  La noia es va quedar parada = Predicatiu

    -  La noia és la meva germana = Atribut

     

     

     

     

    Article complet

  • Fonètica sintàctica

    Escrit per el 15 de Març del a les 2012:16 a: Fonètica, General

     

    Primer de tot és molt important que fem la distinció entre sons sords i sons sonors. A partir d’aquí podem entendre alguns dels processos de fonètica sintàctica.

    Consulteu l’entrada d’aquest bloc dedicat a les consonants sonores.

    De moment, aquí teniu alguns processos de fonètica sintàctica (consonantisme)

    A final de síl·laba o a final de paraula els sons són sords. Però, qualsevol consonant seguida de consonant sonora es fa sonora:

     

     

    Aquí teniu una pàgina de lliçons i exercicis de fonètica i un esquema resum de fonètica sintàctica (consonantisme)

     

     

     

     

     

    Article complet

  • El complement preposicional

    Escrit per el 08 de Març del a les 2012:16 a: Pronoms, Pronoms

     El complement preposicional, o complement de règim verbal, és un complement que va introduït per una preposició. I aquesta preposició està determinada per verb. O sigui, és el verb el que necessita la preposició ‘a’, ‘amb’, ‘en’ o ‘de’:

    Verbs que necessiten la preposició ‘a’

    Verbs que necessiten la preposició ‘amb’

    Verbs que necessiten la preposició ‘en’

    Verbs que necessiten la preposició ‘de’

    Accedir a…

    Acostumar-se a…

    Dedicar-se a…

    Exposar-se a…

    Atrevir-se a…

    Contribuir a…

    Obligar a…

    Renunciar a…

    etc.

    Avenir-se amb…

    Conformar-se amb…

    Amenaçar amb…

    Comptar amb…

    Anar amb compte amb..

    Trobar-se amb…

    etc.

    Pensar en…

    Vacil·lar en…

    Complaure’s en…

    Entossudir-se en…

    Consistir en…

    Insistir en…

    Col·laborar en…

    Confiar en…

    Tenir interès en…

    etc.

    Parlar de…

    Oblidar-se de…

    Recordar-se de…

    Adonar-se de…

    Dubtar de…

    Riure’s de…

    Penedir-se de…

    Abstenir-se de…

    Queixar-se de…

    etc.

    Els pronoms febles que poden substituir aquests complements són dos: ‘en’ o ‘hi’. Tot depèn de la preposició. Quan el complement va introduït per les preposicions ‘a’, ‘amb’ o ‘en’ el pronom que utilitzarem és ‘hi‘. Quan el complement va introduït per ‘de’ el pronom que cal és ‘en‘.

     preposicions          a                              amb                     en               de
     pronom

    hi

    en

     

    S’ha acostumat a llevar-se d’hora—–S’hi ha acostumat

    Parla de l’assumpte–  En parla

    S’avé amb els amics————S’hi avé

    Pensa en la xicota—————Hi pensa

     

    Penseu a donar un cop d’ull a la teoria i exercicis de l‘itinerari de suficiència.

     

     

    Article complet

  • Pronoms de complement directe i complement indirecte

    Escrit per l'01 de Març del a les 2012:14 a: Pronoms, Pronoms

    Passos
    Identificar Observar l’element que el distingeix Substituir
    davant verb darrere verb

    CD

    L’article o determinant:-  el, la, els les

    - aquell, aquella, aquells,

    aquelles

     

    sing.

    el (l’)

    la (l’)

     

    -lo (‘l)

    -la

     

    plural

    els

    les

    -los (‘ls)

    -les

    Sense article o un quantitatiu:- un, una, uns, unes…

    i altres determinants

     

     

    en (n’)

     

     

    -ne (‘n)

     

    Una frase sencera  

    equivalent a ‘això’ o ‘allò’

    - això, allò

                          ho

    CI

    Introduït per la preposició ‘a’ o ‘per a’ sing.

     

    li

     

    -li

    plural

     

    els

     

    -los (‘ls)

     

    Fixeu-vos en aquesta substitució de complements directes:

     

    compra pa:____compra’n_________                     volem el sou:_____el volem_

    compra el pa:___compra’l________                      volem la lluna:___la volem_

    compra els brioixos:__compra’ls___                    volem els diners_els volem_

    compra les coques:__compra-les____                 volem euros____en volem_

    compra això que t’he dit:_compra-ho__            volem que ens paguis: _ho volem

     

     

    I ara fixeu-vos en aquests complements indirectes:

     

     

    Digues això a la teva mare: Digues-li això             Telefona a la teva germana: Telefona-li

    Digues això al teu pare: Digues-li això                   Telefona al teu germà: telefona-li

    Digues això als teus germans: Digues-los això     Telefona als alumnes telefona’ls

    Digues això a les teves cosines: Digues-los això      Telefona a les xicotes telefona’ls

     

    El verb TELEFONAR sempre porta CI al darrere. Sabem que el CI només és substituïble per 2 pronoms: LI per al singular i ELS/-LOS per al plural. No fa distinció de gènere. Per això “telefona’ls” tant pot referir-se “als nois” com “a les noies”.

     

    És molt important que aneu fent pràctica dels pronoms. Teniu més informació i exercicis a l’itinerari de suficiència. Feu clic aquí per accedir-hi.

     

    Article complet

  • El guionet

    Escrit per el 21 de Febrer del 2012 a les 15:44 a: Ortografia

     

    Ja sabem que la majoria dels mots compostos formats per dues arrels s’escriuen sense guionet (portaveu, migdia, bocamoll, escuradents, centpeus, filferro, sordmuda, rentaplats, etc.), però cal recordar els casos següents. Mireu-vos la taula amb els exemples:

    Mots amb guionet - Quan el primer element acaba en vocal i el segon element comença per r-, s- o -x

    Ex.: barba-roig

     

    - Els elements que es pronunciarien malament:

    Ex.: cap-roig

     

    - Quan el primer element acaba amb accent gràfic

    Ex.: mà-llarg

     

    - Els compostos repetitius i punts cardinals

    Ex.: poti-poti, sud-est

     

    - Hi ha casos especials en què cal escriure guionet: abans-d’ahir, adéu-siau, a corre-cuita, cul-de-sac. I ex-libris, en què ‘ex’ no és cap prefix.

     

    Mots sense guionet -Els prefixos

    (si el segon element comença per r- o s-, aquesta consonant no es duplica)

    Ex.: preromànic

     

    -Tots els compostos cultes

     Ex.: socioeconòmic

     

    Recordeu que els compostos cultes afegeixen una –o al primer formant i perden l’accent gràfic que portaven en principi.

     

    -Els compostos de mots catalans

    Ex.: vistiplau

     

    Mots escrits separats Són dos mots diferents (fan el plural en el primer element), units per una relació sintàctica.

     Ex.: hora punta, concurs oposició

     

     

    Podeu fer més pràctica clicant aquí.

    Article complet

  • Verbs: ser i estar

    Escrit per el 14 de Febrer del 2012 a les 13:38 a: DUBTES DE L'ALUMNAT, Verbs, Verbs

    Davant dels dubtes que generen aquests dos verbs, aquí teniu un quadre que espero que sigui més entenedor:

     

    Característiques permanents
    Éssers animats Verb SER La Mireia és molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER El llibre és barat 

    La sopa és salada

    Característiques transitòries
    Éssers animats Verb ESTAR La Mireia està molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER 

    Verb ESTAR

    La porta és oberta 

    La porta està oberta

    (l’ús normatiu és ‘ser’ en aquests casos, però ara també hi admet ‘estar’)

    Indicacions de lloc
    Simple localització Verb SER El llibre és al calaix
    Permanència en un lloc (romandre) Verb ESTAR La Mireia s’està a Torelló

     

    Article complet