Arxiu de la categoria ‘Nivell de suficiència’

  • Algunes qüestions sobre les preposicions

    Escrit per l'11 de Maig del 2012 a les 14:44 a: Connectors, Preposicions

    ‘PER’ o ‘PER A’

     

    Davant de substantiu

    PER PER A
    Lloc, causa o motiu Finalitat, destinatari o beneficiari
    -    Han passat pel  camí del mig (lloc) 

    -    Han suspès el partit per  la pluja (causa)

    -          Han comprat nous ordinadors per a l’alumnat (destinataris o beneficiaris) 

    -          Van classificar-se per a les semifinals (finalitat)

     

    Davant d’infinitiu

    PER La proposta de J. Coromines estableix que davant d’infinitiu només cal fer servir ‘per’.

     

     

    CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

    En català, podem trobar les preposicions ‘en’ i ‘amb’ davant de grups nominals. Exemples correctes amb les preposicions ‘en’ i ‘amb’ davant de grups nominals: 

    Davant de grups nominals: EN / AMB

     

    La teoria estableix que aquestes preposicions ‘en’ i ‘amb’ canvien a ‘a’ i ‘de’ davant d’un infinitiu. 

    Davant d’infinitiu:  A / DE

    - Tenia interès en la feina
    - Els va amenaçar amb l’expulsió de classe
    - Has pensat en la teva sortida a Manlleu?
    - Es complaïen en els debats dels participants
    - N’hi ha prou amb la reconstrucció dels fets
    - La propietària coincideix en aquesta afirmació
    - Tenia interès a veure la feina
    - Els va amenaçar d’expulsar-los de classe
    - Has pensat a sortir cap a Manlleu?
    - Es complaïen a debatre entre tots els participants
    - N’hi ha prou de reconstruir els fets
    - La propietària coincideix a afirmar que va passar així.

     

     

     

    Les preposicions ‘a’, ‘amb’, ‘de’, ‘en’ se suprimeixen davant de la conjunció ‘que’: (cau la preposició) +QUE (conjunció)
     -          Des que es va crear el nou servei.. 

    -          Va esperar que finalitzés la reunió

    -          Estem acostumats que es queixin sempre

    -          Estaven parlant que vindrien per Pasqua

    Per a més informació feu clic aquí.

     

     

    Article complet

  • Comprensió oral: l’educació dels fills

    Escrit per el 27 de Març del a les 2012:13 a: Comprensions orals

    L’educació dels fills a debat

    Per tal de documentar-vos sobre l’educació dels fills, escolteu primer amb atenció un fragment del programa radiofònic Tal dia farà un any, de Catalunya Ràdio, presentat per Núria Ribó. Després responeu les preguntes que teniu a continuació, que us ajudaran a comprendre millor el text i a extreure’n informació útil per a les altres activitats posteriors.

    Per escoltar el programa feu clic aquí.

    1 Segons els experts, la manca d’autoritat familiar és un dels motius pels quals molts joves actuen amb violència.  VERITAT / FALS
    2 L’èxit del programa Supernanny demostra que hi ha molts pares preocupats pel comportament dels seus fills i interessats a solucionar-lo. VERITAT / FALS
    3 Què vol dir que educar no és una recepta de cuina? 1. Que s’han de tenir en compte situacions personals molt diferents.

     

    2. Que no sempre s’obtenen els mateixos resultats.

     

    4 Segons els psicòlegs, hi ha tres factors que determinen l’èxit de l’educació. Quins? 1. 

    2.

     

    3.

     

    5 La conciliació laboral i familiar afavoreix l’educació dels fills. VERITAT / FALS
    6 Els anomenats nens de la clau o nens caragol són nens autosuficients que no necessiten tant la protecció dels pares. VERITAT / FALS
    7 A partir de la Supernanny s’han fet populars unes normes d’educació. Quines? 1. Posar límits i aprendre a dir no. 

    2. Fer respectar unes normes i imposar uns horaris.

     

    3. Mirar el nen amb els ulls ben oberts.

     

    4. Deixar el nen sol perquè reflexioni.

     

    Article complet

  • Treballem els textos argumentatius

    Escrit per el 26 de Març del a les 2012:13 a: Textos argumentatius

    Llegeix els dos articles que hi ha a continuació i contesta les preguntes de sota:

    Ni premis ni càstigs

     

    Ja he dit alguna vegada que no crec que els càstigs (“No aniràs a la piscina”, “Set minuts al racó de pensar”…) tinguin cap mena de paper en l’educació de les criatures. Tampoc no em sembla que els premis siguin una bona eina educativa.

     

    Si he de triar, per descomptat, val més un premi que un càstig. Però molts cops costa distingir-los. ¿“Si reculls les joguines anirem al parc” o “Si treus bones notes et compraré la bici” no són el mateix que “Si no reculls no anirem al parc” i “Si suspens et quedaràs sense bici”? Els premis són innecessaris (es pot educar perfectament sense premis) i desvirtuen el caràcter de les relacions familiars. Tenen un aire d’“estímul a la productivitat” que sembla més proper a l’àmbit empresarial que no al domèstic (si a l’empresa funcionen els premis, no ho sé).

     

    Però,sobretot,els premis amenacen la mateixa qualitat moral de la conducta humana. La Marta ha fet els deures perquè sap que és el seu deure,  ha tret bones notes perquè li agrada aprendre, ha ajudat el seu pare a rentar els plats perquè sap que els plats s’han de rentar i que a casa tothom ha d’ajudar. Se sent orgullosa d’ella mateixa, sap que és bona, sap que és capaç de fer les coses bé. Si hi ha hagut, però, la promesa d’un premi, per què ha fet la Marta tot això?¿Ha estudiat perquè li agrada saber o perquè volia la consola? ¿Ha rentat perquè volia ajudar o per menjar-se un pastís? ¿És realment bona o només és interessada? Comença a dubtar de les seves mateixes motivacions i, encara pitjor, comença a pensar que els seus pares no es fien d’ella. “Jo no em portaria bé si no és perquè vull joguines, i els meus pares ho saben”. També la qualitat moral del premi queda rebaixada. Si el premi és un gelat,una llaminadura, veure la tele… ¿estic dient que la llaminadura és l’aliment més sa i la tele el més adequat per a un nen? Si el premi és un llibre, anar al parc o jugar amb els amics, ¿estic dient que els nens dolents no han de llegir llibres, no han de fer exercici físic i no han de tenir amics?

     

    ¿De veritat pensa algú que no llegir i no jugar amb altres nens farà que els seus fills siguin millors persones? I sobretot,si jo li compro el llibre o la porto a la platja perquè l’estimo, si ho faig de manera desinteressada, per què he d’ocultar que sóc un bon pare i pretendre que només ho faig perquè ha endreçat l’habitació? Em sentiria ridícul dient “com que has fet els deures, anirem d ’excursió”, quan puc dir la pura veritat: “Anirem d’excursió, ja veuràs que ens ho passarem bé”.En tot cas, si el problema és la falta de temps: “Fes ara els deures, que hem d’anar d’excursió”. Millor encara, afegim-hi: “Jo t’ajudo”.

     

    Carlos González, Ni premis, ni càstigs, Ara criatures, 10/03/2012 (text adaptat)

    _____________________________________________________________________

     

     

    Pedagogia i placebo

     

    Com tothom sap, un placebo és un fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu. Doncs bé, vull parlar avui de la pedagogia placebo. No vull dir que la pedagogia sigui un placebo (encara que n’hi ha que ho defensen), sinó que vull parlar d’una escola que pretén millorar els resultats acadèmics dels seus alumnes administrant-los placebos, cosa que, si té èxit, no deixa de ser inquietant per al futur dels pedagogs.

     

    Segons informava la periodista Maia Szalavitz l’1 de març al Time, la Hagen Road Elementary School de Boynton Beach, a Florida, subministrarà als alumnes un menjar especial que presenta com un “aliment cerebral” i els assegura que això els ajudarà a aprendre amb més facilitat. En realitat, es tracta d’una barreta de cereals que porta de manera molt visible aquest advertiment: “El consum d’aquest producte millora l’escriptura”.

     

    Els pares n’han estat informats i són còmplices de tot plegat. Els mestres creuen que de la mateixa manera que a la medicina els placebos tenen efectes terapèutics ben contrastats, a l’escola podrien reforçar la instrucció. Afegeixen, que, si més no, l’experiència contribuirà a fer que tots els nens tinguin un esmorzar sa, cosa que, com se sap, és imprescindible per aprofitar el temps escolar. No són pocs els escolars que s’alimenten deficientment al matí. Confien, a més a més, que el placebo incrementi la seva confiança i que disminueixi la seva ansietat i, per tant, que també per aquesta via els ajudi a obtenir uns resultats més bons.

     

    Gregorio Luri, Pedagogia i placebo, Ara criatures, 10/03/2012 (text adaptat)

    ____________________________________________________________________

     

    Respon:

     

    a.     De quina manera s’introdueix cada article?

    b.     Fes un esquema del segon article. Et pots fixar en aquest esquema mostra del primer article.

     

    Introducció: (opinió directa) Ni premis ni càstigs són una bona eina educativa.
     
     1r argument:
    -         Costa distingir un premi d’un càstig. Comparació amb exemples.
     2n argument:
    -         Els premis amenacen la qualitat moral.
    Per què fan les coses?
    1. Pel premi?
    2. Per la por del càstig?
    3. Pel que comporta fer aquella acció?
     Conclusió:
    (a partir de preguntes retòriques)
    -         Posició dels pares: el millor és dir la veritat i no plantejar totes les activitats pensant en els premis i els càstigs.

     

    c.     Ara, fes un text argumentatiu en què et mostres a favor o en contra d’un dels dos articles.

     

     

    Article complet

  • El complement preposicional

    Escrit per el 08 de Març del a les 2012:16 a: Pronoms, Pronoms

     El complement preposicional, o complement de règim verbal, és un complement que va introduït per una preposició. I aquesta preposició està determinada per verb. O sigui, és el verb el que necessita la preposició ‘a’, ‘amb’, ‘en’ o ‘de’:

    Verbs que necessiten la preposició ‘a’

    Verbs que necessiten la preposició ‘amb’

    Verbs que necessiten la preposició ‘en’

    Verbs que necessiten la preposició ‘de’

    Accedir a…

    Acostumar-se a…

    Dedicar-se a…

    Exposar-se a…

    Atrevir-se a…

    Contribuir a…

    Obligar a…

    Renunciar a…

    etc.

    Avenir-se amb…

    Conformar-se amb…

    Amenaçar amb…

    Comptar amb…

    Anar amb compte amb..

    Trobar-se amb…

    etc.

    Pensar en…

    Vacil·lar en…

    Complaure’s en…

    Entossudir-se en…

    Consistir en…

    Insistir en…

    Col·laborar en…

    Confiar en…

    Tenir interès en…

    etc.

    Parlar de…

    Oblidar-se de…

    Recordar-se de…

    Adonar-se de…

    Dubtar de…

    Riure’s de…

    Penedir-se de…

    Abstenir-se de…

    Queixar-se de…

    etc.

    Els pronoms febles que poden substituir aquests complements són dos: ‘en’ o ‘hi’. Tot depèn de la preposició. Quan el complement va introduït per les preposicions ‘a’, ‘amb’ o ‘en’ el pronom que utilitzarem és ‘hi‘. Quan el complement va introduït per ‘de’ el pronom que cal és ‘en‘.

     preposicions          a                              amb                     en               de
     pronom

    hi

    en

     

    S’ha acostumat a llevar-se d’hora—–S’hi ha acostumat

    Parla de l’assumpte–  En parla

    S’avé amb els amics————S’hi avé

    Pensa en la xicota—————Hi pensa

     

    Penseu a donar un cop d’ull a la teoria i exercicis de l‘itinerari de suficiència.

     

     

    Article complet

  • Pronoms de complement directe i complement indirecte

    Escrit per l'01 de Març del a les 2012:14 a: Pronoms, Pronoms

    Passos
    Identificar Observar l’element que el distingeix Substituir
    davant verb darrere verb

    CD

    L’article o determinant:-  el, la, els les

    - aquell, aquella, aquells,

    aquelles

     

    sing.

    el (l’)

    la (l’)

     

    -lo (‘l)

    -la

     

    plural

    els

    les

    -los (‘ls)

    -les

    Sense article o un quantitatiu:- un, una, uns, unes…

    i altres determinants

     

     

    en (n’)

     

     

    -ne (‘n)

     

    Una frase sencera  

    equivalent a ‘això’ o ‘allò’

    - això, allò

                          ho

    CI

    Introduït per la preposició ‘a’ o ‘per a’ sing.

     

    li

     

    -li

    plural

     

    els

     

    -los (‘ls)

     

    Fixeu-vos en aquesta substitució de complements directes:

     

    compra pa:____compra’n_________                     volem el sou:_____el volem_

    compra el pa:___compra’l________                      volem la lluna:___la volem_

    compra els brioixos:__compra’ls___                    volem els diners_els volem_

    compra les coques:__compra-les____                 volem euros____en volem_

    compra això que t’he dit:_compra-ho__            volem que ens paguis: _ho volem

     

     

    I ara fixeu-vos en aquests complements indirectes:

     

     

    Digues això a la teva mare: Digues-li això             Telefona a la teva germana: Telefona-li

    Digues això al teu pare: Digues-li això                   Telefona al teu germà: telefona-li

    Digues això als teus germans: Digues-los això     Telefona als alumnes telefona’ls

    Digues això a les teves cosines: Digues-los això      Telefona a les xicotes telefona’ls

     

    El verb TELEFONAR sempre porta CI al darrere. Sabem que el CI només és substituïble per 2 pronoms: LI per al singular i ELS/-LOS per al plural. No fa distinció de gènere. Per això “telefona’ls” tant pot referir-se “als nois” com “a les noies”.

     

    És molt important que aneu fent pràctica dels pronoms. Teniu més informació i exercicis a l’itinerari de suficiència. Feu clic aquí per accedir-hi.

     

    Article complet

  • Verbs: ser i estar

    Escrit per el 14 de Febrer del 2012 a les 13:38 a: DUBTES DE L'ALUMNAT, Verbs, Verbs

    Davant dels dubtes que generen aquests dos verbs, aquí teniu un quadre que espero que sigui més entenedor:

     

    Característiques permanents
    Éssers animats Verb SER La Mireia és molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER El llibre és barat 

    La sopa és salada

    Característiques transitòries
    Éssers animats Verb ESTAR La Mireia està molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER 

    Verb ESTAR

    La porta és oberta 

    La porta està oberta

    (l’ús normatiu és ‘ser’ en aquests casos, però ara també hi admet ‘estar’)

    Indicacions de lloc
    Simple localització Verb SER El llibre és al calaix
    Permanència en un lloc (romandre) Verb ESTAR La Mireia s’està a Torelló

     

    Article complet

  • Quadre de conjugacions verbals

    Escrit per el 31 de Gener del 2012 a les 16:45 a: Verbs

     

     Conjugació Irregularitats
    Exemples
    PRIMERA CONJUGACIÓ

    •    La majoria dels verbs de la primera conjugació (acabats en  –AR) són regulars. Fan com ‘treballar’.

    •    Cal fixar-se en la pronúncia  dels verbs que acaben en –IAR: tenen la síl•laba tònica en penúltima posició: ESTUDIO, COPIO.

     

    •    Només fan excepció a aquesta irregularitat els verbs ‘anar’ i ‘estar’. -AR: vegeu el verb ‘treballar’

    SEGONA CONJUGACIÓ

     

    •    Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE.

    •    La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com ‘témer’.

     

    •    Altres particularitats d’alguns verbs de la segona conjugació:
    -    No hi ha cap infinitiu ni gerundi acabat en –GUER / -GUENT
    -    Hi ha participis d’alguns verbs de la segona que solem dir i escriure malament: cabut, emès, empès, estret, fos, inclòs, mòlt, percebut, post, pres, sabut, venut…

    •    Els verbs de la segona conjugació s’agrupen en dos grups d’irregularitats: 

    a)    Primer grup:verbs velars. Són els verbs que en la 1a. persona del present d’indicatiu acaben en –C : conèixer, aprendre…Aquests verbs transformen la –C en –G- en els temps següents: present i imperfet de subjuntiu (conegui, conegués), passat simple (conegueres) i algunes formes de l’imperatiu (conegui, coneguin…)

    En l’imperatiu d’aquests verbs cal aplicar el model següent: quan la segona persona del singular no conté la -g, (aprèn), tampoc porta -g la segona persona  del plural (apreneu). Si la tercera persona del singular hi posa -g (aprengui), aquesta -g apareixerà a la primera i tercera persona del plural (aprenguem, aprenguin):

                                          Aprèn————————Apreneu
    Aprengui———————Aprenguin  ——————————–Aprenguem

    b)    Segon grup: interferències entre la 2a. i la 3a. conjugació. Hi ha verbs que presenten interferències amb els verbs de la tercera conjugació. Els acabats en:

    -    cebre (concebre, percebre…)
    -    batre (combatre…)
    -    córrer (recórrer…)
    -    rompre (interrompre…)

    El problema en aquests verbs és que a vegades es conjuguen com si fossin de la tercera conjugació (acabats en –IR)

     

     

    -RE / -ER: vegeu el verb ‘témer’ 

    a) primer grup: verbs velars. Vegeu el verb ‘conèixer’

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    b) Segon grup: interferències entre la segona i tercera conjugació: vegeu el verb ‘‘interrompre’

     

    TERCERA CONJUGACIÓ

    •    La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són incoatius (afegeixen l’increment –eix en les tres persones del singular i la 3a. del plural del present d’indicatiu, de subjuntiu i d’imperatiu.)

     

    •    Hi ha verbs que accepten dues formes, la pura i la incoativa:  lluir, acudir, mentir, resumir, presumir…

     

     

     

    •    N’hi ha alguns que no són incoatius. Són els que s’anomenen purs:
    -    dormir, sentir, ajupir, bullir, escopir, collir… i tots els seus derivats.
    •    Dels derivats de –sentir, hi ha els verbs ‘assentir’ i ‘dissentir’ que són incoatius (jo assenteixo / jo dissenteixo).

    •    Exemple de verbs incoatius: corregir, servir, aplaudir, avorrir…Vegeu el verb ‘corregir’ 

     

    •Exemple de verb pur:
    Vegeu el verb ‘ajupir’

     

    Vegeu el verb ‘assentir

    Per fer exercicis de verbs de qualsevol conjugació cliqueu aquí

    Article complet

  • Remarques sobre els verbs…

    Escrit per el 17 de Gener del 2012 a les 17:24 a: DUBTES DE L'ALUMNAT, Verbs

    Aquí teniu algunes explicacions i exemples:

    L’ús del subjuntiu El mode subjuntiu expressa un desig o una possibilitat. En oracions subordinades (introduïdes per QUE) és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants. 

    “Cal que plogui”
    “Caldria que plogués”
    “M’agrada que plogui”
    “M’agradaria que plogués”
    “Vull que estiguis content”
    “Voldria que estiguessis content”

    Cal tenir en compte els verbs que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en -c (so velar [k]). Aquests verbs posaran una ‘gu‘ en una sèrie de temps i formes verbals (passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu i imperatiu) reforçat amb gu.

    aprendre – aprenc – aprengui -aprengués

    valer – valc- valgui -valgués

    caure – caic – caigui – caigués

    moure – moc – mogui – mogués 

    estar – estic – estigui -estigués

    dir – dic – digui – digués

    poder – puc – pugui -pogués

     

     Les combinacions en oracions condicionals En català disposem de dos tipus de construccions per a les oracions condicionals.

     
    • Les oracions que utilitzen el mode indicatiu per introduir la condició, suggereixen una situació més pròxima a la realitat:L’estructura és aquesta:

     
    [ si + present d'indicatiu] + [futur]
    “Si estudies així, aprovaràs”

     
    • Les oracions que introdueixen la condició amb el mode subjuntiu, accentuen el caràcter hipotètic propi de les oracions condicionals:

     
    L’estructura és aquesta:

     
    [ si + imperfet de subjuntiu] + [condicional]
    “Si estudiessis d’una altra manera, aprovaries”

     

    Quan s’utilitzen temps verbals compostos, la combinació és la següent:

     
    • [ si + pretèrit pluscuamperfet de subjuntiu] + [condicional compost]

    “Si haguessis estudiat, hauries aprovat”

     

     

     

     Verbs de la segona conjugació acabats en -cebre Com ‘concebre’ (i no: concebir)Es conjuguen com el verb ‘rebre’. Recordem que en el present apareix una ‘p’ quan després no hi ha vocal: 

    Concebo
    Conceps
    Concep
    Concebem
    Concebeu
    Conceben

     

    Article complet

  • Pronoms febles…

    Escrit per el 15 de Gener del 2012 a les 12:44 a: DUBTES DE L'ALUMNAT, Pronoms, Pronoms

    Per entendre una mica més els pronoms febles, us passo la substitució pronominal d’algunes frases que poden presentar  dubtes…

    La Maria va donar les gràcies als assistents  “les gràcies” és CD. Pronom = les 

    “als assistents” és CI. Pronom =els   

    La Maria els les va donar

     

    La secretària va enviar l’informe a la família     “l’informe” és CD. Pronom =el

    “a la familia” és CI. Pronom= li 

    Cas excepcional: el CD ha d’anar davant del CI, i a més LI es converteix en HI

     

    La secretària l’hi va enviar

     

    El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no _____________ puc fer sortir.

    (a) EL

    (b) L’HI

    (c) L’EN

    (d) LI

     

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:

    “El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no puc fer sortir el conill de la llodriguera”

    Ara sí que podem fer l’anàlisi:

    ….no puc fer sortir (el conill = CD= el) (de la llodriguera = CCLloc = en)

    El pronom del complement circunstancial de lloc és ‘en’ perquè va introduït per la preposició ‘de’.

    La resposta correcta és la (c): L’EN

     

    Els del magatzem esperen les cadires. ___________ aquesta tarda.

    (a)Porta’ls-hi

    (b) Porta-se-les

    (c) Porta’ls-les

    (d) Porta-les-hi

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:

    “Els del magatzem esperen les cadires. Porta les cadires als del magatzem aquesta tarda”

    Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….porta (les cadires = CD= les) (als del magatzem = CI = els). PORTA + els (CI) + les (CD)

    L’opció correcta és la (c): PORTA’LS-LES

     

    Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries  ____  breument?

    (a) resumir-els-hi

    (b)resumir-els-la

    (c) resumir-los-hi

    (d) resumir-los-la

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:

    “Aquests delegats no han pogut asistir a la conferencia. Podries resumir la conferencia als delegats breument?”

    Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….resumir (la conferència = CD= la) (als delegats= CI = els). RESUMIR + LOS (CI darrere el verb) + LA (CD)

    L’opció correcta és la (d): RESUMIR-LOS-LA

     

     

     

    Article complet

  • Puntuació: la coma

    Escrit per el 02 de Desembre del 2011 a les 12:13 a: Puntuació, Puntuació

     

    La coma representa una pausa breu. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i en deixa un abans del mot que la segueix.

     

    LA COMA
    Separa mots, expressions i frases d’una mateixa enumeració, però no s’hi posa quan ja hi ha les conjuncions i, ni o o La Comissió Permanent va estudiar el projecte, el Ple el va aprovar i els ciutadans el van complir.
    Separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi la conjunció i: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué…
    Separa els vocatius Xavier, ha vingut el senyor Puig a recollir l’expedient i m’ha dit que…
    Marca inversions de l’ordre lògic de la frase. L’ordre lògic de les frases és: subjecte, complement del nom, verb i complements verbals El passat dia 23 d’agost, van aparèixer les normes.
    A les oracions amb els verbs elidits es posa una coma al lloc del verb: Els caps eren a la reunió i els col·laboradors, a la sala d’espera.
    Quan es repeteix per mitjà d’un pronom un element que ja és a la frase, se separa amb una coma La carta, la té el director.
    Les frases relatives explicatives, és a dir, aquelles que expliquen alguna cosa sobre l’antecedent, però no restringeixen el seu significat, se separen amb comes. Els funcionaris, que treballen al primer pis, no van sentir res
    Es fa servir davant de conjuncions adversatives i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s’acostuma a fer una pausa. Van preparar el pla, però no el van aprovar. No obstant això, pensen continuar treballant.

     

    C O M P T E!

    Una coma no pot separar mai el subjecte (S) i el verb (V)

    NO: La dependenta (S), ha tornat (V) bé el canvi   :  La dependenta ha tornat bé el canvi

    NO: El servei d’aquest restaurant (S) , és (V) bo   Sí: El servei d’aquest restaurant és bo

     

     

     

    Podeu trobar més explicacions, més teoria i exercicis al manual Els signes de puntuació de la UPC.

    I també podeu consultar el servei lingüístic de la UOC

     

     

     

    Article complet