Llegeix els dos articles que hi ha a continuació i contesta les preguntes de sota:
Ni premis ni càstigs
Ja he dit alguna vegada que no crec que els càstigs (“No aniràs a la piscina”, “Set minuts al racó de pensar”…) tinguin cap mena de paper en l’educació de les criatures. Tampoc no em sembla que els premis siguin una bona eina educativa.
Si he de triar, per descomptat, val més un premi que un càstig. Però molts cops costa distingir-los. ¿“Si reculls les joguines anirem al parc” o “Si treus bones notes et compraré la bici” no són el mateix que “Si no reculls no anirem al parc” i “Si suspens et quedaràs sense bici”? Els premis són innecessaris (es pot educar perfectament sense premis) i desvirtuen el caràcter de les relacions familiars. Tenen un aire d’“estímul a la productivitat” que sembla més proper a l’àmbit empresarial que no al domèstic (si a l’empresa funcionen els premis, no ho sé).
Però,sobretot,els premis amenacen la mateixa qualitat moral de la conducta humana. La Marta ha fet els deures perquè sap que és el seu deure, ha tret bones notes perquè li agrada aprendre, ha ajudat el seu pare a rentar els plats perquè sap que els plats s’han de rentar i que a casa tothom ha d’ajudar. Se sent orgullosa d’ella mateixa, sap que és bona, sap que és capaç de fer les coses bé. Si hi ha hagut, però, la promesa d’un premi, per què ha fet la Marta tot això?¿Ha estudiat perquè li agrada saber o perquè volia la consola? ¿Ha rentat perquè volia ajudar o per menjar-se un pastís? ¿És realment bona o només és interessada? Comença a dubtar de les seves mateixes motivacions i, encara pitjor, comença a pensar que els seus pares no es fien d’ella. “Jo no em portaria bé si no és perquè vull joguines, i els meus pares ho saben”. També la qualitat moral del premi queda rebaixada. Si el premi és un gelat,una llaminadura, veure la tele… ¿estic dient que la llaminadura és l’aliment més sa i la tele el més adequat per a un nen? Si el premi és un llibre, anar al parc o jugar amb els amics, ¿estic dient que els nens dolents no han de llegir llibres, no han de fer exercici físic i no han de tenir amics?
¿De veritat pensa algú que no llegir i no jugar amb altres nens farà que els seus fills siguin millors persones? I sobretot,si jo li compro el llibre o la porto a la platja perquè l’estimo, si ho faig de manera desinteressada, per què he d’ocultar que sóc un bon pare i pretendre que només ho faig perquè ha endreçat l’habitació? Em sentiria ridícul dient “com que has fet els deures, anirem d ’excursió”, quan puc dir la pura veritat: “Anirem d’excursió, ja veuràs que ens ho passarem bé”.En tot cas, si el problema és la falta de temps: “Fes ara els deures, que hem d’anar d’excursió”. Millor encara, afegim-hi: “Jo t’ajudo”.
Carlos González, Ni premis, ni càstigs, Ara criatures, 10/03/2012 (text adaptat)
_____________________________________________________________________
Pedagogia i placebo
Com tothom sap, un placebo és un fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu. Doncs bé, vull parlar avui de la pedagogia placebo. No vull dir que la pedagogia sigui un placebo (encara que n’hi ha que ho defensen), sinó que vull parlar d’una escola que pretén millorar els resultats acadèmics dels seus alumnes administrant-los placebos, cosa que, si té èxit, no deixa de ser inquietant per al futur dels pedagogs.
Segons informava la periodista Maia Szalavitz l’1 de març al Time, la Hagen Road Elementary School de Boynton Beach, a Florida, subministrarà als alumnes un menjar especial que presenta com un “aliment cerebral” i els assegura que això els ajudarà a aprendre amb més facilitat. En realitat, es tracta d’una barreta de cereals que porta de manera molt visible aquest advertiment: “El consum d’aquest producte millora l’escriptura”.
Els pares n’han estat informats i són còmplices de tot plegat. Els mestres creuen que de la mateixa manera que a la medicina els placebos tenen efectes terapèutics ben contrastats, a l’escola podrien reforçar la instrucció. Afegeixen, que, si més no, l’experiència contribuirà a fer que tots els nens tinguin un esmorzar sa, cosa que, com se sap, és imprescindible per aprofitar el temps escolar. No són pocs els escolars que s’alimenten deficientment al matí. Confien, a més a més, que el placebo incrementi la seva confiança i que disminueixi la seva ansietat i, per tant, que també per aquesta via els ajudi a obtenir uns resultats més bons.
Gregorio Luri, Pedagogia i placebo, Ara criatures, 10/03/2012 (text adaptat)
____________________________________________________________________
Respon:
a. De quina manera s’introdueix cada article?
b. Fes un esquema del segon article. Et pots fixar en aquest esquema mostra del primer article.
Introducció: (opinió directa) Ni premis ni càstigs són una bona eina educativa.
1r argument:
- Costa distingir un premi d’un càstig. Comparació amb exemples.
2n argument:
- Els premis amenacen la qualitat moral.
Per què fan les coses?
-
Pel premi?
-
Per la por del càstig?
-
Pel que comporta fer aquella acció?
Conclusió:
(a partir de preguntes retòriques)
- Posició dels pares: el millor és dir la veritat i no plantejar totes les activitats pensant en els premis i els càstigs.
c. Ara, fes un text argumentatiu en què et mostres a favor o en contra d’un dels dos articles.
