Recordeu que podeu consultar tots els contes del llibre 20 contes comptats. El món en un munt de contes en aquest bloc, a l’apartat Els 20 contes, on trobareu contes en 20 llengües diferents!
Arxiu de la categoria ‘Els vostres contes’
20 contes en 20 llengües diferents!
I el segon conte… en tailandès!
Aquest conte ens l’envien des de Bangkok, Tailàndia, Hataichanok Jittawisuthikul i Juan Andrés Peñuelas.
ลิงกับจระเข้
ในสมัยหนึ่ง พระพุทธเจ้าประทับอยู่วัดเวฬุวัน เมืองราชคฤห์ทรงปรารภพระเทวทัต ผู้พยายามปลงพระชนม์พระองค์ ได้ตรัสอดีตนิทานมาสาธก ว่า…
กาลครั้งหนึ่งนานมาแล้ว พระโพธิสัตว์เกิดเป็นพญาลิงมีรูปร่างใหญ่โตสวยงาม มีพละกำลังเท่าช้าง อาศัยอยู่ที่ราวป่า คุ้งแม่น้ำแห่งหนึ่ง ในแม่น้ำนั้นมีจระเข้สองผัวเมียอาศัยอยู่ วันหนึ่ง จระเข้ตัวเมียเห็นร่างกายของพญาลิงแล้วเกิดแพ้ท้องอยากกินหัวใจลิงตัวนั้น
“พี่ช่วยนำมันมาให้น้องหน่อยนะจ๊ะ”
สามีพูดว่า “น้องจ๋าเราเป็นสัตว์ในน้ำ ลิงเป็นสัตว์บนบก พี่จะจับลิงได้อย่างไรละจ๊ะ”
เมียพูดด้วยความน้อยในว่า “พี่ต้องหาวิธีจับมันมาให้ได้ มิเช่นนั้นน้องขอตายดีกว่า”
สามีจึงพูดปลอบใจว่า “น้องจ๋า อย่างเพิ่งตายเลยจ๊ะ พี่จะไปจับมันมาเดี๋ยวนี้ละจ๊ะ”ว่าแล้วก็ไปหาพญาลิงที่กำลังลงมาดื่มน้ำที่ฝั่งพอดี ร้องถามขึ้นว่า “ท่านลิง ท่านกินแต่กล้วยที่ฝั่งนี้ไม่เบื่อรึไง ไม่คิดอยากจะข้ามไปกินผลไม้ฝั่งโน้นบ้างหรือ”
ลิงตอบว่า “ท่านจระเข้ แม่น้ำนี้กว้างใหญ่ไพศาล เราจะข้ามไปได้อย่างไร”
จระเข้ ได้ทีจึงเสนอตัวว่า “ถ้าท่านจะไปจริง ๆ ก็ขึ้นบนหลังของเราไปก็ได้ เราอาสาจะไปส่ง”
ลิงเชื่อคำพูดของมันจึงได้กระโดดขึ้นบนหลังจระเข้ไปจระเข้พอพาลิงไปถึงกลางแม่น้ำก็มุดลงดำน้ำ ลิงร้องถามว่า “ท่านแกล้งเรา จะให้เราจมน้ำตายรึไง”
จระเข้ตอบว่า “เรามิได้คิดอาสาจะพาท่านไปฝั่งโน้นจริง ๆ หรอก เมียเราแพ้ท้องอยากกินหัวใจท่าน เราจะพาท่านไปให้เมียเรากินต่างหาก”
ลิงพูดขึ้นด้วยเล่ห์ว่า “เพื่อนเอ๋ย ท่านบอกมาก็ดีแล้ว หากหัวใจอยู่ในท้องเราเมื่อกระโดดไปมาบนต้นไม้ หัวใจเราก็แหลกหมดนะสิ หัวใจไม่ได้อยู่กับเรา”
จระเข้หลงกลถามไปว่า “แล้วท่านเอาหัวใจไปไว้ที่ไหนละ”
ลิงจึงชี้ไปที่ต้นมะเดื่อต้นหนึ่งที่ไม่ไกลนักมีผลสุกเป็นพวงอยู่ พร้อมกับพูดว่า “นั่นไง หัวใจของเราแขวนอยู่ที่ต้นมะเดื่อนั่นไง”
จระเข้พูดว่า “หากท่านให้หัวใจแก่เรา เราจะไม่ฆ่าท่าน”
ลิงพูดว่า “ถ้าเช่นนั้นท่านพาเราไปที่นั้นสิ เราจะให้หัวใจแก่ท่าน”จระเข้จึงพาลิงไปส่งที่ต้นมะเดื่อนั้น ลิงกระโดดขึ้นต้นมะเดื่อไปแล้ว พร้อมกับพูดว่า
“เจ้าจระเข้หน้าโง่ หัวใจสัตว์ตัวไหนจะอยู่บนยอดไม้ เจ้าใหญ่แต่ตัวเสียเปล่า หามีปัญญาไม่” แล้วกล่าวเป็นคาถาว่า
“เราไม่ต้องการด้วยผลมะม่วง ผลหว้า และผลขนุนที่ท่านเห็นฝั่งสมุทรโน้น ผลมะเดื่อของเราต้นนี้ดีกว่าร่างกายของท่านใหญ่โตเสียเปล่าแต่ปัญญาไม่สมกับ ร่างกายเลย จระเข้..ถูกเราลวงแล้วนัดนี้เจ้าจงไปตามสบายเถิด”จระเข้พอทราบว่าหลงกลลิงแล้วก็เป็นทุกข์เสียใจซึมเซาเหมือนกับเสียพนัน มุดกลับยังถิ่นที่อยู่ของตนตามเดิม
นิทานเรื่องนี้สอนให้รู้ว่า
คนโง่ย่อมเป็นเหยื่อของคนฉลาด รู้จักใช้ปัญญาเอาชีวิตรอดมาได้เป็นยอดดี
El mico i el cocodril
Hi havia un mico molt gros que vivia en un bosc prop d’un riu on una parella de cocodrils tenia casa seva. Un dia, la senyora cocodril, que estava embarassada, va tenir un antull i va demanar al seu marit que li portés el cor del mico, ja que tenia el desig de menjar-se’l. El seu marit s’hi va negar al·legant que els cocodrils viuen a l’aigua i per això no poden caçar els micos, que es mouen pels arbres.
La seva dona, molt trista, va insistir que només seria feliç si l’hi podia capturar; si no, moriria de pena i de fam, perquè no tenia pensament de menjar altra cosa que no fos el cor del mico. El senyor cocodril, resignat, li va dir que no tenia cap motiu per què apenar-se, que faria tot el que fos per capturar-lo.
Aquella mateixa tarda el senyor cocodril va veure el mico, que estava bevent aigua a la vora del riu, i sense perdre temps s’hi va acostar per preguntar-li si no estava avorrit de menjar plàtans d’aquella vorera, tan bones com eren les exquisideses que donaven els arbres de l’altra banda del riu.
El mico li va contestar:
–Senyor cocodril, el riu és molt gran i tan ample que no sé com creuar-lo.
A l’instant el cocodril li va dir:
–Si vols anar fins allà, senyor mico, enfila’t sobre les meves espatlles i t’hi portaré encantat, ja que és un trajecte que faig cada dia.
El mico, il·lusionat davant la possibilitat de millorar la seva dieta avorrida, va acceptar l’oferta i va pujar ben content a les espatlles del senyor cocodril.
Quan van arribar a la meitat del riu, el senyor cocodril va començar a submergir-se i el mico, sorprès, li va preguntar:
–Què fas, senyor cocodril? És que t’has oblidat que em portes damunt teu i no sé nedar? O és que vols que mori ofegat?
I el cocodril li va respondre:
–La veritat és que no pensava passar-te a l’altra banda del riu. La meva dona està embarassada i se’t vol menjar el cor…, així que t’hi porto.
El mico, amb tota la tranquil·litat del món, li va dir:
–Amic cocodril, està bé que m’ho hagis dit, però hauries de saber que els micos no tenim el cor dins el cos. Si l’hi tinguéssim el destrossaríem, de tant que saltem de branca en branca.
El cocodril, pecant de crèdul, s’ho va empassar i li va preguntar:
–Llavors, on el tens guardat?
Sense perdre un segon, el mico li va assenyalar amb el dit un arbre que duia els fruits madurs penjant de les branques, tot dient-li:
–Allà hi ha el meu cor, i si m’hi portes te’l donaré.
El cocodril el va portar a l’arbre i immediatament el mico es va enfilar a unes branques on no podia arribar el cocodril, i li va dir:
–Mira, senyor cocodril, de veritat penses que un cor es pot deixar penjat de la branca d’un arbre? És veritat allò que diuen al bosc: tens el cos gros i poderós, però molt poca intel·ligència.
Quan el cocodril es va adonar que el mico s’havia escapat i s’havia rigut d’ell, es va submergir trist sota l’aigua i es va oblidar de la seva aventura de caçar el mico.
Addenda:
Aquest conte ens ensenya que el babau és sempre la víctima del llest.
S’atribueix aquest conte a Buda, que diuen que l’explicava als seus deixebles com si ell, en una altra vida, hagués estat el mico protagonista de la història.
Ja tenim el primer conte: El pare mostra el món al fill
És un conte en mandinga del Senegal que ens han enviat l’Adolfo Martín, de Sabadell, i el Kaoussou Souane, de Senegal, però que fa quatre anys que viu a Sabadell.
EL PARE MOSTRA EL MÓN AL FILL
Un pare va dir al seu fill:
—Anem-nos-en de viatge que vull ensenyar-te el món.
Van anar a buscar l’ase, li van treure el morrió i el pare va asseure’s a la gropa mentre que el nen caminava darrere d’ells.
Van arribar al primer país i van saludar uns homes asseguts al terra:
—Salam alekum. Com esteu?
—Alekum salam. Molt bé.
Després de conversar una estona, el pare i el fill van continuar el seu camí i els homes asseguts van comentar entre ells que no era un bon pare, perquè anava a sobre de l’ase i el nen caminava darrere a ple sol.
El pare va sentir els comentaris dels homes i va dir al seu fill:
—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la primera destinació.
Llavors van canviar els papers. El nen va asseure’s a sobre de l’ase i el pare caminava darrere d’ells.
Quan van arribar al segon país, altres homes asseguts a terra també els van saludar i quan van marxar van comentar que el nen era un mal educat, perquè anava a sobre de l’animal i el pare, que era gran, caminava darrere a ple sol.
Per segon cop el pare li va tornar a dir:
—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la segona destinació.
Llavors van canviar de nou. Tots dos van pujar a sobre de l’ase.
Van continuar el viatge i, ja en el tercer i últim país, van trobar unes dones que treien aigua d’un pou. Elles van oferir aigua per beure al pare, al fill i a l’ase, que estaven assedegats.
Els van donar les gràcies i quan marxaven van sentir com les dones comentaven que eren uns babaus perquè tots dos anaven a sobre de l’animal a ple sol.
Com en les altres ocasions, el pare va dir al seu fill:
—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la tercera destinació.
El nen, que estava perplex, va dir al seu pare que primer ell anava caminant i la gent els va criticar, després, al segon país, quan el pare anava caminant, també els van criticar, i una tercera vegada, quan tots dos muntaven l’ase, per tant, ara podrien anar tots dos caminant.
I el pare li va respondre:
—Fill, el món és així. Si tu dius blanc, els altres diuen negre. Tu sempre has de fer el que pensis que està bé, perquè sempre hi haurà algú que pensarà el contrari.
Adolfo Martín – Sabadell
KEBA BE A DING BLONDOLA DUNYALA
Dindig na fama fa ko a dinge ye nata. Taamola ye dunya kaaran fa nin ding ye falo firin ye taama silo muta fa seleeta falo kooto ding ye falo kanw muta.
I futata saate. Foolo ma ye moolu tara shirin yee konton.
I tambita wollu ko nin keba le xakilo doyaata. Nin tilo be kandirin. Ate be falo kooto dindig be taamala a sin na a kaa ding ye kiling moylle i tambita keba jiita aye falo Kaho muta. Ding seleta. I futata saate.
Fulanjanw to ye doolu tara sirin yee konton i tambita wollu ko nin dindig ne man kulu abe falo kooto keba ba a sinna a ko a dindig ye fulandiage felee.
I tambita fa.nin dindig be seelrta falo kooto i futata saate sabanjanw ma dandula. Ye mussolu tara jiibiyoola kolondala yee dani jiyolaye falo mindi ye koo di wollu ko nillu le balafa dooyaata.
I moo fulo be be falo kooto. Fa ko a dindig dunia feele ni ya findi i koo ya koyindi ni ya koyindi i ko ya findi ding ka fa ye foonige mbee seleeta falo kooto i bo kouma kiling ne folaa fa. Koo ding ye foning dunya bannta wo kouma kiling ne mou.
Kaoussou Souane – Senegal
Explica’ns un conte en la teva llengua!
Volem aprofitar aquest espai perquè ens expliqueu els vostres contes en llengua original i, d’aquesta manera, poder ampliar la llista dels 20 contes comptats. Encara ens falten moltíssimes llengües, i ens agradaria que aquest bloc fos una plataforma de recollida de contes.
Feu-nos arribar els vostres contes en llengua original amb una traducció al català, castellà, francès o anglès, i nosaltres farem la versió catalana i els penjarem en aquesta pàgina.
Ens podeu enviar les vostres narracions a sabadell@cpnl.cat i ens posarem en contacte amb vosaltres. L’objectiu és aconseguir contes de tots els racons del món!
Categories
Històric
- Març 2012
- Setembre 2011
- Juny 2011
- Maig 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- Gener 2011
- Desembre 2010
- Novembre 2010
- Octubre 2010
- Agost 2010
- Juny 2010
- Maig 2010
Enllaços
- CNL Sabadell
- CPNL
- Escola Agnès Armengol
- Escola Illa
- Guia de recursos sobre diversitat lingüística
- Linguamón
- Recull de blogs sobre diversitat lingüística
- Una mà de contes
- Una mar de contes
El més popular
- Els 20 contes
- Voleu escoltar tots els contes?
- Presentació del llibre 20 contes comptats. El món en un munt de contes
- 20 contes en 20 llengües diferents!
- Escolta'ls!
- L'orde d'emissió dels 20 contes a Ràdio Sabadell
- El 20 contes comptats a la Festa del Voluntariat per la Llengua
- Llengua i contes a l’escola Agnès Armengol
- 20 contes comptats, històries per compartir
- El 20 contes comptats protagonista de l'acte d'inauguració del nou curs
Darrers comentaris
- Vicenç: Hola, la iniciativa ha estat genial. La participació dels centres molt bona i el fet de poder veure com a les...
- conte 17, el llac del cigne: El conte explica la llegenda ucraïnesa del llac del cigne. Quan els tàrtars, van envair...
- LiJuan Ma: Sí M. Teresa, boníssima!!! Espero poder seguir fent-lo que em dóna molta satisfacció!
- LiJuan Ma: Gràcies Montserrat! La veritat és que m’estimo aquest idioma català. Llàstima en aquell moment...
- Judit: Em sembla perfecte que es puguin escoltar els contes des d’aquesta pàgina!